Central sindical autònoma, d'àmbit estatal i orientació anarco-sindicalista, fundada a Barcelona el 1911. A més de defensar els interessos dels treballadors, pretén socialitzar els mitjans de producció i fer desaparèixer el capitalisme i l'estat. S'estructura com una confederació a la qual s'adhereixen els sindicats obrers i altres organitzacions llibertàries. A Mallorca s'hi vincularen diverses entitats, com el Centre de Picapedrers, el sindicat La Metal·lùrgica i la societat de terrissers, les quals, el mateix 1911, fundaren a Palma la Federació Local d'aquest sindicat. Les dues primeres entitats ja havien participat en el congrés constitutiu de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (Barcelona 1910), l'embrió de la futura CNT. Poc després, el 1914, s'adherí a la Federació Local de Palma el Sindicat Obrer del Calçat. Durant aquesta època varen esser membres destacats el picapedrer Joan Ordinas i els ferrers Jeroni Binimelis i Antoni Ramis, que, amb altes publicaren El Rayo (1912-14). A Inca, els sabaters de La Justicia i els picapedrers del Progés s'adheriren a la CNT, influïts pel pintor Joan Marroig Vicens, i a Felantix s'organitzà el grup anarquista Obradors (-1913). Poc després, es consolidà la implantació de l'anarcosindicalisme amb la creació de la Federació Regional Sindicalista i la Federació Regional de Solidaritat Obrera (1914). El 1916 i el 1917, la Unió General de Treballadors -UGT- s'aproximà al sindicat llibertari per crear organitzacions unitàries. Així, els anarquistes participaren en la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble. La creació, el 1919, de l'Ateneu Sindicalista de Palma, i l'edició del periòdic Cultura Obrera, donà una forta empenta a l'organització llibertària, a la qual s'adheriren noves societats obreres, de fusters, xocolaters, treballadors del moll, repartidors de diaris, adobers i vidriers. Llavors, s'expandí per la Part Forana, a Inca, Manacor, Sóller, Andratx, Felanitx, sa Pobla, Sant Llorenç des Cardassar i Calvià, i arribà fins a Menorca. Aquest mateix any, i davant la manca de subsistències, organitzà una vaga general a Palma i a Inca amb enfrontaments amb la Guàrdia Civil. En aquests anys, destacaren com a militants Joan Bauzà, Antoni Bestard, Joan Perona, Antoni Sánchez i Cosme Salvà. A principis de 1920, es produí la ruptura amb la UGT, arran de l'expulsió de Miquel Rigo i el seu grup de la Casa del Poble. Aleshores, fundaren la Federació Regional del Treball de Mallorca, i crearen sindicats únics amb els comunistes escindits del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la UGT. La creació de la Confederació Regional del Treball de les Balears (1922), com una nova organització regional, reafirmà els principis anarco-sindicalistes i aglutinà els sindicalistes de Palma - del metall, la fusta, els transports, la construcció, l'alimentació i els oficis diversos -, Manacor, Inca, Andratx, Sòller i Menorca. Dirigits per Miquel Rigo (secretari general) i per Sebastià Alorda, afrontaren la qüestió dels seus presos, la reorganització dels sindicats únics i l'organització dels camperols i els mariners. La dictadura de Primo de Rivera, el 1923, la il·legalitzà, suspengué Cultura Obrera (1924) i desvià molts de sindicats cap a la UGT, organització permesa a causa de la seva aliança amb el govern. El 1929, va dur a terme una forta campanya contra els comitès paritaris, essent legalitzada l'any següent. Quan es proclamà la República (1931), s'hi oposà. Es reorganitzà en sindicats únics i així impulsà importants vagues als sectors de la fusta, dels treballadors portuaris, del vidre i dels pescadors, i sobretot les vagues generals de 1932 i 1933, que seguien els principis revolucionaris de la Federació Anarquista Ibèrica -FAI-. A causa de la revolució d'octubre del 1934, sofrí una forta repressió governamental, que fou contestada a totes les illes a través del Comitè Pro-presos Regional de Balears i el Comitè Regional de Grups Anarquistes de les Balears, de la FAI. Varen mantenir posicions contràries als comunistes i als socialistes i obstaculitzaren les aliances obreres. Durant aquets anys republicans destacaren Cristòfol Pons, Juli Quintero, Ramon Ausó, Miquel Rigo, Bartomeu Alberto, Gabriel Buades, Antoni Ripoll i Atanasi Rituerto. Propugnà l'abstenció a les eleccions de febrer de 1936. L'aixecament militar de juliol de 1936 coincidí amb un ple regional de sindicats de Balears. A partir de llavors, fou il·legalitzat i perseguit pel nou règim franquista. (...) (EP)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 4  pàgs. 28-29

La Confederació Nacional del Treball (CNT) va sorgir durant el segón congrés de ka Confederació Regional de Societats de Resistència Solidaridad Obrera, quan es decidí constituir la CNT. L'acte es celebrà a Barcelona els dies 30, 31 d'octubre i 1 de novembre de 1910. Al mateix assistí el mallorquí Joan Ordinas en representació del Centre de Picapedrers de Palma i el sindicat La Metal·lùrgica que foren els primers sindicats adscrits a la CNT.

