|
Aurora Picornell Memoria Civil, núm. 30, Baleares, 27 julio 1986 Antoni Nadal
Aurora Picornell i Femenías va néixer l'1 d'octubre de 1912 al Molinar de Palma, d'on era originària la seva familia. Fou la sisena de set germans. Estudià les primeres lletres a "La Bandera", una escola del Molinar, i més endavant la seva germana Joana (casada l'any 1931 amb Sebastià Ferretjans) li va ensenyar l'ofici de sastressa. Son pare, Gabriel Picornell i Serra, era un fuster qualificat i feia motlles a La Fundición Mallorquina, una empresa força conflictiva durant la Segona República.
Activista comunista
Fou un dels fundadors del Partit Comunista a Mallorca. Aurora en va seguir l'exemple. Als devuit anys ja destacà com a organitzadora del sindicat de sastresses. De primer moment treballà pel seu compte. Després va passar a fer feina a Ca'n Reus, situat a la plaça de Cort. L'any 1931, una sastressa sovint no arribava a cobrar 3 pessetes per una setmana laboral que oscil·lava entorn de les 50 hores. Això si hi havia feina i la hi pagaven. Aurora unia a la seva capacitat per l'activisme una simpatia i un idealisme desbordatns. A més de per la seva acció sindical, Aurora es va distinguir per les seves donacions i com a recaptadora. Era membre de la Lliga Laica, un fet que sorprengué Gabriel Alomar quan ella l'anà a visitar amb una delegació de la Lliga. Col·laborà des de la primera època (1931) A Nuestra Palabra, l'òrgan dels comunistes balears. Fins a l'abril de 1936, Aurora hi publicà 21 articles que en general es refereixen a la dona treballadora. També militava en el Socors Roig Internacional. Potser fou a través d'aquest organisme com va conèixer Heriberto Quiñones, empresonat a Palma probablement des del setembre de 1931.
|
Companyera de Quiñones
Desconec la data en què Quiñones fou alliberat, però algun indici em permet de presumir que a l'estiu o a la tardor de 1932 Quiñones partí amb Aurora cap a València. on es varen casar, Durant un període de la seva estada a València, Aurora s'allotjà a la casa de Josep Renau. Desconec, també, la data del retorn, però el febrer de 1934 ella i Heriberto eren a Menorca per estendre-hi l'organització del partit i per assistir al congrés extraordinari de la Federació Obrera de Menorca (UGT) que se celebrà a Maó. El 27 d'agost de 1934 tingué una filla a la qual posaren l'expressiu nom d'Octubrina Roja (nom, d'altra banda, que li hagueren de canviar pel de Francesca l'abril de 1939, tot complint una ordre ministerial). Aleshores, el matrimoni habitava a ca'ls pares d'Aurora, al carrer Molinar, 32, però al cap d'uns mesos es varen traslladar a un primer pis del mateix carrer.
Les dones en el PCE
Aurora desenvolupà una activitat febril en els dos darrers anys de la República: intervingué en mítings, va fer classe als camarades, dedicà més temps a la confecció de Nuestra Palabra, etc. El 10 d'octubre de 1935, Aurora fou detinguda juntament amb dos camarades per vendre uns exemplars de Nuestra Palabra que contenien un manifest subversiu. La introducció de manifests com l'esmentat obeïa a la necessitat de defugir la censura imposada pel Govern. Aurora fou jutjada per aquest delicte ¡ i ingressà a la presó provincial el 24 d'octubre. En un article publicat el 31 d'octubre a "N.P", Aurora relata les condicions de vida a la presó de dones. L'any 1936 (i segurament abans), Aurora era la responsable del secretariat de la dona del Comité Provincial del PC. A propòsit d'això, cal recordar que Aurora Picornell, Catalina Flaquer i les seves filles Antònia i Maria Pascual (més conegudes per "ses rotges" del Molinar) celebraren amb diversos mítings cada Jornada Internacional de la Dona.
El maig de 1936, Aurora acompanyà el seu company a Madrid, on ell s'havia de sotmetre a un règim curatiu de la tuberculosi que patia. A Mallorca estant, Aurora va participar en un míting juntament amb la dirigent del PSUC Lina Odena i sembla que Dolors Ibárruri li va proposar de quedars-hi, pero Aurora decidí de tornar perquè havia deixat Octubrina a Mallorca.
Detenció i mort
El 18 de juliol i la matinada següent, els dirigents del Front Popular de les Illes demanaren armes al governador civil, Antonio Espina, per tal de defensar-se davant el previsible alçament feixista. Espina s'hi negà i Aurora, irritada, sense dubte, es va refugiar a la Casa del Poble de Palma. La detingueren en una tenda del costat uns falangistes comandats pel marquès de Zayas. Li faltà poc per morir allà mateix, però finalment se l'endugueren a la presó de dones de Ca'n Sales. Sembla que l'única visita que li autoritzaren a rebre fou la de la seva filla. Durant els mesos de presidi, María Lluïsa Marquès li ensenyà el francés fins que el director li ho prohibí. Mentrestant, Quiñones feia a Barcelona per obtenir la llibertat d'Aurora i la de les esposes de dos diputats (Ruiz del Toro i Ruiz Lecina) a canvi d'unes monges mallorquines, sense èxit. Aurora estava condemnada d'ençà de la seva detenció i el seu assassinat es va consumar el 5 de gener de 1937, la Nit de Reis. Tenia 24 anys i l'afusellaren juntament amb Catalina Flaquer, Antònia Pascual i Maria Pascual prop del cementiri de Porreres. L'endemà, un repartidor de Ca'n Miret mostrà, tot cofoi, en un cafè del Molinar, els sostenidors ensagnats d'Aurora. Va dir que els hi havien deixats els Reis.
Però Aurora no fou l'ùnic membre de la família Picornell que morí assassinat. Son pare i dos germans, Ignasi -fuster- i Gabriel -sabater-, també ho varen esser i es pot suposar que els seus germans Joan i Llibertat haurien conegut la mateixa sort si a la nit del 18 de juliol no haguessin embarcat en el "Ciutat de Barcelona" per assistir a l'Olimpiada Popular. |
|
|
|
