Sindicats Lliures o Unió de Sindicats Lliures fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).

Els Sindicats Lliures van ser dirigits pel requetè Ramon Sales, natural de la Fuliola, com a president, que procedia del Sindicat Mercantil de la CNT. El seu ideòleg fou Juan Laguía Lliteras, qui també en fou secretari general, acompanyats de Josep Baró, Jordi Bru, Estanislao Rico, Domingo Farré, Feliciano Baratech i Mariano Puyuelo. Els elements dels Sindicats Lliures, foren el braç executor dels atemptats i l'assassinat dels capdavanters de la CNT com Salvador Seguí, i també del de l'advocat Francesc Layret. Va tenir un suport escàs dins del món obrer, però van rebre suport de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

L'any 1924 en ser prohibida la CNT va atraure sindicats independents i també alguns sector propers a l'anarcosindicalisme. El gener d'aquest 1924 es van fusionar, a Pamplona, amb els Sindicatos Católico-Libres dels dominics José Gafo i Pedro Gerard, constituint la Confederación Nacional de Sindicatos Libres de España. Tot i que el 1929 proclamàven tenir 190.000 afiliats, no van consolidar-se com a força sindical i no aconseguiren sobreviure a la proclamació de la Segona República Espanyola.

Col·laboradors de la Viquipèdia. Sindicats Lliures [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 7 de febrer del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sindicats_Lliures&oldid=1739058>.