La premsa republicana

El republicanisme va esser un moviment social, polític i cultural que, a l'Estat espanyol, només va aconseguir triomfar com a forma d'estat en dos breus períodes, el 1873-74 i el 1931-1939. Així, durant la major part de la seva existència, entre mitjan segle XIX i la desfeta de la Guerra Civil, fou un moviment d'oposició que va aglutinar amplis sectors reformistes, sobretot urbans. Excepte en algun breu moment, una constant del republicanisme polític va esser la seva divisió en diversos partits polítics, que oscil·laven entre l'enfrontament i la col·laboració mitjançant plataformes comunes i coalicions electorals. Tots aquests elements feien que per aquest moviment la premsa fos una eina fonamental, molt més que per altres corrents polítics, que disposaven d'altres vies per difondre el seu missatge polític, com l'administració o la trona, encara que també aprofitassin les possibilitats de les publicacions periòdiques.

En el cas republicà, la influència de la premsa era tan gran que sovint a partir d'un periòdic es creava un partit polític, i no a la inversa com era normal a l'època. Però, a part del seu evident missatge polític, les publicacions republicanes també difonien tot un món cultural, una manera d'entendre la vida i el món alternatius a la cultural majoritària, de caràcter conservador, centralista i clerical. Des de la premsa periòdica, ja fossin diaris, o d'una manera més combativa a través de setmanaris i altres revistes, els òrgans de premsa vinculats al republicanisme propugnaven l'establiment, o la consolidació, segons l'època, de la democràcia; un populisme que mitificava "el poble" com un tot carregat de valors positius i capacitats extraordinàries, totalment contraposat al caciquisme i l'oligarquia; i un laïcisme que implicava diversos graus d'anticlericalisme segons les diferents publicacions. Sovint d'una manera simple i maniquea, considerava que la influència exagerada de la religió i tota mena de supersticions eren un factor d'endarreriment i que el binomi republicanisme/clericalisme representava la lluita entre el racionalisme i la ignorància.

De fet, l'anticlericalisme, tant el parlamentari com el més popular i de carrer, en els grans nuclis urbans, entre els quals podem incloure Palma i Maó, es va convertir en un dels eixos de mobilització social. Fins i tot els liberals assumiren en part la necessitat de limitar l'extraordinari poder d'una església quasi monolíticament conservadora i tradicionalista. La premsa republicana també propugnà un reformisme social sincer, però sempre interclassista, de manera que en ocasions col·laborava amb els grups obreristes, per exemple amb les coalicions electorals republicanosocialistes. Ara bé, en altres conjuntures, s'enfrontava frontalment a les organitzacions obreristes pel predomini entre els sectors populars urbans.

També era sovint ambigua l'actitud davant el caràcter plurinacional de l'Estat, i anava des de la defensa del federalisme i l'autonomia fins a un espanyolisme jacobí amb fenòmens extrems com el lerrouxisme a Barcelona i el blasquisme a València. A les Illes Balears, els dos grans focus de premsa republicana varen esser Palma i Maó. A la capital de Mallorca, per només esmentar alguns diaris, s'hi publicaren El Iris del Pueblo (1869-1873), La Opinión (1879-1890), El Comercio (1880-1883) i La Unión Republicana (1896-1904). Curiosament, durant la II República no hi va haver cap diari republicà a Mallorca, si exceptuam Antorxa (gener-febrer de 1936), que va esser l'òrgan del Front Popular. A Maó s'hi fundaren els diaris El Liberal (1881-1906) i La Voz de Menorca (1906-1936), a més de diversos setmanaris. I tot això només és una mostra d'un enorme patrimoni cultural que recorda la importància i la vigència del nostre passat republicà

Publicat al DIARI DE BALEARS 19/04/2011