Benedictus de Spinoza (24 de
novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677), també anomenat Baruch Spinoza
va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portuguès. Educat
per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva
actitud crítica.
A causa del seu pensament
s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos: jueus, catòlics i
protestants.
Pensament de Spinoza
La realitat
Com tots els racionalistes entén
la realitat com a substància (allò que no necessita de cap altra cosa per
existir) però la porta a les seves últimes conseqüències: no hi ha més
realitat o substància que Déu. Això significa que les substàncies creades
no poden existir. Però, aleshores, què és la natura?
Per Spinoza només hi ha una
resposta possible: Déu és la naturalesa (Deus sive natura). Déu és
la causa immanent i no transcendent de l'Univers (concepció panteista de
la realitat).
De l'única substància existent,
allò que l'enteniment en capta com a essencial són els atributs.
Déu o la naturalesa té un nombre d'atributs infinit dels quals nosaltres
només coneixement el pensament i l'extensió.
D'altra banda, cada un d'aquests
atributs es concreta en modes que són els éssers particulars. Això
vol dir que les coses només són concrecions limitades de la substància.
La naturalesa humana
Cos i ànima humanes són modes de
l'única substància que existeix. L'ànima forma part de l'enteniment diví i
el cos de la seva extensió. I com que en Déu hi ha un estricte
paral·lelisme entre l'ordre de les idees i el de les coses, aquest també
es dona en l'ésser humà. D'aquesta manera, el problema de la comunicació
de les substàncies desapareix.
Coneixement humà
Com que l'ésser humà no és Déu,
de la mateixa manera que la part no és el tot, no tots els nostres
coneixements són adequats. Spinoza planteja tres nivells de coneixement:
-
Sensible: coneixement imprecís
de la realitat.
-
Racional: aporta veritats
universals i necessàries.
-
Intuïtiu: coneixement de les
idees innates i del seu fonament comú: Déu.
Bibliografia
atribuïda a Spinoza
Un llistat complet dels llibres de Spinoza podria
ser el següent:
De tots els llibres de Spinoza, només els dos primers d'aquesta llista
foren publicats en vida del filòsof (la resta són pòstums). Malgrat això,
el pensament de Spinoza fou famós a tota Europa, tenint aquest els seus
admiradors (Leibniz)
com bastants detractors. És un fet que el pensament de Spinoza fou mal
vist per amplis sectors de la religió catòlica, protestant i jueva.
Tanmateix, també és indubtable que el pensament de Spinoza fou important
en l'evolució del pensament de
Kant, i encara més en el de
Hegel.
L'Ètica
L'Ètica demostrada segons l'ordre geomètric o senzillament
Ètica, considerada generalment l'obra més important de Spinoza. Fou
publicada de manera pòstuma el 1677, uns mesos després de la mort de
Spinoza el mateix any.
Conté 5 capítols:
- De Déu.
- De la naturalesa i origen de l'ànima.
- De l'origen i naturalesa dels afectes.
- De la servitud humana, o de la força dels afectes.
- Del poder de l'enteniment o de la llibertat humana.
Bibliografia
i Referències
- Beltrán, Miquel (1998): Un espejo extraviado. Spinoza y la
filosofía hispano-judía. Riopiedras. Barcelona.
Enllaços
externs
Tractat teològico-polític
Tractat teològic i polític (Tractatus Theologico-Politicus
a l'original) és la segona i última obra publicada en vida per
Baruch Spinoza.
Història
del Tractat
Aparegué a Holanda l'any 1670 de
manera anònima i sota un fals editor, però ben aviat fou descobert el nom de
tots dos. Per pressions de l’església calvinista l'obra fou finalment
prohibida als Països Baixos l'any 1674. Les acusacions d’ateisme sobre
Spinoza i el llibre (llibre perniciós i detestable segons
P.Bayle) provocaren que, tot i ser llegit
secretament, la primera traducció alemanya, per exemple, que influí a
Jacobi,
Goethe i
Hegel no veiés la llum fins el 1787.
La redacció del llibre té la seva
llavor en una apologia escrita en castellà per Spinoza i mai publicada sobre
la seva expulsió de la sinagoga l'any 1656, però no fou fins el 1665 que en
una carta a H.Oldenburg declara obertament
estar redactant un tractat sobre les seves opinions al voltant de les
Escriptures. Les raons que l'impulsaren foren, digué, fer front als
teòlegs, que impedeixen als homes consagrar-se a la filosofia; refutar les
acusacions d'ateisme que pesaven sobre ell; i demostrar que els predicadors,
per un excés d'autoritat, suprimeixen la llibertat d'expressió.
Les imminents reaccions per part
dels grups religiosos (calvinistes a Holanda i luterans a Alemanya)
obligaren a Spinoza a demanar que s'aturés la publicació de la traducció de
l'obra a l'holandès i va esquitxar a amics i coneguts com a
Johan de Witt, aleshores en el poder,
acusat de ser responsable directe de la publicació i que fou assassinat el
1672. Tot i això, la demanda del llibre va fer que l'editor el reedités els
anys 1672, 1673 i 1674 sota noms falsos com Opera chirurgica omnia o
Danielis Heinsii Operum historicum collectio. Mentrestant, Spinoza
vivia retirat a casa de van der Spyck, visitat per amics i personatges
il·lustres com
Leibniz, i ocupat en la redacció de l’Ética que no va atrevir-se a
publicar en vida.
Crítica de les
religions
Spinoza s'atreví per primer cop a
la història a encarar de manera sistemàtica una crítica històrica i textual
de les religions cristiana i jueva. Les Escriptures no venen pas de Déu,
sinó que s'han d'examinar científicament per aclarir qui i quan va escriure
cadascun dels diferents llibres.
