Partit Democrątic      |    |  PARTITS POLITICS   | TEMA:    |

Grup polķtic creat a Madrid el 1849 a partir d'una escissió esquerrana del Partit Progressista. Defensava el ple reconeixement de les llibertats individuals i el sufragi universal. Des de 1858, propugną el republicanisme. Fou clandestķ, excepte en el perķode del Bienni Progressista (1854-56). A Mallorca fou molt minoritari i impulsą el Centre Instructiu Republicą (1852) i el diari El Iris del Pueblo (1855), dirigit per Joaquim Fiol Pujol. En aquest periņdic, hi col·laboraren Jeroni Bibiloni, Pere Josep Gelabert, Miquel Guasp Pujol, Joaquim Quetgles Bauēą i Miquel Quetgles Bauēą i, a més dels principis generals del Partit Democrątic, defensą la figura del dirigent agermanat Joanot Colom. A partir de 1856 fins a 1868 hi va haver una societat clandestina de carącter democrątic. Alguns dels seus militants feren part de l'Ateneu Balear. És el cas d'Antoni Vilallonga, Joaquim Fiol, Gabriel Humbert, Eusebi Pasqual i Enric Bonet. El 1866, malgrat la censura governativa, impulsą el periņdic El Porvenir. Participą en la Revolució de Setembre de 1868 i poc després es convertķ, a nivell estatal i també a Mallorcda, en Partit Republicą Democrątic Federal. A Madrid, es destacą com a dirigent demņcrata el palmesą Antoni Ignasi Cervera, que fundą El Trabajador (1851), Hoja de las Barricadas (1854) i Voz del Pueblo (1855)  (AM)

Gran Enciclopčdia de Mallorca

vol. 12  pąg. 383

fideus/