La CNT començà a caminar i a rebre l'adscripció d'alguns sindicalistes mallorquins. I entre el 8 i el 10 d'octubre de 1911 es celebrà a Barcelona el Primer Congrés de la CNT, Novament Joan Ordinas tornà a representar el Centre de Picapedrers de Palma i a La Metal·lùrgica que representaven a 920 afiliats. Però aquest cop entre les societats adherides apareix la Societat de l'Art d'Imprimir i Similars de Palma. Aquests anys es van federar a la CNT també la societat de fonedors La Redención del Trabajo i es va crear el Sindicat Obrer del Calçat, escintit dels sabaters de La Igualdad de Palma que no va funcionar en bones condicions fins després de la seva reorganització a 1920.

L'estiu de 1912 L'estiu de 1912 La Metalúrgica, que havia canviar el nom pel de Sindicat Metal·lurgic Balear, abandonà la CNT, tot i que l'estiu de 1912 els anarquistes tornaren a controlar aquest sindicat. Per altra banda, sobre aquestes dades es creà el Sindicat de Terrissaires. Per altre banda també a la ciutat d'Inca va tenir presència la CNT amb l'adscripció en ella de la societat de sabaters La Justicia i el sindicat de picapedrers El Progreso. També cap a 1913 es va crear la Federació Regional de Societats Obreres Solidaritat Obrera presidida pels anarquistes Corcero i Bauzà i amb l'impuls del vell anarquista Sebastià Alorda, que havia presidit la Comissió Propagadora de la Federació Regional Sindicalista, que desembocà en aquesta Federació Regional. Aquesta societat Solidaritat Obrera tenia el seu domicili al carrer Socorro, número 85 de Palma i representava a societats de Palma i Inca. Segons els seus estatuts no podrien participar en dita societat cap entitat política o religiosa i en cas de dissolució tots els seus béns i actius passarien a formar part de les escoles racionalistes en el cas de que n'hi hagués. Joan Ordinas fou elegit secretari general, Jeroni Binimelis i Cosme Salvà foren elegits com a secretaris ajudants, Antoni Ramis fou elegit tresorer, Baltasar Corcero com comptador. I ràpidament el periòdic del Centre de Picapedrers, El Rayo, va erigir-se en òrgan d'expressió d'aquesta federació, essent els encarregats del periòdic Llorens Oliver (director), Jaume Salas (administrador), Pedro Bauzà, Enric Frau (vocals): de propaganda, Vicenç Paul, Sebastià Alorda i Gabriel Binimelis. Aquesta Federació el 1914 comptà amb les adhesions de les societats de sabaters, el Centre de Picapedres que s'hi mantengué al meyns fins el 1917, i La Metalúrgica, de Palma i els sabaters de La Justicia d'Inca, que s'hi mantengué els anys posteriors. Entre 1918 1 1919 els sindicats anarquistes ingressaren a la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, juntament amb els sindicats socialistes. I a partir d'aquests moments la influència anarquista s'escampà en els sindicats de sabaters La Igualdad, els fusters, els xocolaters, els treballadors del moll, els repartidors de periòdics, els adobadors, els vidriers ... i també s'expandí pels pobles d'Inca, Manacor, Sóller, Felanitx, Sa Pobla, San Llorenç, Calvià, gràcies a la creació, com veurem més endavant, del Sindicat Únic de Picapedrers d'abast provincial. El novembre de 1919 es celebrà a Palma el I Congrés de la Federació de Societats Obreres amb uns resultats que no agradaren als anarquistes ja que no es va acceptar el periòdic Cultura Obrera  cin a portaveu, es va rebutjar l'acció directa i la creació d'una escola racionalista. Així hi hagué moviments per part del Sindicat de Picapedrers i el Sindicat de Transports Marítims i Terrestres que feren Cultura Obrera  el seu òrgan de premsa. I poc després del confrés es va fer una assemblea general de picapdrers a Palma i s'acordà la creació del Sindicat Únic de Picapedrers i la seva adhesió a la CNT. Aquest sindicat tingué una gran influència a la part forana. La conseqüència directa fou que els dirigents d'aquest sindicat, Rigo, Aloy i Salvà foren expulsats de la Casa del Poble, cosa que significà la sortida de la majoria de picapedrers de la Casa i la posterior creació de la Federació Regional del Treball a Mallorca (FRTM), adherida a la CNT. El seu