(Palma 1903 – 1970) Periodista, poeta, crític d’art i dibuixant. Cursà el batxillerat a Eivissa, d’on era natural el seu pare, i els estudis de Comerç (1920-24) a Palma. De molt jove va col·laborar a la premsa eivissenca i a la revista mallorquina Baleares. Del 1921 fins al 1936, formà part de la redacció d’El Dia on s’encarregà de la pàgina literària. Abans de la Guerra Civil, va col·laborar de manera esporàdica a diverses publicacions de Mallorca com La Nostra Terra  i Brisas, i a altres de Barcelona, Madrid i Buenos Aires. Durant la II República fou funcionari de l’Ajuntament de Palma. En esclatar la Guerra Civil, va esser empresonat (1936-37). Allunyat a la força del periodismo, les dues primeres dècades de la postguerra haguè de sobreviure treballant en una fàbrica de producció lletera. A poc a poc, anà reprenent l’activitat periodistica. Publicà, sobretot, critiques d’art a Hoja del Lunes i, molt especialment, a La Última Hora. També col·laborà a publicacions de Barcelona, Madrid i França. En aquesta època, freqüentment va amagar la seva personalitat sota pseudònims diversos. Entre el 1923 i el 1936 havia publicat els seus millors poemas, en els quals es fa patent el rebuig de la retòrica modernista i la recerca d’una expressió sintètica basada fonamentalment en la imatge i la suggestió. Els anys vint, participà, amb Joan Alomar, Jacob Sureda i Ernest Maria Dethorey, en la renovació de l’art i la literatura de Mallorca. El 1932, va pretendre infructuosament incorporar-se a la literatura catalana. Amb el títol Poemas y otros papeles, el 1986 va esser editada la seva producció poètica. Com a narrador, va escriure la novel·la breu Amaba tanto a su padre¡ Novela sintética (1923), una sèrie de contes fantasiosos i la novel·la Polly quiere una galleta, redactadaels anys quaranta. Com a crític d’art va desenrotllar una activitat intensa i va valorar la creativitat personal i l’afany de renovació. El 1947, publicà la biografía Archie Gittes i el  1956, l’assaig Tito Cittadini, apuntes para un interpretación crítica de su obra. Als anys vint va fer dibuixos d’inspiració ultraísta i a la postguerra va esposar a Palma, a Barcelona i en algunes ciutats nord-americanes.

(CaM/DP)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

 Vol. 3 pàgs.  376-377