Mancomunitat de Catalunya La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes – Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Es va formar el 6 d'abril de 1914, si bé el procés per a la seva creació va començar al 1911. El congrés la va aprovar però amb competències molt retallades. En canvi el senat no ho va fer. El 18 de desembre de 1913 el rei signà el dret de mancomunitats provincials. Responia a una llarga demanda històrica dels catalans, la federació de les quatre diputacions catalanes, per la devolució de les antigues Corts Catalanes. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i després per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925), tots dos de la Lliga Regionalista, i va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana. L'any 1918 impulsà una campanya pro Estatut d'Autonomia. Una altre fita important de la Mancomunitat va ser la promoció de l'obra de Pompeu Fabra, qui va normalitzar la llengua catalana. L'activitat de la Mancomunitat de Catalunya va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera, l'any 1923, el qual la va dissoldre poc després (el 20 de març de 1925) i intentà desfer-ne l'obra. L'obra de la Mancomunitat
La Mancomunitat de Catalunya va crear l'any 1914 el Servei Geogràfic i un Servei Geològic per a la realització del Mapa de Catalunya a escala 1: 100 000. Malgrat l'impuls dels primers anys, amb l'arribada de la dictadura, mentre que el Servei Geològic fou suprimit, el Servei Cartogràfic va subsistir a dures penes. Després de la Guerra civil espanyola passà a dependre de la Diputació de Barcelona i fou traspassat, l'any 1983, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya. L'any 1916 es creà la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, que havia de fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya. Estava dirigida per Esteban Terradas i Illa, que guanyà el concurs per ocupar-ne la direcció. La Secció instal·là, l'any 1924, la primera central automàtica a Balaguer. L'any 1918, es creà la Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar per què el 13 de setembre de 1923 va esclatar la Dictadura de Primo de Rivera. Esteban Terradas va ser triat per dirigir-la. El 31 de març de 1921, l'Institut d'Estudis Catalans va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, dedicat a la informació i la recerca meteorològica, durant 18 anys, fins que el règim franquista va tancar-lo el 1939. Més tard creà el Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, per la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926 i les d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya.
Va crear i consolidar un conjunt d'institucions culturals i científiques amb la finalitat de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran, com ara l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, l'Escola Superior de Belles Arts, l'Escola Superior d'Alts Estudis Comercials o l'Escola del Treball. Sota l'impuls de la Mancomunitat, l'Institut d'Estudis Catalans promulgà les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra l'any 1913, la Gramàtica catalana l'any 1918, i el Diccionari general de la llengua catalana l'any 1932.
Prat de la Riba va crear, també, l'Escola d'Administració Local, d'on havia de sorgir un cos de funcionaris catalans.
Resum1907. La Diputació de Barcelona, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba, crea l'Institut d'Estudis Catalans. 1914. Constitució de la Mancomunitat de Catalunya. Inauguració de la Biblioteca de Catalunya. 1917. La Lliga Regionalista encapçala el moviment de l'Assemblea de Parlamentaris. Amb la mort de Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch esdevé president de la Mancomunitat. La Lliga Regionalista entra per primer cop al govern de l'Estat. 1918-1919. Campanya a favor de l'autonomia de Catalunya. 1923. El capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera instaura la dictadura militar. 1924. El general Losada és nomenat president interí de la Mancomunitat; posteriorment el substitueix Alfons Sala, comte d'Egara. 1925. La dictadura dissol la Mancomunitat. Presidents de la Mancomunitat
Enllaços externsCol·laboradors de la Viquipèdia. Mancomunitat de Catalunya [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 24 de desembre del 2007]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mancomunitat_de_Catalunya&oldid=1666766>.
|