Això porta a Spinoza a assegurar
que la Bíblia no és sinó una multitud de textos dispersos, amb diferents
autors i d'èpoques diferents. Però és necessari saber també qui era el
receptor de les paraules dels llibres: per entendre l’Antic Testament és
necessari entendre el poble jueu que el va crear i, sobretot, a qui anava
destinat. Segons Spinoza, els jueus eren un poble aleshores inculte i
habituat a l'esclavitud. Això fa que no es puguin prendre les paraules de la
Bíblia de manera literal perquè les seves pàgines foren escrites per un
públic illetrat i crèdul (especialment les profecies).
Amés, moltes parts de les
Escriptures no són sinó lleis destinades a regir la vida pública que es
feren venir de Déu buscant l'obediència que neix del temor. El déu de
l’Antic Testament és antropomòrfic, creat pels mateixos homes, mostrant els
mateixos vicis i virtuts que tenen els homes (ira, desig de venjança,
gelosia, etc.) i la seva religió és legalista i busca l'obediència: "només
en relació a la capacitat del poble i a la seva falta de comprensió es Déu
descrit com legislador o príncep i se l'anomena just, misericordiós, etc." [Cap.
IV, p.65]
De Jesús, Spinoza té una millor
impressió: tot i que nega que sigui fill de Déu, el té com algú que
aconseguí percebre adequadament les coses. El Nou Testament, per les
paraules de Jesús, es centra en l'amor i la justícia, però l'Església ha
desvirtuat el seu missatge i obeeix només al desig de control i a l'ambició,
fins el punt d'haver-se convertit en un Estat que pretén governar els altres
estats. "¿Ha de sorprendre'ns, doncs, que de l'antiga religió no romangui
sinó el culte extern i que la fe no sigui més que credulitat i prejudicis?"
[Prefaci, p. 29].
La llibertat
d'opinió
L'expulsió de la sinagoga en la
seva joventut, que implicà la prohibició a tot jueu de tractar amb ell, i
els esforços dels calvinistes per controlar la vida pública als Països
Baixos són el rerefons del Tractat que respon assegurant que "la
veritable finalitat de l'estat és la llibertat" [Cap.XX, p.241],
especialment la llibertat d'opinió, i que "aquesta llibertat no només es pot
concedir sense prejudici de la pietat i la pau de l'estat, sinó que amés,
suprimint-la, se suprimeix la pau de l'estat i la pietat" [Prefaci, p.7]. La
facultat de raonar lliurement és un dret natural, que en Spinoza és una
força irrenunciable, i és inútil que un estat s'esforci en suprimir-la: "allò
que no pot ser prohibit, és necessari permetre-ho, tot i que de vegades
comporti algun dany" [Cap.XX, p. 243]. Seguint a
Hobbes, Spinoza creu que la societat es forma per individus que, buscant
seguretat, renuncien al dret que tenen a actuar per pròpia decisió, però que
en cap moment renuncien al dret a raonar o jutjar. I "la finalitat de
l'estat no és pas convertir els éssers racionals en bèsties o autòmats, sinó
aconseguir que les seves ments i el seu cossos es desenvolupin amb seguretat"
[Cap.XX, p.241]. Els estats i les religions que busquen constantment
controlar les paraules i el raonament dels ciutadans acumulen fracàs rere
fracàs perquè tot i impedir que els homes parlin no poden impedir que pensin
i com més s'esforcen en treure'ls-hi la llibertat de parlar, més s'esforcen
els ciutadans en lo contrari. La diversitat d'opinions és natural i "com
menys llibertat tenen els homes, més allunyats s'està de l'estat natural i
amb més violència, per tant, és necessari governar." [Cap.XX, p.245]
Ètica demostrada segons
l'ordre geomètric
L'Ètica és
considerada generalment l'obra més important del filòsof
Spinoza. El seu títol complet és "Ètica
demostrada segons l'ordre geomètric" (sense l'article "la"). Adopta
alguns dels aspectes de l'ètica cartesiana, accepta l'existència d'un Déu
totpoderós i omnipresent [tota realitat és, o Déu mateix, o algun atribut o
mode d'aquest], elimina la idea de casualitat i de lliure voluntat [res
no pot no ésser necessari; la llibertat és una confusió dels sentits, i
no té existència real; tot està absolutament i inevitablement predestinat
per adelantat per la voluntat del déu spinozista, segons "L'Ètica"; la
necessitat és absoluta], i tota l'obra està escrita al mode geomètric (amb
axiomes, postulats, comentaris, etcetra.). En la opinió d'Spinoza segons la
qual tot està predestinat i decidit per Déu per adelantat, la seva postura
és semblant a la dels importants pastors protestants
Luter i
Calví.
L'Ètica no fou publicada en
vida d'Spinoza, sinó pocs mesos després de la mort d'aquest; no obstant,
aquest curiosíssim llibre tingué força èxit en la filosofia posterior (Leibniz,
Hegel, etcetra) i també molts detractors (especialment Hume, i d'altres
autors), sense comptar que, de fet, gent de moltes condicions i classes
socials han tingut actituds, a favor i en contra, de l'Ètica spinozista, per
exemple els sectors religiosos...
La fascinació per l'Ètica
d'Spinoza no ha desaparegut encara. És llegida amb un cert interès per força
públic, especialment els més amants de la filosofia. Actualment, en un temps
en què potser la religió oficial i conservadora ja ha perdut un cert pes,
l'Ètica i la seva particular visió dels mites, de la religió i de
l'ontologia, manté alguna importància.
fideus
|