LA CONSTRUCCIÓ Anomenat també Sindicat de Picapedres de Mallorca. Es constituí a l'any 1919 amb uns 310 socis i ja el 1920 comptava amb uns 1010 afiliats. Comptà amb distintes seccions a les localitats de Palma, Santa Maria, Sa Pobla, Campenet, Marratxí, Montuïri, Andratx, Gènova, s'Indioteria, Pony d'Inca, Pla de na Tesa, Son Serra i El Terreno. El secretari en aquells momments era Miquel Rigo. El novembre de 1919 tingué lloc una assemblea de picapedrers a Palma on hi participaren treballadors de Felanitx, Manacor, Marratxí, Andratx, Alaró, Santa Maria, Campanet  i Montuïri. En aquesta assemblea s'acordà crear un sindicat únic del ram a nivell provincial adscrit a la CNT, elegint un Comité Central format  per Miquel Rigo (secretari general), Josep Torrens, secretari administratiu, Jaume Sales (revisor), Jorge Aloy (depositari), Antoni Salvà, Andreu Quintana i Antoni Torrens com a vocals. A més acordaren que el Cultura Obrera fos l'òrgan d'exprexssió del seu sindicat. I ja el 1919 el sindicat comptava amb una secció de guixaires. El 30 de novembre de 1919 realitzaren un acte amb els picapedrers de Marratxí, organitzat per l'Ateneu Sindicalista de Palma i el mateix sindicat on hi participaren Pedro Gelabert, Jorge Aloy i Jaume Mas. També a finals de novembre enviaren un comunicat als arquitectes, mestres d'obre i aparelladors reclamant un augment del 40% del jornals. El comunicat estava signat per Isidoro Hernández (secretari) i Antoni Salvà Comes (president). Cap el febrer de 1920 els sindicats de picapedrers de les afores de Palma anul·laren la seva filiació a la CNT. I, a partir del mes de febrer de 1920, Miquel Rigo, Jordi Aloy i Antoni Salvà intentaren continuar amb el sindicat provincial fora de la Casa del Poble i el març i abril s'organitzaren i crearen el Sindicat Únic del Ram de la Construcció, també anomenat Sindicat Únic Regional del Ram d'"Albañilería". D'aquesta forma foren expulsats de la Casa del Poble, fet que motivà la creació de la Federació Regional del Treball a Mallorca, adherida a la CNT. El 21 de març es celebrà una assemblea de reorganització a la que hi assistiren les seccions de Sóller, Inca, Alaró i Santa Maria i s'hi afegiren picapedrers de les seccions de Manacor, Andratx i Llucmajor. Entre els militants més destacats que hi participaren hi trobem a Andreu Quintana (president del Sindicat de Picapedrers de Palma) i Jordi Aloy. Acordaren que el Cultura Obrera fos el seu òrgan de premsa i elegiren un Comitè Central format per: Jordi Aloy (secretari general), Miquel Santandreu (secretari administratiu), Gabiel Salom (dipositari), Gabriel Villalonga (revisor), Jaume Frontera, Miquel Serra, Andreu Quintana, Gabriel Cifre i Joan Ordines (vocals). Per la seva banda, la secció d'Inca el 25 d'abril d'aquell 1920 celebrà un acte de propaganda. El mes de maig s'entregaren 50 nous carnets d'afiliats a la secció d'Inca, 30 a Andratx, 80 a Sóller i 40 a Sa Pobla. Aquest mateix mes sel's hi adherí la secció de Felanitx amb 40 socis. Les seccions de Manacor i Santa Maria eren les úniques que es trobaven a la Casa del Poble. El 1920 fou l'any en que el Sindicat de Picapedrers promogué la creació de la Federació Regional de Sindicats adherida a la CNT. El 1922 la secció de picapedrers de s'Indioteria organitzà un acte de propaganda que finalment fou prohibit. Sabem que cap a 1924 tenien uns cent afiliats. Però sembla que durant la dictadura de Primo de Rivera, amb la il·legalització de la CNT, aquest sindicat va quedar inactiu. El 1931 es reorganitzà i incrementà els seus afiliats fins a cinc cents. El mateix any absorví l'entitat El Trabajo, que aleshores estava controlada pels comunistes, però aquest aviat, el 1932, tornaren aconseguir el seu domini i l'integraren dins la Confederació de Treballadros Unitària. La unió de El Trabajo a la CNT es produí l'agost de 1931, l'entitat passà a estar integrada dintre del Sindicat Únic del Ram de la Construcció i contava amb Jaume Canyelles com a secretari. L'octubre de 1931 organitzaren una assemblea en la qual hi participaren Antoni del Valle i Miquel del Valle Sastre. Durant el Bienni Negre sembla que esdesorganitzaren i de cap a 1935 es tornaren a posar en actiu. Van convocar una assemblea a la Casa del Poble el 23 d'abril de 1935, conjuntament amb el Sindicat Únic de l'Edificació i l'entitat El Trabajo (que estava controlada per comunistes) per tractar el tema de l'incompliment de les bases de l'atur forçós. I ja el maig de 1936 el Sindicat Únic de l'Edificació s'integrà dins el Sindicat Únic del Ram de la Construcció. Fou per aquelles dates que el sindicat canvià el seu segell ovalat per un de triangular. Destaca que el maig de 1932 organitzà una subscripció a favor dels presos i deportats. Per altra banda, aquest sindicat tingué dues seccions importants a Palma: la Secció de pintors i empaperadors, que tenien la seu social al carrer Posada de Terra Santa, número 11 de Palma. Sembla però que ben aviat, el setembre de 1931, canviaren de domicili i passaren al carrer Rincón. El mateix any 1931, entraren en conflicte amb un taller que no pagava les hores extraordinàries als seus treballadors. Fins el febrer de 1936 no es tornaren a ternir més noticies d'aquesta secció, moment en que es començà a dur a terme la seva reorganització. L'altre secció fou la de Picapedrers. El juny de 1932 aquests es trovaven en vaga. El 1936 era secretari Joan Vidal.  || Veure també SINDICAT ÚNIC DE L'EDIFICACIÓ  ||  Font:  CO; ARM;, Govern Civil, 1613/1477; CDMH, PS-Santander-E,C.32 || Bibliografia: GABRIEL, P. (1973)

Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS.

VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952
pàg. 32

 

Acción Social
EL OBRERO BALEAR
Núm. 836, 15 de febrero de 1918

 

Sobre la huelga de albañiles

EL OBRERO BALEAR

Núm. 839, 8 de marzo de 1918