EEl dia 22 de febrer de 1935 moria a Palma Llorenç Bisbal. La Comissió Executiva de la UGT de Balears, en el cementiri de Palma, vetlant les restes mortals de Bisbal  ("Història de la UGT a les Illes Balears. Un segle de lluita sindical"  Edicions Documenta Balear, Palma, 2004)

CASA DEL POBLE

Institució social, cultural i recreativa, on se situaven i reunien les diferents associacions obreres d'una localitat. A Mallorca, es difongueren a principis del s. XX i varen tenir una època d'auge els anys vint i trenta, fins que esclatà la Guerra Civil i foren suprimides. Imatge de la façana de la Casa del Poble de Palma

Las societats obreres durant la manifestació del Primer de Maig de 1931 al Coliseu Balear

Primer de Maig

Sindicalisme de base múltiple

Institut de Reformes Socials

La Internacional

Cooperativisme

Crisis de subsistències

El judici de can Estrany

Llorenç Bisbal

Alcudia 1876 – Palma 1935 ) Polític socialista, sabater d’ofici. El 1902, s’integrà a La Igualdad, societat obrera dels sabaters de Palma. A partir de 1904, ocupà càrrecs a l’Agrupació Socialista de Palma, del Partit Socialista Obrer Espanyol – PSOE -, fou membre del comitè executiu balear (1913 – 1915) secretari de la Federació de Societats Obreres de les Balears (1914). També va esser redactor i director, en diverses ocasions, de El Obrero Balear (1900 – 1910 i 1913). El 1916, creà una comissió pro-subsistències, i el 1917, acusat d’esser autor d’un full considerat injuriós per un fabricant sabater, fou desterrat a 25 km de Palma.  Aixa marxà a Sóller, on fundà l’agrupació socialista i la Casa del Poble. Aviat aconseguí el perdó i tornà a Palma. A la mort de Francesc Roca, el 1917, esdevengué el cap del socialisme local. Fou, de bell nou, director de El Obrero Balear (1918 – 1920), secretari de l’Agrupació Socialista (1918 – 1919), president de la Federació de Societats Obreres (1917), i regidor de Palma, entre 1918 i 1921, càrrec des del qual denuncià corrupcions administratives i defensa la municipalització de les principals subsistències. Després d’un temps difícils per al socialismo mallorquí, aconseguí un redreçament del seu partit sota la dictadura de Primo de Rivera, i unificà el moviment obrer illenc sota les sigles Unió General de Treballadors. Quan es proclamà la República (abril del 1931), fou elegit batle de Palma, encara que en dimití l’octubre del mateix any. El maig del 1932, va esser elegit president de la Federació Socialista Balear, càrrec del qual dimití per raons de salud. (SS)

Gran Enciclopedia de Mallorca

vol. 2  pàgs. 150 - 151

Llorenç Bisbal quan era regidor de l'Ajuntament de Palma en representació del Partit Socialista (1917-1920), en companya d'altres regidors i amics. D'esquerra a dreta i drets: el segon és Jeroni Massanet (que fou director de La Vanguardia Balear). D'esquerra a dreta i asseguts: el primer és el regidor Ferran Pou Moreno (reformista). Assegut al centre: Llorenç Bisbal

Celebració del Primer de Maig de 1931, pocs dies després de la proclamació de la Segona República. Assegut a la tercera fila, el primer de l'esquerra és Llorenç Bisbal ("Història de la UGT a les Illes Balears. Un segle de lluita sindical"  Edicions Documenta Balear, Palma, 2004)

ORGANITZACION DEL MOVIMENT OBRER a Mallorca

• Ateneu Obrer Mallorquí
• Ateneu Sindicalista de Palma
• Centre de Picapedres de Palma
• Confederació Nacional del Treball (CNT)
• Federació de Societats Obreres de Mallorca
• Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)
• Unió General de Treballadors (UGT)