Llei del Cadenat
La Llei del Cadenat
(del castellà Ley del Candado), és el terme col·loquial, que
també empra la historiografia, per designar una llei de desembre de
1910, promoguda pel president espanyol,
José Canalejas,
que prohibia que durant dos anys s'establissin noves congregacions
religioses.
Canalejas,
d'orientació liberal progressista, pretenia mitigar la confessionalitat
catòlica consagrada a la
constitució de 1876, alhora de frenar el creixent anticlericalisme
d'àmplies capes socials, reforçant el caràcter laïcista d'àmplies capes
socials, reforçant el caràcter laic de l'Estat. Davant la negativa papal
a negociar el
Concordat de 1851, optà per limitar unilateralment l'activitat dels
ordes religiosos.
La política religiosa
va ser una de les prioritats del govern de José Canalejas. El seu
objectiu final, segons Javier Tusell, era aconseguir una separació
«‘amistosa’ de l'Església i de l'Estat a la qual [Canalejas] volia
arribar a través de negociacions portades el més discretament possible».
El problema va ser que el Vaticà, «que per aquells anys estava
obsessionat amb la condemna del modernisme», no estava disposat a
modificar la posició de privilegi que tenia l'Església Catòlica a
Espanya.
Per enfortir la
posició de l'Estat Canalejas es va proposar reduir el pes de les ordres
religioses, mitjançant una llei que les tractés com a associacions,
excepte les dues reconegudes pel
Concordat de 1851. Mentre les Corts debatien la nova llei, es va
aprovar al desembre del 1910 una disposició transitòria i temporal
coneguda com a Llei del Cadenat segons la qual no es podrien establir
noves ordres religioses a Espanya durant els dos anys següents. Però la
llei va quedar pràcticament sense efecte en aprovar-se una esmena segons
la qual si passats dos anys no s'havia aprovat la nova llei
d'associacions s'aixecaria la restricció. I això va ser el que va acabar
succeint, doncs aquesta llei mai va veure la llum i el nombre de
religiosos va seguir creixent. Malgrat tot Canalejas, devot catòlic, va
ser considerat l'enemic de la religió catòlica, a un moment al qual es
vivia sota la commoció produïda per la
revolució portuguesa de 1910 que havia acabat amb la monarquia i
proclamat la
Primera República Portuguesa.
A Canalejas se'l va
acusar de pretendre descatolitzar Espanya i d'estar al servei de
la maçoneria. En la campanya contra ell va tenir un especial
protagonisme la recentment creada
Associació Catòlica Nacional de Propagandistes, encapçalada per
l'advocat i periodista
Ángel Herrera Oria, i el seu periòdic
El Debate.
La campanya catòlica es va iniciar abans fins i tot de la discussió i
aprovació de la Llei del Cadenat ja que va començar al juny del 1910 amb
motiu de l'aprovació pel govern d'una norma que permetia a les
confessions no catòliques exhibir algun signe extern en els seus temples
que els reconegués com a tals.
La confrontació entre el govern i l'Església Catòlica va ser tan intensa
que Espanya va arribar a retirar al seu ambaixador davant la Santa Seu.
Bibliografia
-
De la Cueva Merino,
Julio. «El rey católico». A: Javier Moreno Luzón. Alfonso XIII. Un
político en el trono (en castellà). Madrid: Marcial Pons.
-
Moreno Luzón, Javier.
«Alfonso XIII, 1902-1931». A: Josep Fontana y Ramón Villares (eds.).
Restauración y Dictadura. Vol. 7 Historia de España (en
castellà). Barcelona: Crítica/Marcial Pons, 2009.
-
Suárez Cortina, Manuel.
La España Liberal (1868-1917). Política y sociedad (en
castellà). Madrid: Síntesis, 2006.
-
Tusell, Javier. «El
reinado de Alfonso XIII (1902-1931)». A: Feliciano Montero; Javier
Tusell. Historia de España. Vol. IX. La Restauración. De la
Regencia a Alfonso XIII (en castellà). Madrid: Espasa Calpe, 1997.
-
- Col·laboradors de la Viquipèdia. Llei del Cadenat [en
línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2015 [data de consulta: 4
de novembre del 2015]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llei_del_Cadenat&oldid=15962466>.