primer secretari va ser Jaume Bauzà. El mes de febrer de 1920 ja eren més de 600 afiliats. I aquest mateix mes iniciaren una campanya pro presos. El 18 de juliol de 1920 prepararen la seva assemblea regional per aprovar el seu reglament i funcionament. L'agost de 1920 iniciaren una campanya d'adhesió per la jornada de 8 hores. I aquest mateix any 1920 la proliferació va veure's reforçada amb la posada en marxa de la Federació Regional de Sindicats, adherida a la CNT i que comptà amb el Sindicatde Picapedrers, el Sindicat de Sabater, el Sindicat de Vidriers i el Sindicat de Transports Marítims i Terretres. L'agost de 1921 es celebra a Madrid un Ple o Assemblea de la CNT convocat per la Regional del Nord, que va comptar amb 34 delegats, dos d'ells representaven Balears. Per altre bande, el comitè de la Federació Regional del Treball de Mallorca publicà al Cultura Obrera  el novembre de 1921 un comunicar criticant amb força la repressió i persecució ilegal que estava sofrint la mateixa. El diumenge 19 de febrer de 1922 organitzaren un acte contra la sindicació forçada amb la participació de Jaume Bauzà, Antoni Gilet, Maties Mas i Pons Anglada com a representants d'aquesta mateixa Federació. El març de 1922 el Comitè de la Federació Local instà a la celebració d'un congrés a la Casa del Poble de Palma amb la finalitat de que ingressessin dins aquesta Federació les societats obreres i la mateixa Federació Local. El motiu d'aquesta proposta era la impossibilitat de pagar dues quotes i també la deriva. adscrita al Partit Socialista, de la Casa del Poble de Ciutat, que segons aquest Comitè estava motivada per les intromissions de Joan March, que havia pagat la Casa del Poble. L'estiu de 1922 es celebrà al Teatre Balear una reunió on es tractaren l'augment de les activitats sindical de la Federació i també el Congrés de Saragossa de la CNT. El 1922 tenia el seu local al primer pis de la plaça del Mercadal núm. 8 de Palma. A l'agost de 1922 trobam adscrits a aquesta Federació, almenys, al Sindicat d'Arts i Oficis Varis La Emancipación, al Sindicat de Picapedrers, al Sindicat de la Fusta, al Sindicat Metal·lúrgic i als sindicats d'Andratx i de Sóller. Però ja en el mes de setembre es parla només dels sindicats de la Fusta, de Picapedrers i del Sindicat de Transports, acabat de reorganitzar, així com també es mencionen que hi ha altres sindicats que s'estaven reorganitzant. A aquestes altures fins i tot es menciona la crisis de militància que estan sofrint. Després de dos anys de funcionament, el dies 22 i 23 d'octubre de 1922 es celebrà elseu prinmer Congrés Nacional. El congrés resultà ser el constitutiu de la Confederació Regional del Treball de les Balears (CRTB), Van ser representats 1.113 afiliats representats pels sindicats d'Oficis Diversos, del Metall, dels Transports, de la Construcció, de la Fusta i d'Alimentació (antic xocolaters), els sindicats de fusters i de picapedrers de Manacor, els sabaters d'Inca i els picapedres d'Andratx. De Menorca hi van assistir delegats d'Alaior i des Castell. És a dir, d'aquesta Confederació, des del primer moment, en formaren part la Federació Regional del Treball de Mallorca, la Federació Obrera de Menorca i els sindicats de Manacor. El congrés feu una reafirmació dels principis i de les tàctiques de la Confederació Nacional del Treball i acordà la constitució de la nova organització regional. També tractà la qüestió dels presos, l'organització dels pagesos i dels treballadors del mar i la reorganització dels sindicats únics de Mallorca. El secretari general del nou organisme foy Miquel Rigom que havia substituït el 1921 Jaume Bauzà en el mateix càrrec a la Federació Regional del Treball de Mallorca. Destacaren en les intervencions Josep Pons Anglada i Sebastià Colom, excomunistes, els joves Francesc Simonet i Bartomeu Llinà, a més d'Antoni Bestard, d'Inca, i Guillem Febrer de Manacor,. Al mateix temps que es constituí el seu Comité, també ho feren els comitès pro presos i pro propaganda. El seu òrgan d'expressió fou Cultura Obrera . Tingué la seva seu a la plaça del Mercadal núm. 8 1r. pis,

