La política exterior italiana i Mallorca (1936-1939)

Memòria Civil, núm. 47, Baleares, 23 noviembre 1986

Gregori Mir

Un dels aspectes més poc estudiats és l'interès que tenia l'Itàlia fascista per poseir bases militars a Mallorca. J. F. Coverdale, que és un dels estudiosos que més ha concretat la qüestió, diu que "l'interès de Mussolini per les Illes Balears conformava la importància de la política mediterrània en la intervenció italiana a Espanya. Alguns autors han opinat que si volia obtenir possessions a Mallorca i Menorca era principalment per a posar en perill el control britànic de Gibraltar; però la principal importància de les illes es deu a la seva posició central exacte de les principals rutes entre colònies nortafricanas de França i els seus ports mediterranis. En el cas d'un gran conflicte europeu, l'Estar Major Central Francés projectava traslladar almeyns un milió de soldats colonials per aquelles rutes fins a la França metropolitana. Si la marina italiana podía utitlitzar els ports de Mallorca i Menorca per atacar aquest tràfic, la seva posició ene el Mediterrani es veuría molt reforçada i la de França igualment debilitada. En aquest sentit, pel novembre de 1937, Mussolini va dir a Ribbentrop: Si utilitzam la base de Mallorca, la de Pantelleria i altres que ja existeixen i ja estan equipades, ni un sol negre podrà passar d'Africa a França per la ruta del Mediterrani".

Arconovaldo Bonacorsi - enviat per Mussolini a Mallorca l'agost de 1936 - conegut com Comte Rossi i el líder de la rebel·lió militar a Mallorcal. tinent coronel d'enginyers Luis García Ruíz,  anomenat cap de  les forces d'operacions del front de Manacor

Es evident,doncs, que pels italians Mallorca era un base militar de primer ordre de la qual podien disposar quan i com volguessin. La guerra espanyola va ser un excelent ocassió per a la diplomàcia fascista que, una vegada conquistada Abisinia pretenia igualdat de drets amb Gran Bretànya i França en tot allò que atenyia al control del Mediterrani. Mussolini, una vegada proclamat el seu imperi, volia convertir el mar llatí en una zona d'influència italiana. No es pot oblidar que no sols intervengué en el conflicte espanyol, sino també en altres zones, com va esser ajudar amb armes, finances i propaganda la sublevació àrab a Palestina. Més tard, invadiria Albania. El seu idel imperial contemplava reclamar i recuperar els territoris de Niça, Còrcega i Tunisia- El seu interès per Mallorca era lògica consequência d'aquets plantejaments imperialistes i d'hegemonies en una zona cada vegada més conflictiva.

Reafirmació simbòlica

En les setmanes posteriors a la fracassada expedició d'A. Bayo, a Mallorca ocurriren un conjunt de fets que han donat lloc a interpretar-los en el sentit que més allà d'organitzar una base militar, allò que realment els italians pretenien era declarar Mallorca independent i després deixar-la com a protectorat italià. Tal vegada aquesta es una de les raons que expliquen que el General Franco nombrés al seu germà Ramon "Jefe de la Zona Aérea de las Baleares", sense pràcticament comptar amb avions propis. Es tractava de reafirmar encara que fos simbòlicament, la sobirania espanyola sobre l'illa, precissament quan els italians l'estaven controlant amb la força aèria.

Els governs britànic i francès mai no aceptaren el control italià sobre Mallorca, pero el toleraren per tal d'evitar un enfrontament amb Mussolini. La política exterior de la República tampoc va sebre o no va voler propiciar aquell possible enfrontament, cosa que, al meu veure, va ser un error de greus conseqüències. Mussolini va aprofitar aquella política contemporitzadora i la debilitat republicana per augmentar el domini sobre l'illa, de tal forma que l'any 1938, el Gran Consell Fascista, en la seva reunió de 2 de desembre al debatre la delimitació, de "l'imperi romà" en el Mediterrani, va incloure les Balears

.

Un hidroavió alemany Heinkel 59 a la badia de Pollença després d'un ameritatge d'emergència

Control italià de l'illa

Itàlia poc a poc es va fer amb el control militar de l'Illa. També amb el comercial, car es sabut que l'economia de les Illes va quedar vinculada a la italiana. La seguretat dels mallorquins durant la guerra va dependre quasi be totalment del fet que Mallorca es convertís en un immens portavions a partir del qual es bombardejaven els fronts i las reraguardies de Catalunya i del Pais Valencià. Aquella seguretat va permetre que Mallorca participés amb homes, intendència i armament en els fronts peninsulars.

El control italià allà on es va fer més palès va esser a través de l'anomenada aviació legionària, que d'això no en tenia res en tant era comandade per militans italians. Amb els transcurs del mesos es va anar incrementant de manera notable. Per exemple, a principis de 1937, el general Vicenzo Velardi, va esser anomenat cap de les tropes legionàries. Sense que s'hagi pogut concretar el nombre d'talians establerts a Mallorca, es parala d'una xifra que oscil·la entre els cinc-cents i els sis-cents. A finals de 1938 el número d'avions de guerra italians a Mallorca, era de 15 caces Fiat CR-32, 12 bombardeigs S-81, 15 bombardeigs S-79, a més de 22 hidroavions.

Fonts italianes donen la següent estadística de l'actuació de les forces italianes en actes de guerra des de gener de 1937, a novembre de 1938: 19.191 vols amb una total de 29.275 hores volades. Es llançaren 2.843.775 kilos de bombers; es lliuraren cinquanta combats aeris; es feren 1.207 reconeixaments i 3.187 bombardeigs. Foren tocats 199 vaixells enemics, 32 avions republicans foren abatuts en combats aeris i 22 destruits en els bombardeigs dels camps d'aviació. Aquestes xifres lògicament han de ser augmentades fins el final de  la guerra.

Aquestes xifres realment ens expliquen la importància de l'actuació italiana, que, per altra banda, actuaren quasi bé en total autonomia respecte al comandament nacionalista. Per exemple, els tràgics bombardeig sobre Barcelona de principis de 1938, va esser realitzats oer avions italians establerts a Mallorca i l'ordre sortí directament de Mussolini.

La Legió Condor

Aquesta preeminència italiana va ser limitada per la Legió Condor alemanya, Es va propiciar que al port de Pollença s'hi establís una base també utilitzable per les forces alemanyes, La Legió Condor, estava formada per una esquadreta de Heinkel-59, amb sis tripulacions i demès personal auxiliar. Va arribar a Mallorca a finals de 1937 i, com feren els italians, també va actuar amb autonomia. Els seus objectius varen ser el tràfic marítim o les comunicacions terrestres de la costa catalano-valenciana, precisament quan la guerra s'estava decidint en aquella zona.

S'ha parlat d'una xifra aproximada d'uns doscents alemanys establerts a Mallorca, però potser foren menys. Una font fiable seria la que dona la premsa palmesana en ocassió del plebisciti sobre el Aschluss - unificació d'Alemanya i Austria -. Votaren 184 alemayns i 9 austriacs. Dels votants, 122 eren alemanys de l'antigua colonia (?) 62 de les dotacions dels vaixells atracats al port de Palma i els ja esmentats 9 austríacs. Es defícil creure que en plena guerra civil a Mallorca hi residissin alemanys de l'antigua colonia. Tot fa creure que eren els que formaven la Legió Condor, encara que entre els votans es relacionen 51 dones, que ben bé podrien ser les esposes del aviadors i tècnics, sense oblidar el nombre important de funcionaris que sens dubte tenia el consolat d'aquell pais.

Així com els italians es varen mesclar amb la població civil fins a tal punt que tot lo italià es va posar de moda, els alemanys, varen mantenir unba actitud distant i reservada.

Importància geo-estratègica de Mallorca

Es fa difícil d'entendre com els polítics i estrategues republicans no enteguessin cabalment l'exepcional importància geo-estratègica de Mallorca així com el seu valor diplomàtic. Sens dubte aquest va esser un dels errors més notables dels republicans, encara ara no degudament valorat en les grans històries sobre la guerra civil. No es pot oblidar que ja des de el primer moment els rebels donaven una gran importància a Mallorca. Recordem que el General Franco va ordenar ressistir fins el final quan l'expedició de Bayo, que no va trobar el suport de les autoritats republicanes de Madrid. Encara que errada en les seves prediccions, crec que és d'un gran interès la interpretació que just acabada la guerra va fer un dels responsables militars nacionalistes que havia residit a l'illa des de el principi, participant en la reorganització de la Base Naval. Gabriel Rodríguez Acosta, Comandante General de Marina den Baleares, explicava: "Qué hubiese sucedido si todo el archipiélago balear hubiese quedado en manos de los rojos"? ¿Desde donde hubiéramos podido operar, por mar y aire, contra sus puertos y comunicaciones marítimas? Difícil es querer profundizar en el terreno de las conjeturas , pero convengamos que basta dar un vistazo al mapa para estremecerse ante la situación que nos habiese creado. Es más, si las Baleares hubiesen sido rojas en su totalidad, ¿hubiese tenido la crisis internacional de Septiembre del pasado año la pacífica solución lograda en la Conferencia de Munich? Posiblemente no, y quizás el mundo debiera guardar profundo reconocimiento a los valientes que, defendiendo a su Patria en tierra de Manacor, salvaban a Europa, sin darse cuenta de ello, de una tragedia positivamente más grave que la que vivió de 1914 a 1918 y cuyas consecuencias sólo hubiesen beneficiado a Rusia, y por ende al Judaísmo, verdadero siniestro promotor de todos los males que aquejan al viejo continente".

Amb totes les matissacions pertinents, aquestes reflexions de Rodríguez Acosta descriuen millor que altres els que realment va significar Mallorca en el contexte d'una guerra on els republicans no saberen entendre la importància de la nostra illa. El canvi, si que ho saberen entendre Franco i Mussolini