|
Partit Reformista |
Grup politic d'àmbit estatal creat el 1912 per Melquíades Álvarez. Agrupava un sector del republicanisme partidari de col·laborar amb el règim de la Restauració. A Mallorca, s'organitzà el 1913 a partir d'una important escissió de la Unió Republicana de Mallorca. A les eleccions municipals de 1913, aconseguí 1.183 vots i tres regidors a Palma. El 1915, es produí l'escissió dels reformistes dissidents. Aquest grup s'oposava al pacte electoral establert amb els liberals i els conservadors datistes. A les eleccions municipals de 1915, a Palma, els reformistes obtengueren quatre regidors i els reformists dissidents, un. El 1916, gràcies a un acord amb els liberals el partir aconseguí un senador. El 1917, féu part del Bloc Assembleista i aconseguí a les eleccions municipals d'aquell any dues regidories a Palma. En aquells comicis també fou elegit el reformista dissident Bernat Obrador, amb el suport dels mauristes. Els reformistes dissidents defensaren l'autonomia municipal, la de Mallorca i el dret foral. Reformistes i reformistes dissidents feren part de l'anomenat Bloc Autonomista, que el 1919 demanava l'autonomia per a Mallorca. El regidor reformista dissident Bernat Obrador es proclamà regionalista i el mateix feren alguns nuclis reformistes, com el de Montuïri (1919). Els reformistes dissidents s'oposaren a la política de Joan March. A les eleccions municipals de febrer de 1920, el Partit Reformista anà en coalició amb els liberals weyleristes i obtengué un regidor. En canvi, a les eleccions municipals de febrer de 1922, féu part de la coalició dita verguista, que era encapçalada pel Partit Liberal, i no aconseguí cap regidor. En foren dirigents Jeroni Pou Magraner, Ferran Pou Moreno, Antoni Pou Reus i Bartomeu Castañer. Els principals dirigents reformistes dissidents varen esser Bernat Obrador i Benet Pons Fàbregues. Després del parèntesi de la Dictadura de Primo de Rivera, es reorganitzà sota la direcció de Ferran Pou. A les eleccions municipals de febrer de 1931, va donar suport al Front Únic Antimonàrquic. En canvi, a les eleccions municipals de maig d'aquell any es presentà a Palma, en solitari, però no aconseguí cap regidor. Poc després, desaparegué, si bé a les eleccions a Corts de juny de 1931 i d'octubre d'aquell mateix any, Antoni Pou encapçalà una candidatura anomenada Concentració Republicana (AM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca vol. 12 pàgs. 389 - 390
|
