^{ASSOCIACIONS CULTURALS}

Entitat de caràcter cultural creada a Palma el desembre de 1880, a iniciativa de Bartomeu Ferrà Perelló, i aprovada (1881) pel bisbe de Mallorca Mateu Jaume. El seu propòsit era honrar la memòria de Ramon Llull recollir obres d'art, sobretor de caràcter religiós, per evitar-ne la destrucció o la sortida de Mallorca i divulgar i protegir el patrimoni monumental illenc. El sorgiment d'aquesta associació va esser fruit de l'ambient cultural de la Renaixença. Entre els fundadors, s'han de destacar Gabriel Llabrés, Joan Lladó Amer, Joaquin Pavía i Pere d'Alcántara Penya. Fins als anys setanta del s. XX, fou la representació més genuïna de la historiografia mallorquina. El primer objectiu concret, motiu de la fundació, fou la reunió d'uns fons artístic per crear un museu. De fet, el Museu Arqueològic Lul·lià fou aprovat pel bisbat al mateix temps que la Societat. Aviat es catalogaren unes 280 peces i es programà una exposició. Inicialment, aquest museu s'instal·là al Col·legi de Nostra Senyora de la Sapiència. El 1916, passà al Museu Diocesà. Fins al 1930, intentà unificar els seus fons amb l'Església de Mallorca, però, a partir de 1930, sorgiren desavinences. El 1937, sol·licità a la Direcció General de Belles Arts la creació d'un Museu de Mallorca. Aquest museu va esser creat el 1961 i, des de llavors, té dipositats la majoria de fons artístics de la Societat Arqaueològica. Amb el temps, a través sobretot de donatius i llegats, ha arribat a reunir una nombrosa biblioteca, on destaquen el fons lul·lià i la Biblioteca Aguiló, i una de les hemeroteques més rellevants de Mallorca. S'ha destacat en la defensa del patrimoni cultural. Així, sol·licità infructuosament que la Diputació Provincial de Balears adquiris els Caps de Toro de Costix (1895), protestà contra l'enderrocament de la Porta de Santa Margalida de les murades de Palma, intervengué en la compra per part de la Conselleria de Cultura d'un tresoret almohade (1990) i denuncià la destrucció d'un jaciment arqueològic a can Partit (Eivissa). Ha donat suport a diverses iniciatives de caràcter cultural com la publicació del Diccionari català-valencià-balear (1926-62), el IV Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (1955) i la publicació de les Noticias y relaciones históricas de Mallorca (1958) de Joan Llabrés Bernal, continuades per Joan Pou Muntaner (1985). Des del 1974, fa part de la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals, A partir de 1990 convoca, cada dos anys, un congrés per a la defensa del patrimoni cultural. La seu ha estat sempre a Palma, succesivament a la Sapiència, a can Oleo i casal Aguiló (1967), que és un llegat, d'uns dels fundadors de la societat, Estanislau de Kostka Aguiló. Publica periòdicament el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (des de 1885) i la col·lecció Monografies (des de 1989) (MaB)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 16  pàgs. 331-332

COPIA DIGITAL DEL BOLLETI DE LA SOCIETAT ARQUEOLÒGICA LUL·LIANA