|    |   PUBLICACIONS PERIÒDIQUES| | TEMA:  COMUNISME  |

La Batalla fou un setmanari en castellà fundat el 1922 a Barcelona com a plataforma de difusió de les idees marxistes, per tal de contrarestar la influència anarquista sobre la CNT. Al seu voltant hi figuraren Joaquim Maurín, Josep Oltra i Picó, Jaume Miravitlles i Navarra, Víctor Alba i Daniel Domingo i Montserrat. El 1924 fou òrgan de la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB), integrada en el PCE, i quan aquesta va trencar amb el PCE, fou portantveu del Bloc Obrer i Camperol (BOC).

Periòdic del POUM publicat a Barcelona entre el 1936 i el 1937.1 La primera intenció del POUM va ser, en esclatar la guerra civil, fer un diari en català, Avant: “El POUM ha ocupat la impremta del diari reaccionari El Correo Catalàn. La impremta, que fins fa pocs dies estava al servei de la reacció feixista, s’ha convertit en un baluard de la revolució”. Convençuts als pocs dies que tindrien més lectors en castellà, varen convertir el diari en La Batalla, històrica capçalera que ja provenia del Bloc Obrer i Camperol com a setmanari.2

Directors

Va tenir dos directors: Narcís Molins i Fàbrega (juliol 1936) i Julián Gorkin (agost 1936-maig 1937).

Orígens

Amb l’esclat del conflicte bèl·lic, els treballadors van ocupar empreses i impremtes i les van col·lectivitzar. Els partits polítics també van decomissar capçaleres. Tots els diaris de dretes van ser sotmesos a canvis de gestió i de contingut. La Veu va continuar amb el mateix nom però es va convertir en anarquista; El Matí es va passar a dir Treball i el gestionava el PSUC, i el carlí El Correo Catalán va passar a les mans del POUM i va ser rebatejat amb el nom de La Batalla.3

Contingut

Tenia com a subtítol “Órgano Central del Partido Obrero de Unificación Marxista” el que expressava la seva línea editorial revolucionaria i socialista. Els seus lectors eren sobretot els militants i simpatitzants del partit. No era un diari informatiu, sinó ideològic, de partit. Durant la guerra gairebé no havia investigació periodística. Els articles, llavors, venien directament del front de batalla. Opinions i diaris de milicians, articles sobre la situació política, polèmica amb les altres organitzacions i molt material històric eren el seu contingut principal. Cal recordar que en aquella época, la majoria dels diaris pertanyen a un grup o altre. No n’havia de premsa neutral, tothom era controlat per un partit o grup econòmic. La Batalla era llavors molt ideologitzat. Arran la seva postura crítica amb el govern de la República va patir persecucions polítiques com multes i, fins i tot, períodes de prohibició. Una del govern de Llargo Caballero i una altra de Negrín. També el van perseguir ministres comunistes del govern republicà.4

Final

Després del fets de maig de 37, (quan hi va haver l’enfrontament de la Generalitat, el PSUC i ERC contra la CNT i el POUM per recuperar l’empresa col·lectivitzada Telefònica), la seva publicació es va fer molt difícil. Finalment, a l’any 1937, desapareix a raó de les  persecucions al POUM i de les disputes internes a dins del Front Republicà. La impremta situada al carrer Banys Nous, a Barcelona, va quedar aisllada per barricades i van tenir que imprimir-lo al “barri xino” fins a que el Ministre de Governació del Govern de la Segona república Julián Zugazagoitia va emetre un ordre de suspensió del diari. La redacció de La Batalla es va traslladar a Lleida en un intent fallit de part del POUM de canviar el nom per El Combat. La Batalla va tornar a sortir il·legalment a setembre de 1944 i es va publicar com tal durant molts anys, malgrat a que la policia va aconseguir localitzar i destruir varies petites impremtes clandestines. El diari també es va publicar a l’exili francès, mentre va estar possible fer-ho. El 25 de maig de 1945, militants del POUM que havien estat molts anys a la presó, a les guerrilles o als camps de concentració van aconseguir treure a Bordeus (França) el primer numero de la nova etapa. Legalitzada especialment per André Malraux, ministre de Informació francès, La Batalla es va traslladar a Paris on es va publicar en format gran fins a la mort de Franco. La Batalla d’aquesta època està considerada una de les millors publicacions de l’exili antifranquista. Va tenir també gran difusió a Espanya. Per últim, es va traslladar a Barcelona i es va tornar a publicar.5

1Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d’Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 110, entrada: “Batalla, La”. ISBN 84-297-3521-6. 2 HUERTAS, Josep Maria (director). 200 anys de premsa diària a Catalunya (1792-1992). Fundació Caixa de Catalunya, 1995. P.436 3 De la modernitat a l’exili, en www.gencat.cat 4 FIGUERES, Josep Maria. 12 Periodistes dels anys trenta. Col·lecció Vaixells de Paper. Num 16. Diputació de Barcelona i Col·legi de Priodistes de Barcelona, 1994. P. 168 5 Extraído de “Breve Historia de La Batalla”, en www.fundanin.org. Traducció Gabriel Silva

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. La Batalla [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2013 [data de consulta: 22 d' abril del 2013]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Batalla&oldid=11766697>.

fideus/