Canuto Boloqui ┴lvarez                                                        |    |  BIOGRAFIES  | TEMA:  FEIXISME  |  

( Oviedo 1900 - Palma 1984) Militar i polÝtic. FÚu el servei militar a └frica. TornÓ a Ast˙ries com a mestre-armer a la fÓbrica d'armes La Vega, fet que implicÓ el seu accÚs a l'exŔrcit amb el grau d'alferes. Cridat altra vegada a └frica, participÓ en diverses accions militars, fins que caiguÚ malalt de paludisme i fou traslladat a Maˇ. Destinat a Inca, abandonÓ l'exŔrcit acollintse a la Llei Aza˝a, per˛ continuÓ a residir en aquesta ciutat, on s'havia casat, i es relacionÓ amb els militars mÚs radicalment dretans com Miquel Villalonga i ingressÓ a Falange Espanyola (1934). ParticipÓ activament en la preparaciˇ de la rebelĚliˇ militar a Mallorca i, el 19 de juliol del 1936, ocupÓ l'Ajuntament i la central de telŔfons d'Inca. Seguidament, i com a cap de Falange a la comarca d'Inca, cooperÓ en l'esclafament dels petis nuclis de resistŔncia republicana de la zona. ContribuÝ a organitzar la defenda de Mallorca contra el desembarcament republicÓ mitjanšant la creaciˇ de la Columna Volant d'Inca. AixÝ, a la matinada del 16 d'agost del 1936, poguÚ conduir com a cap de les milicies de la Falange, una forša de 400 homes en camions des d'Inca a Son Manxo que contengueren eficašment els expedicionaris de Bayo desembarcats a la zona de Portocristo. ParticipÓ en els combats del front de Manacor (16 d'agost a 4 de setembre) fins al reembarcament republicÓ, on demostrÓ una notable habilitat tßctica i va assessorar els caps militars de l'Illa. Nomenat cap de la Falange de Mallorca, es dedicÓ a tasques policials. Tot i que no es reincorporÓ a l'ExŔrcit, es manifestÓ partidari d'uns estricta subordinaciˇ de la Falange als militars, fet que l'enemistÓ amb Alfonso de Zayas. PassÓ a Toledo com a cap provincial de Falange (1937-38). ColĚlaborÓ amb el seu amic Ladislau Lˇpez Bassa, assessor de Franco a Salamanca, en la fusiˇ dels falangistes amb els tradicionalistes, culminada en el Decret d'Unificaciˇ del 19 d'abril del 1937. Fou nomenat cap de la Falange a Balears (1938-41), delegat provincial de l'Institut Nacional de l'Habitatge a Balears (1941-57) i delegat provincial del Ministeri de l'Habitatge a Balears (1957-70)

Gran EnciclopŔdia de Mallorca

Vol. 2  pÓg. 18

 

fideus/