Així, entre 1919 i 1923 hi hagué adscrits a la CNT el Sindicat d'Obrers del Calçat de Palma (1920-1923), el Sindicat Únic de la Fusta (1921-1923), La Metal·lùrgica (1922-1923), Sindicat de Picapedrers de Palma (1920-1923), Sindicat de Picapedrers de Mallorca (1919-1921), el sindicat de la construcció El Trabajo  (1920), els obrers del moll de La Marítima Terrestre (1920-1922), el Sindicat Únic del Transport (1919-1922), els pescador de La Perla (1922), el xocolaters de La Dulce Unión (1922), la societat d'oficis diversos La Emancipación (1922-1923), la Societat de Sabaters d'Alaró (1920), l'Unió de Picapedrers d'Andratx (1922), la societat de sabaters La Justicia d'Inca (1914.1923), la Unión Obrera de Felanitx (1921), la societat de sabaters de Lloseta La Igualdad (1920-1923), la societat de fusters La Manacorense (1920 i 1922-1923), el Centre de Picapedrers de Manacor (1922), la Federació Obrera de Sóller (1919-1920 i 1922) i els sabaters de La Igualdad Sollerense (1922-1923).

El 1923, la dictadura de Primo de Rivera il·legalitzà aquesta organització anarcosindicalista. A principis de 1931 la CNT s'organitzà en la Confederació Regional del Treball de Balears (CRTB) i comptà a Palma amb una Federació Local de Sindicats Únics, ubicada al carrer Burgos núm. 3, i amb Francesc Simonet com a secretari general. Així, la CNT Mallorquina comptà amb la presència del Sindicat Únic de la Fusta i el Sindicat Únic de la Construcció des d'un principi. I al llarg de 1931 i 1932 s'hi constituïren el Sindciat d'Obrers del Mar, el Sindicat del Ram del Vidre, el Sindicat de Comunicació, el Sindicat d'Oficis Varis, el Sindicat del Ram Tèxtil, el del Ram de la Pell, el de Transports, el Sindicat de Transports Marítim, juntament amb els de la Fusta i Construcció. Tenien la seva seu social ubicada al carrer Tierra Santa, núm. 11, 1er. I entre gener i febrer de 1932 el Cultura Obrera es convertí de nou amb l'òrgan d'expressió de la Confederació Regional de Treball de Balears. Per altra banda, el juny de 1931 es celebrà a Madrid un nou congrés extraordinari de la CNT en el que hi estigueren representats els sindicats del vidre i el de la construcció, representant a 1.025 afiliats. A partir d'aquest moment i fins el 1933 la CNT participà en nombrosos actes de tot tipus. Però a partir de 1933 la CNT sofrí una crisis que la minvà molt. Però cap al 1935 tornà a haver-hi intents de reorganització que donaren els seus fruits els anys posteriors. Es reorganitzaren els sindicats d'Obrers del Mar, que sofrirà varis canvis de nom, la Unió de Motoristes Navals ingressà a la CNT. el Sindicat de la Fusta, el Sindicat Únic del Ram de l'Edificació, que agrupava a picapedrers, pintors i altres i que també canvià de nom per Sindicat Únic del Ram de la Construcció .. i també hi hagué intents de crear sindicats de barber, el Sindicat Únic Gastronòmic, el Sindicat Únic de Productes Químics, que fou creat just abans del cop d'estat de 1936. Al Quart Congrés de la CNT, celebrat a Saragossa el maig de 1936, Balears estigué representada per 8 sindicats i 2598 afiliats. Entre els assistents confirmats hi va participar Àngel Palerm per Formentera i Eivissa. El cap de setmana del 19 i 20 de juliol de 1936 la CNT havia de celebrar el seu congrés de Balears, però el cop d'estat del 18 juliol l'impossibilità. Els dies posterior la CNT participà en la vaga general fera a Mallorca. I després d'aquest fet i durant toda la Guerra Civil centenars de militants foren assassinats o tancats a les presons. Només a partirde 1943 la CNT es reorganitzà en la clandestinitat i les detencions de militants foren constants fins l'any 1947, any que pareix que quedà totalment dissolta l'organització. || Fonts: SO; CO; EOB; Anarcoefemèrides; Memoria del III Congreso Extraordinario de la CNT, Barcelona; ARM, Govern Civil, 1605/875. || Bibliografia: GABRIEL, P. (1973); ÍÑIGUEZ, M. (2008); DD.AA. (2001).

Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS.

VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952
pàgs. 48-51