La Segona Internacional va ser una organització formada el 1889 pels partits socialistes i laboristes que desitjaven coordinar l'activitat internacional dels moviments obrers que s'havien format en gran part dels països europeus. Va continuar el treball de la Primera Internacional fins a la seva dissolució el 1916. També coneguda inicialment com la Internacional Obrera.
Congresistas de la II Internacional. 1913
Una organització permanent de la Segona Internacional va ser el Buró Socialista Internacional, que coordinava la comunicació entre els partits integrants i la convocatòria dels congressos. Va ser creat pel V Congrés (Paris 1900), va tenir la seva seu a Brussel · les. Del BSI, Émile Vandervelde va ser el seu president, des de 1900, fins a la seva dissolució, sent els seus Secretaris Generals Victor Serwy (1900-1905) i Camille Huysmans (1905-1916).
Entre les accions més famoses de la Segona Internacional està la declaració de l'1 de maig com a Dia Internacional del Treball el 1889 i el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora el 1910.
No obstant això, aquesta experiència va mostrar molt aviat les seves limitacions històriques, sobretot a causa de les divergències entre les posicions dels moviments socialistes dels diferents països, que sovint es van alinear amb els interessos de l'estat-nació enfront del internacionalisme obrer.
Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial la contradicció entre les aspiracions revolucionàries de les classes oprimides i la política de la II Internacional (en recolzar alguns partits socialistes la guerra) va arribar al punt que es va produir una escissió en el moviment socialista que va suposar després de la Revolució Russa la creació d'una Tercera Internacional, el 1919, que va adoptar el nom d'Internacional Comunista (Komintern).
La Segona Internacional es va reorganitzar el 1920, però molts partits es van negar a unir-s'hi, formant la Union de Partits Socialistes per a l'Acció Internacional (UPSAI o Internacional dos i mig) com a alternativa. La UPSAI va tenir una curta vida, però, i el 1923 es fusiona juntament amb la Segona Internacional en la Internacional Obrera i Socialista. La Segona Guerra Mundial, però, va acabar de dissoldre a les forces que la integraven, i va precipitar la seva desaparició el 1940.
La seva contrapart
en les centrals obreres i sindicals era la Federació Sindical
Internacional i la seva branca juvenil la Unió Internacional
d'Organitzacions Juvenils Socialistes. Veure també Conferència
Internacional de Dones Socialistes
Congressos de la Segona Internacional
La màxima instància de reunió eren els Congressos, sota diferents denominacions:
París, 14 al 19
juliol 1889
Brussel · les, 3 al 7 d'agost de 1891. Convocat com el Congrés
Internacional Obrer Socialista i organitzat pel Partit Obrer de
Bégica.
Zuric, 9 al 13 d'agost de 1893. Convocat com el Congrés Internacional
Obrer Socialista i organitzat per un comitè ad hoc.
Londres, 26 al 31 de juliol de 1896. Convocat com el Congrés
Internacional Socialista de Trabajaddores i Cambres Sindicals Obreres
i organitzat per un comitè ad hoc.
Paris, 23 al 27 de setembre de 1900. Convocat com el Congrés
Socialista Internacional, quedant com el nom definitiu, i organitzat
per un comitè ad hoc.
Amsterdam, 14 al 20 d'agost de 1904. Organitzat i convicado, d'ara
endavant, pel BSI
Stuttgart, 18 al 24 agost 1907
Copenhaguen, 28 d'agost al 3 setembre 1910
Basilea, de caràcter extraordinari, 29 al 30 de juliol de 1912.
Ginebra, 31 de juliol al 4 d'agost de 1920.
Estava programat un Congrés a Viena a realitzar-se l'agost de 1914,
posposat fins a 1920 en iniciar la Primera Guerra Mundial.
Conferències de la Segona Internacional
Entre 1915-1919 es
van realitzar una sèrie de conferències convocades grups de partits
integrants de la Segona Internacional. En aquestes reunions es
produeix la separació definitiva entre la dreta, el centre i esquerra
de la Segona Internacional i la constitució futura dels seus
respectius organismes i partits. Aquestes conferències van ser:
Conferència de
Copenhaguen, 17 i 18 de gener de 1915.
Londres, 14 febrer 1915
Conferència de
Zimmerwald , setembre de 1915. Marca el trencament definitiu de la II
Internacional en crear-se la Comissió Socialista Internacional
Kiental, 1916, continuació de l'anterior.
L'Haia, al juliol de 1916 com a Conferència de socialista neutrals.
Convocat pel BSI
Estocolm, al juny de 1917 com a Conferència Internacional Socialista,
convocat pel Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (USPD)
Berna el 1919 com a Conferència Internacional Obrera i Socialista
Amsterdam l'abril de 1919 com a Conferència Internacional Socialista
Lucerna al juliol de 1919 amb el mateix nom de l'anterior.
A més es va efectuar una reunió dels comitès executius de les tres
internacionals a Berlín entre el 2 i 5 abril de 1922.
Bibliografia
Cole, G.D.H. 1959. Historia del pensamiento socialista III: La Segunda
Internacional 1889-1914. Fondo de Cultura Economica. Mexico.
Cartel del IV Congrés, Londres en 1896.
Próximo Congreso Internacional de Copenhague - Nueva Directiva
Núm. 439, 6 de agosto de 1910
VIII Congreso de la Internacional Socialista de Copenhaguen
Núm. 446, 24 de septiembre de 1910
Se clausuraba en Copenhague (Dinamarca) el VIII Congreso de la II Internacional Socialista
El debate sobre el colonialismo en la Segunda Internacional (nuevatribuna.es) EDUARDO MONTAGUT
