El judici que condemnà Emili Darder a mort fou una paròdia franquista

Es va acusar Darder per la seva ideologia catalanista, per traficar amb armes i pel seu ideari extremista”

Quan la historiadora Catalina Morer va començar l'any 1998 a investigar la figura d'Emili Darder (1845-1937) no existia cap estudi sobre aquest polític i metge mallorquí. Ara, dotze anys més tard, Morer dóna per acabat un punt clau de les seves indagacions amb la presentació de la tesi Emili Darder i Cànaves (1895-1937). Metge i polítc, víctima de la repressió franquista. Lestudi, que va ser dirigit per Antoni Marimón, obtingué el passat mes de desembre la màxima qualificació acadèmica possible: excel·lent cum laude.

Què us va dur a estudiar la figura d'Emili Darder?

Creia que hi havia un buit en aquest sentit. L'any 1998 no es coneixia gairebé res d'aquest metge i polític mallorquí. Llavors vaig començar a fer feina en els arxius familiars i vaig redactar una memòria d'investigació sobre els seus plantejaments educatius i sanitaris. Arran d'aquest estudi, vaig trobar important tractar les raons per les quals va ser afusellat. També m'interessava molt estudiar per què el van executar amb el socialista i diputat a Corts Alexandre Jaume, l'antic batle d'Inca Antoni Mateu i l'alcudienc d'Esquerra Republicana Antoni Ques.

Per quin motiu els afuselaren junts?

Estudiant la seva causa, la número 978, he arribat a la conclusió que es volia donar una lliçó exemplar a la societat i escolliren tres persones emblemàtiques per fer-ho. El règim franquista deixà clar amb l'afusellament tot allò que volia combatre. Foren caps de turc.

La causa mostra clarament que aquestes morts varen ser il·legals?

No, i això és el que més sorprèn. Mentre, paral·lelament, centenars de mallorquins eren assassinats a les cunetes sense cap paròdia de justícia, el tribunal que jutjà Darder, Ques i Mateu es va prendre grans molèsties per fer creure que es tractava d'un procés amb garanties. S'allargà més de mig any i foren cridades a declarar desenes de persones per menudeses.

Quin és el nexe d'unió entre els encausats perquè s'arribi a una sentència comuna?

La causa demostra una gran manca de garanties processals. Els encausats no tenien cap relació aparent ni tampoc participaren en cap acte conjunt de caire il·legal ni delictiu. L'únic que els unia era el fet que tots tres eren d'esquerres. Això és una prova més que aquestes morts constituïren una paròdia del règim franquista.

En el cas d'Emili Darder, de què se l'acusà per arribar a la sentència de mort?

Se l'acusà per la seva ideologia catalanista i s'hi aportà la seva actuació com a bibliotecari del Círculo mallorquín, on introduí llibres en català. Uns funcionaris que li tenien ràbia digueren també que traficava amb armes. La causa és esperpèntica. Quant a les acusacions en comú amb els altres implicats, hi ha la del seu ideari extremista i la de participar en un complot per instaurar els soviets a Espanya.

I per això la condemna?

En principi el fiscal va sol·licitar-hi 20 anys de presó, però finalment foren afusellats tots tres el 16 de febrer del 1937 per considerar provat que feien part d'un complot revolucionari del Front Popular contra la pàtria, els elements de l'ordre i l'Exèrcit.

A més de les conclusions, quina novetat aporta la tesi?

Són quatre volums, tres dels quals contenen la transcripció de la causa com figura a Comandància militar. Aquesta és la primera vegada que es publica així.

Diari de Balears 01/02/2010