Societat obrera del gremi de la construcció fundada a Palma el 1868. Dos anys més tard s'adherí a la Federació Local de Societats Obreres. El seu caràcter fou poc reivindicatiu fins que els anarquistes Gabriel Binimelis i Joan Ordinas es feren amb la direcció (1902), desvincularen la societat de la federació local i impulsaren les vagues d'agost de 1903, i de maig i juny de 1904. El 1911, s'adherí a la Confederació Nacional del Treball - CNT -. El 1919, ingressà a la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble i, el 1920, al Sindicat de Picapedrers de Mallorca, d'inspiració anarquista. El mateix any s'escindí, i un sector, d'influència libertària, sortí de la Casa del Poble per constituir el Sindicat Únic del Ram de la Construcció i el Sindicat de Picapedrers de Palma (adherit a la CNT), mentre que l'altre, de tendència socialista, es convertí en El Treball (1923) i es juntà (1925) amb la Unió General de Treballadors - UGT -. Passà de tenir 30 afiliats (1903) a 402 (1920) i 350 (1921). Impulsà la creació de sucursals, amb una gran autonomia, als principals nuclis de població dels voltants de Palma, com Son Sardina i sa Indioteria (1911), es Secar de la Real (1912), es Vivero (1913), sa Vileta (1916), el Terreno, es Pont d'Inca, Gènova i es Pla de na Tesa (1919), es Hostalets, la Soledat i Santa Catalina (1921), Aquestes entitats, amb un important nombre d'afiliats (130 a sa Vileta i 99 a Son Sardina), es negaren a adhrir-se a la CNT i passaren a dependre d'El Treball (1922). Es fundaren centres de picapedrers a Manacor (1900), Llucmajor i Felantix (1901), Pollença (1902) i posteriorment Artà. Algunes s'adheriren al Sindicat de Picapedrers de Mallorca (1909). Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) moltes passaren a l'òrbita de la UGT i, en esclatar la Guerra Civil (1936-39), desaparegueren (AM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 3 pàg. 256
Societat de picapedrers fundada el 1898. Aquesta societat fou de les poques on la influència anarquista es deixà sentir durant els primer anys del segle XX. En ella hi trobem anarquistes com Gabriel Binimelis o Joan Ordinas. Aquests primers anys el Centre fou separat de la Federació Local i empregué vàries vagues l’agost de 1903 i el maig i juny de 1904. A finals d’aquest any comptaven amb uns 40 afiliats. Al llarg dels anys aquest centre va estar molt influenciat pels anarquistes i ja els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910, en el Congrés constitutiu de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (futura CNT) Joan Ordinas, militant d’aquesta societat, va acudir a Barcelona, per adherir al Centre de Picapedrers a la Confederació Regional Catalana. I un anys després, al primer congrés de la CNT, el mateix Joan Ordinas va participar-hi i va confirmar la federació d’aquest centre a la Confederació. Sembla però que aquest centre va deixar d’estar vinculat a la CNT a partir de 1912 i a partir de 1914 no en tornem a tornem a tenir noticies. || Font: ER || Bibliografia: GABRIEL, Pere (1973).
Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS.
VOLUM I: MALLORCA
|| 1869-1952
pàgs. 26-27
|
El moviment obrer a Mallorca Pere Gabriel i Sirvent Curial - Lavínia Barcelona, 1972
|
 El moviment obrer a les Balears (1869 - 1936 Pere Gabriel i Sirvent Palma, 1996
|
 ELS INVISIBLES Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. VOLUM I: MALLORCA/1869-1952 Grup d'Estudis Llibertaris "Els Oblidats" Palma, 2011 |
|
