|
'Avantprojecte
d'Estatut de les Illes Balears de 1931 és un text impulsat per l'Associació
per la Cultura de Mallorca que fou aprovat per una assamblea al juliol
del mateix any. Malgrat això no prosperà per diverses causes.
Antecedents
La constitució de la Segona
República obria la porta que les regions poguessin assolir un règim
d'autonomia. Per això diversos partits de l'illa portaven la redacció d'un
estat d'autonomia al seu programa com el com el
Centre Autonomista, el Partit Liberal Regionalista
d'Eivissa i el
Partit Regionalista de Mallorca.
Redactors
La qüestió
menorquina
Els representats menorquins
decidiren no participar a l'assamblea per diverses raons: en primer lloc la
tradicional por del centralisme mallorquí des dels sectors progressistes
majoritaris a la balear menor, un altre era la manca de contingut polític de
l'Avantprojecte que marcadament tenia un caire econòmic i administratiu, i
finalment la divisió dins els represenats menorquins sobre el procés
autonòmic i el futur de l'illa.
La qüestió
catalana
La relació amb Catalunya també va
ser un dels temes que dividiren els representants, ja que l'Avantprojecte
manifestava l'entitat total de les illes per assolir l'autogovern i això
xocava amb els postulats que defensaven una relació més estreta amb
Catalunya.
Per una banda, el diputat a les
Corts Espanyoles
Gabriel Alomar i Villalonga havia defensat la integració de les Illes
Balears dins l'autonomia catalana per diverses raons com el dèficit de
tradició política insular, l'estreta relació històrica i cultural amb
Catalunya i la impossibilitat de federar les dues regions com proclamava
l'article 13 de la Constitució de la República.
Altres representants en contra de
l'article que separava l'arxipèlag del Principat varen ser l'Associació
per la Cultura de Mallorca, l'Ajuntament de Felanitx i els representants
menorquins.
L'assemblea
Els dies 20, 21, 22 i 23 de juny de
1931, el Teatre Principal de Palma va acollir una assemblea que havia
d'aprovar l'Avantprojecte. La trobada va ser impulsada per Francesc Julià,
president de la Diputació Provincial.
Hi estaven convocats 174
representants entre associacions i corporacions municipals. Així, és
destacable l'ausència ja explicada dels menorquins i la participació amb
reticències del enviats d'Eivissa. També a Mallorca hi va haver municipis
que no enviaren representants com els de Costitx, Deià, Escorca, Fornalutx,
Lloseta, Marratxí, Maria de la Salut, Valldemossa, Muro, Capdepera, Búger,
ses Salines, Santa Margalida i Son Servera.
Malgrat tot, l'Avantprojecte va ser
aprovat amb algunes esmenes pels representants reunits.
El
fracàs i els intents posteriors
La fi de la iniciativa autonòmica
va ser causada per diversos factors alguns ja explicat com l'absència dels
ajuntaments menorquins. Un altre causa va ser la poca consciència
d'autogovern dins la societat illenca ja que només els regionalistes i els
republicans federals eren partidaris de l'autonomia. Les forces polítiques
restants també tingueren dubtes, per exemple l'esquerra (socialistes i
comunistes) era temorosa de què el poder autonòmic estigués en mans de la
dreta, per altre part les forces conservadores no varen ser conscients de
les possibilitats d'una autoritat regional forta. També és important el
canvi polític a nivell estatal quan la dreta va pujar al poder (Bienni Negre)
que va intentar posar fre al procés autonòmic.
A finals de 1932 a instàncies de la
Diputació s'intentà reunir els representants dels ajuntaments però Menorca
tornà a no assistir-hi. La victòria del Front Popular va fer que la
primavera-estiu de 1936 s'intentàs rellançar el procés autonòmic sobretot
des del regionalisme i el republicanisme federal, en aquesta darrera
temptativa cal destacar l'absència de l'esquerra nacionalista. Així
l'aixecament militar del 19 de juliol acabà amb qualsevol possibilitat i el
debat de l'autogovern de les Illes no es tornà obrir fins als anys 70.
Bibliografia
consultada
-
BELENGUER, E. Història de les
Illes Balears. (Volum III) Del segle XVIII borbònic a la complexa
contemporeneïtat. Barcelona: Edicions 62, 2004. 272-273 p.
-
COLOM, B. Els estatuts
d'autonomia de les Balears. Palma: Edicions Documenta Balear, 2009.
ISBN 978-84-96841-98-7
-
DIVERSOS AUTORS. Història de
Mallorca. Volum II. Palma: Editorial Moll, 1982. 303-305 p.
Col·laboradors de la
Viquipèdia.
Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931 [en línia]. Viquipèdia,
l'Enciclopèdia Lliure, 2009 [data de consulta: 30 de desembre del
2009]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Avantprojecte_d%27Estatut_d%27Autonomia_de_les_Illes_Balears_de_1931&oldid=4696302>. |
