Baruch Spinoza    

 

BIOGRAFIES TEMA:  FILOSOFIA

Benedictus de Spinoza (24 de novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677), també anomenat Baruch Spinoza va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portuguès. Educat per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica.

A causa del seu pensament s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos: jueus, catòlics i protestants.

Pensament de Spinoza

 

La realitat

Com tots els racionalistes entén la realitat com a substància (allò que no necessita de cap altra cosa per existir) però la porta a les seves últimes conseqüències: no hi ha més realitat o substància que Déu. Això significa que les substàncies creades no poden existir. Però, aleshores, què és la natura?

Per Spinoza només hi ha una resposta possible: Déu és la naturalesa (Deus sive natura). Déu és la causa immanent i no transcendent de l'Univers (concepció panteista de la realitat).

De l'única substància existent, allò que l'enteniment en capta com a essencial són els atributs. Déu o la naturalesa té un nombre d'atributs infinit dels quals nosaltres només coneixement el pensament i l'extensió.

D'altra banda, cada un d'aquests atributs es concreta en modes que són els éssers particulars. Això vol dir que les coses només són concrecions limitades de la substància.

La naturalesa humana

Cos i ànima humanes són modes de l'única substància que existeix. L'ànima forma part de l'enteniment diví i el cos de la seva extensió. I com que en Déu hi ha un estricte paral·lelisme entre l'ordre de les idees i el de les coses, aquest també es dona en l'ésser humà. D'aquesta manera, el problema de la comunicació de les substàncies desapareix.

Coneixement humà

Com que l'ésser humà no és Déu, de la mateixa manera que la part no és el tot, no tots els nostres coneixements són adequats. Spinoza planteja tres nivells de coneixement:

  • Sensible: coneixement imprecís de la realitat.

  • Racional: aporta veritats universals i necessàries.

  • Intuïtiu: coneixement de les idees innates i del seu fonament comú: Déu.

Bibliografia atribuïda a Spinoza

Portada del llibre Ètica

Un llistat complet dels llibres de Spinoza podria ser el següent:

De tots els llibres de Spinoza, només els dos primers d'aquesta llista foren publicats en vida del filòsof (la resta són pòstums). Malgrat això, el pensament de Spinoza fou famós a tota Europa, tenint aquest els seus admiradors (Leibniz) com bastants detractors. És un fet que el pensament de Spinoza fou mal vist per amplis sectors de la religió catòlica, protestant i jueva. Tanmateix, també és indubtable que el pensament de Spinoza fou important en l'evolució del pensament de Kant, i encara més en el de Hegel.

L'Ètica

L'Ètica demostrada segons l'ordre geomètric o senzillament Ètica, considerada generalment l'obra més important de Spinoza. Fou publicada de manera pòstuma el 1677, uns mesos després de la mort de Spinoza el mateix any.

Conté 5 capítols:

  1. De Déu.
  2. De la naturalesa i origen de l'ànima.
  3. De l'origen i naturalesa dels afectes.
  4. De la servitud humana, o de la força dels afectes.
  5. Del poder de l'enteniment o de la llibertat humana.

Bibliografia i Referències

- Beltrán, Miquel (1998): Un espejo extraviado. Spinoza y la filosofía hispano-judía. Riopiedras. Barcelona.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Baruch Spinoza

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Baruch Spinoza [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2009 [data de consulta: 8 de juliol del 2009]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Baruch_Spinoza&oldid=3929908>.

 

 

Tractat teològico-polític

 

Tractat teològic i polític (Tractatus Theologico-Politicus a l'original) és la segona i última obra publicada en vida per Baruch Spinoza.

Història del Tractat

Aparegué a Holanda l'any 1670 de manera anònima i sota un fals editor, però ben aviat fou descobert el nom de tots dos. Per pressions de l’església calvinista l'obra fou finalment prohibida als Països Baixos l'any 1674. Les acusacions d’ateisme sobre Spinoza i el llibre (llibre perniciós i detestable segons P.Bayle) provocaren que, tot i ser llegit secretament, la primera traducció alemanya, per exemple, que influí a Jacobi, Goethe i Hegel no veiés la llum fins el 1787.

La redacció del llibre té la seva llavor en una apologia escrita en castellà per Spinoza i mai publicada sobre la seva expulsió de la sinagoga l'any 1656, però no fou fins el 1665 que en una carta a H.Oldenburg declara obertament estar redactant un tractat sobre les seves opinions al voltant de les Escriptures. Les raons que l'impulsaren foren, digué, fer front als teòlegs, que impedeixen als homes consagrar-se a la filosofia; refutar les acusacions d'ateisme que pesaven sobre ell; i demostrar que els predicadors, per un excés d'autoritat, suprimeixen la llibertat d'expressió.

Les imminents reaccions per part dels grups religiosos (calvinistes a Holanda i luterans a Alemanya) obligaren a Spinoza a demanar que s'aturés la publicació de la traducció de l'obra a l'holandès i va esquitxar a amics i coneguts com a Johan de Witt, aleshores en el poder, acusat de ser responsable directe de la publicació i que fou assassinat el 1672. Tot i això, la demanda del llibre va fer que l'editor el reedités els anys 1672, 1673 i 1674 sota noms falsos com Opera chirurgica omnia o Danielis Heinsii Operum historicum collectio. Mentrestant, Spinoza vivia retirat a casa de van der Spyck, visitat per amics i personatges il·lustres com Leibniz, i ocupat en la redacció de l’Ética que no va atrevir-se a publicar en vida.

Crítica de les religions

Spinoza s'atreví per primer cop a la història a encarar de manera sistemàtica una crítica històrica i textual de les religions cristiana i jueva. Les Escriptures no venen pas de Déu, sinó que s'han d'examinar científicament per aclarir qui i quan va escriure cadascun dels diferents llibres.

Això porta a Spinoza a assegurar que la Bíblia no és sinó una multitud de textos dispersos, amb diferents autors i d'èpoques diferents. Però és necessari saber també qui era el receptor de les paraules dels llibres: per entendre l’Antic Testament és necessari entendre el poble jueu que el va crear i, sobretot, a qui anava destinat. Segons Spinoza, els jueus eren un poble aleshores inculte i habituat a l'esclavitud. Això fa que no es puguin prendre les paraules de la Bíblia de manera literal perquè les seves pàgines foren escrites per un públic illetrat i crèdul (especialment les profecies).

Amés, moltes parts de les Escriptures no són sinó lleis destinades a regir la vida pública que es feren venir de Déu buscant l'obediència que neix del temor. El déu de l’Antic Testament és antropomòrfic, creat pels mateixos homes, mostrant els mateixos vicis i virtuts que tenen els homes (ira, desig de venjança, gelosia, etc.) i la seva religió és legalista i busca l'obediència: "només en relació a la capacitat del poble i a la seva falta de comprensió es Déu descrit com legislador o príncep i se l'anomena just, misericordiós, etc." [Cap. IV, p.65]

De Jesús, Spinoza té una millor impressió: tot i que nega que sigui fill de Déu, el té com algú que aconseguí percebre adequadament les coses. El Nou Testament, per les paraules de Jesús, es centra en l'amor i la justícia, però l'Església ha desvirtuat el seu missatge i obeeix només al desig de control i a l'ambició, fins el punt d'haver-se convertit en un Estat que pretén governar els altres estats. "¿Ha de sorprendre'ns, doncs, que de l'antiga religió no romangui sinó el culte extern i que la fe no sigui més que credulitat i prejudicis?" [Prefaci, p. 29].

