els   fideus republicans   

          La libertad no hace felices a los hombres; los hace sencillamente hombres        

                                                                    Manuel Azaña

 

            

    

Proclamació de la II  República plaça de Cort  

Testimonis del cop d'estat

 

Ara, Mallorca em sona com una nota tràgica. que desperta el dolors més grans i els odis més profunds, perquè el seu nom evoca el record de milers de víctimes immolades per haver-la estimada com nosaltres

Pere Capellà

 

.. regant amb la seva sang les voreres dels camins, que guarden en llurs cunetes el testimoni del crim

Francesc de Sales Aguiló

 

A la caiguda de la tarda, quan retornaven del camp, els treien dels seus pobles per portarlos a la mort. Partien cap al darrer viatge amb la camisa, suada, aferrada al cos

Georges Bernanos

 

No eren blaves ni verdes les muntanyes,

 ni blanca pols cobria els polseguins: vermelles eren per la sang vessada

roges gotes regaren els camins    

Josep Muntaner Cerdà  

 

I va arribar la nit, i va ésser una nit tal que vam saber que no hi havia ulls humans que poguessin creure-ho i sobreviure-hi

Primo Levi

 

 Biografies/Organitzacions/Publicacions

 

Bloc/dossier 75 Aniversari de la proclamació de la II República a Mallorca

Recull Bibliogràfic

Curiositat republicana

Enllaços republicans i guerra civil

Dossier / polèmica / república

Testimoni del record

 

Memòria Històrica de les Illes

L'ensenyament públic element destacat del progressisme republicà

                                                                                                  Palma 14 d'abril 2006 : fotos republicanes

 

HOMENATGES REPUBLICANS 2007

HOMENATGES REPUBLICANS 2008

Republica espanyola 75 anys

http://hipatia.uab.cat/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

Emili Darder

     Aurora Picornell

Antoni Amer

   Alexandre Jaume

Ateo Martí

Gabriel Buades

   Pere Cànaves

 

 

Antoni Mateu

Jaume Garcias

Joan Mas

Climent Garau

Joan Monserrat

Jeroni Alomar

Jaume Campomar                     

 

 

Llorenç Roses

Bernat Marquès

Pere Rosselló

Miquel Óleo

Antoni Ques

Fernando Leal

     Antoni Ribas

 

 

Jaume Bauzà

Josep Pizà

Pere Llull

Pere Reus

Jaume Serra

Conrad Garau

  Miquel Llabrés

 

 

Jaume Canals

Joan Vidal

Agustí Sancho

Miquel Monserrat

Miquel Duran

Martí Vicens

Julià Bennassar  

 

Joan Fullana

Josep Julià

Maria Pascual Antonia Pascual

Jaume Capó

Jeroni Morell

Gabriel Picornell  

 

Pere Vallespir

Joan Matas

Miquel Gomila

Sebastià Estades

Josep Seguí

Rafael Arrabal

Antoni Sureda

 

 
Onofre Sureda

Sebastià Sureda

Sebastià Quetglas

   Antoni Pérez

    Rafael Valls

Antoni Garau    

   Llorenç Antich

 

 

Andreu Paris

Crisant Valcárcel

  Jaume Amer

Gaspar Mesquida Guillem Garcia

  Rafael Pocoví

   Tomàs Seguí

 

 

Llorenç Muntaner

Vicens Miquel

Miquel Capó

Sebastià Sancho

Guillem Fullana  Damià Artigues   Sebastià Bonet
Magalida Jaume

  Antoni Alomar

  Antoni Pascual

Bartomeu Blanquer

     Magí Duran

   Joan Estelrich

  Bernat Estelrich
  Pere Estelrich   Guillem Febrer  Gabriel Gelabert    Miquel Palmer   Miquel Oliver   Miquel Ximelis   Sebastià Ferrà

Climent Serra Servera

Gaspar Oliver      

  Rafel Sampol

     Josep Sitjar      Pere Sorell     Antoni Garau     Miquel Julià

Mateu Moll

   Joan Alemany

  Damià Capó    Miquel Solivellas

 

     
 

 

 

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Barcelona, setembre de 1937   

 

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps

i duren aquelles arbredes

i damunt del mateix atzur

es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre

la pluja dificil, la pluja blava

que ve de tu, cadena clara,

serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que en resta dins els ulls

i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques

i em torben, em fatiguen com un tedi lent.

El cor de la tardor ja s'hi marceix,

concertat amb fumeres delicades.

I les herbes en cremen a turons

de cacera, entre somnis de setembre

i boires entintades de capvespre

 

Toda la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca