El capità d'Artilleria Sebastià Feliu, adreçan-se, en qualitat d'advocat defensor, al Tribunal que jutjava a Ques, va preguntar als seus membres, si cas de condemnar a mort el seu defensat, no els tremolaria el pols. Doncs bé, la resposta fou contundent. No els tremolaria el pols i no els tremolà. Antoni Maria Ques, milionari alcudienc de quaranta-vuit anys i viudo, va ser afusellat juntament amb Darder, Jaume i Mateu, a les sis i mitja del matí de dia vint-i-quatre de febrer del trenta-set. L'indret: l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. La causa? Llarga i complexa. Ques - ex membre del Partit Liberal de Joan March i ex-accionista de la Transmediterrànea - era un dels encartats en l'anomenat Pla Lenin, que consistia en assassinar tota la gent de bona voluntat de l'illa i, acte seguit, imposar una dictadura de tall moscovita. Un testimoni, que posteriorment fou reclòs en el manicomi, declarà que Antoni Maria Ques havia repartit dues-centes pistoles entre els elements del Front Popular, per tal de preparar la matança. A més l'esmentat Ques, no amagava la seva afiliació a Esquerra Republicana i admetia el fet d'haver entregat diverses quantitats de doblers per sufragar les despeses d'aquest partit. Tot aquest caramull d'acusacions, constitueixen l'inventari d'una història folla que acabà amb vessament de sang. Les pistoles mai no han estat trobades i difícilment Ques podia ser partidari d'entregar el poder econòmic a l'Estat, gaudint d'una posició social autènticament folgada.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

El primer a l'esquerra: Antoni Maria Ques, als anys vint acompanyat d'altres socis de Joan March Ordinas

(Alcudia 1889 - Palma 1937) Polític. Posseïa una important fortuna i va esser accionista de la Companyia Trasmediterrània. Milità en el Partit Liberal de Joan March, però evolucionà cap el republicanisme. El 1934, fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear -ERB- i ocupà el càrrec de comptador en el comitè executiu d'aquest partit. A més, lliurà importants quantitats de doblers a ERB. Fou detengut quan s'inicià la Guerra Civil i va esser condemnat a mort per un Consell de Guerra. Va esser afusellat amb Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu el 24 de febrer de 1937 en el cementeri de Palma.

vol. 14  pàg. 121

Antoni Maria Ques Ventanyol Torró (Alcúdia. 1889 - Palma 1937). Gran capitalista i propietari, afusellat per les autoritats colpistes. Anava a mitges en negocis amb Joan March, el pare del qual ja estava associat al seu pare, en Torro Gros. Ques era apoderat de la Banca March i de la Trasmediterranea. Amb negocis internacionals de tabac -visqué a Orà, parlava el francès- pregonà el pacifisme i fou capdevanter del Rotary Club que comprà la casa de Juniper Serra a Petra, El 1931, amb la República es va barallar amb March i passà a Izquierda Republicana de Manuel Azaña i després fou fundador i patrocinador d'Esquerra Republicana Balear. Fou un propagandista als pobles i se'l suposa patrocinador del partit. Al consell de guerra l'acusaren de tenir 200 pistoles llestes per a fer "triomfar la revolució bolxevic". Fou afusellat juntament amb Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu, el 1937, just després del cop d'Estat.

La Segona República a Mallorca

pàg.  111