La llibertat d'opinió

L'expulsió de la sinagoga en la seva joventut, que implicà la prohibició a tot jueu de tractar amb ell, i els esforços dels calvinistes per controlar la vida pública als Països Baixos són el rerefons del Tractat que respon assegurant que "la veritable finalitat de l'estat és la llibertat" [Cap.XX, p.241], especialment la llibertat d'opinió, i que "aquesta llibertat no només es pot concedir sense prejudici de la pietat i la pau de l'estat, sinó que amés, suprimint-la, se suprimeix la pau de l'estat i la pietat" [Prefaci, p.7]. La facultat de raonar lliurement és un dret natural, que en Spinoza és una força irrenunciable, i és inútil que un estat s'esforci en suprimir-la: "allò que no pot ser prohibit, és necessari permetre-ho, tot i que de vegades comporti algun dany" [Cap.XX, p. 243]. Seguint a Hobbes, Spinoza creu que la societat es forma per individus que, buscant seguretat, renuncien al dret que tenen a actuar per pròpia decisió, però que en cap moment renuncien al dret a raonar o jutjar. I "la finalitat de l'estat no és pas convertir els éssers racionals en bèsties o autòmats, sinó aconseguir que les seves ments i el seu cossos es desenvolupin amb seguretat" [Cap.XX, p.241]. Els estats i les religions que busquen constantment controlar les paraules i el raonament dels ciutadans acumulen fracàs rere fracàs perquè tot i impedir que els homes parlin no poden impedir que pensin i com més s'esforcen en treure'ls-hi la llibertat de parlar, més s'esforcen els ciutadans en lo contrari. La diversitat d'opinions és natural i "com menys llibertat tenen els homes, més allunyats s'està de l'estat natural i amb més violència, per tant, és necessari governar." [Cap.XX, p.245]

Col·laboradors de la Viquipèdia. Tractat teològico-polític [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2009 [data de consulta: 29 de març del 2009]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tractat_teol%C3%B2gico-pol%C3%ADtic&oldid=3536082>.

 

Ètica demostrada segons l'ordre geomètric

L'Ètica és considerada generalment l'obra més important del filòsof Spinoza. El seu títol complet és "Ètica demostrada segons l'ordre geomètric" (sense l'article "la"). Adopta alguns dels aspectes de l'ètica cartesiana, accepta l'existència d'un Déu totpoderós i omnipresent [tota realitat és, o Déu mateix, o algun atribut o mode d'aquest], elimina la idea de casualitat i de lliure voluntat [res no pot no ésser necessari; la llibertat és una confusió dels sentits, i no té existència real; tot està absolutament i inevitablement predestinat per adelantat per la voluntat del déu spinozista, segons "L'Ètica"; la necessitat és absoluta], i tota l'obra està escrita al mode geomètric (amb axiomes, postulats, comentaris, etcetra.). En la opinió d'Spinoza segons la qual tot està predestinat i decidit per Déu per adelantat, la seva postura és semblant a la dels importants pastors protestants Luter i Calví.

L'Ètica no fou publicada en vida d'Spinoza, sinó pocs mesos després de la mort d'aquest; no obstant, aquest curiosíssim llibre tingué força èxit en la filosofia posterior (Leibniz, Hegel, etcetra) i també molts detractors (especialment Hume, i d'altres autors), sense comptar que, de fet, gent de moltes condicions i classes socials han tingut actituds, a favor i en contra, de l'Ètica spinozista, per exemple els sectors religiosos...

La fascinació per l'Ètica d'Spinoza no ha desaparegut encara. És llegida amb un cert interès per força públic, especialment els més amants de la filosofia. Actualment, en un temps en què potser la religió oficial i conservadora ja ha perdut un cert pes, l'Ètica i la seva particular visió dels mites, de la religió i de l'ontologia, manté alguna importància.

Col·laboradors de la Viquipèdia. Ètica demostrada segons l'ordre geomètric [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2009 [data de consulta: 23 de juny del 2009]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=%C3%88tica_demostrada_segons_l%27ordre_geom%C3%A8tric&oldid=3864095>.

 

fideus