Montuïri. La Inquisició que tornà amb camisa blava

Memoria Civil, núm. 13, Baleares, 30  marzo 1986

Damià Quetglas

Fou com si la Inquisició tornas a funcionar: primer mataven, llavors jutjaven, comenta un veinat de Montuïri al recordar els darrers mesos de l'estiu de 1936. Ha plogut moly de llavors ençà i, com dels figuerals -malgrat haver arrebassat les figueres- queda el testimoni de les casetes escampades pel pla, unes pedres al cementiri i una pisarra en 16 noms escrits dins el local entarimat del celler de Ca'n Ferrando són més que vestigi d'un passat, testimoni viu d'un temps begut a llargs glops, com els d'oli de ricí que es proporcionava a la casa de la Vila, a tot aquell que havés dubtat.

Don Joan Ferrando, germà del famós cirugià, era el cap conservador i batle tradicional de Montuïri durant la Restauració. Devers l'any 30, es començà a organitzar una societat d'esquerres a Cas Confiter que tenia una tendència més bé radical, amb tot el que volia dir aquest concepte d'anticlerical. I no és que a Montuïri hi havés massa capellans, sinó que aquests mantenien postures aferradisses i portaven el control ideològic del poble, impartint, fins i tot, l'ensenyament.

Arriba la Republica

Els "amos" -com eren anomenats els conservadors pels republicans-, una vegada entrada la República decidieren recolçar la candidatura de Joan "Collet", abans de veure Montuïri en mans dels homes de March. En Joan Mas i Verd, en Collet, era pagès. Tenia dues bísties  havia estudiar de jesuita, encara que no havia dit missa. Acabava d'arribar de Cabrera, on havia passat eks 10 primers mesos de matrimoni. I estava decidit a tirar endavant un procés de secularització de l'ensenyament i a fer funcionar l'ajuntament com un organisme amb decisió. Començà pel cementiri. Es va renovar la casa interior i fou enrevoltat de pared i retxats de ferro.

Referendum

Seria el 32 quan es començà a parlar de fer unes escoles, perquè els nins i nines, per separat -com manaven els cànons-, anàven al Celler de Ca'n Ferrando o a Ca'n Joan Ramonell, a qui l'Ajuntament havia de pagar el lloguer. La dreta, s'oposava sistemàticament a tota proposta de la majoria republicana. Però, aquesta de l'escola pública i laica era massa. El bullit era al carrer i a Montuïri, són molt empinats. Així que es decidí fer una consulta al poble, que guanyà la majoria municipal. I començà la construcció de l'escola pública.

Arribà 1935 i s'obrí la campanya electoral: mitings i actes electorals. El mestre Bartomeu Mir impartí una conferència sobre l'educació laica, poc després d'inaugurar-se l'escola pública. El pare Casellas hi manifestà, increpant al conferenciant, que a les sales marianes igual es beneïa un canó que l'auto que els senyors empren per anar de putes. Fou sonada. Es publicà a nombrosos papers de diversos partits i d'indrets distints. Semblà que algú havia perdut les formes. Ara ja deien als bons homes d'esglèssia qualque cosa més que "mentiders".

Joan Mas Verd  Collet, batle republicà de Montuïri assassinat sense causa ni judici el 3 de setembre de 1936

Feixistes i Comisió Gestora

Els republicans locals s'havien enquadrat en les fiels d'Esquerra Republicana. Gaire bé no hi havia socialistes ni obreristes d'altre tipus. Tots feien una pinya i es sentien segurs, reunint-se a la seu de la Societat de Ca'n Xoroi.

No passava el mateix dins la gent de dretes. Així un bon dia de gener, el senyor de So'n Comelles, Pere Sanxo, comandant retirat, portà a Montuïri al Marquès de Zayas, cap de Falange a l'illa. A Ca'n Tomeu d'es Forn, en una altra reunió, foren repartides armes entre 18 joves. Entre ambdues reunions clandestines, algunes plaques de carrers foren rompudes.

Desprès de les eleccions de febrer, dimití el barle, tot i esperant la convocatòria d'eleccions municipals. Gaspar Mesquida fou el batle de la gestora per alguns mesos.

Provocacions i sortida al carrer

Pel juny, quan alguns pobles, celebren les festes, la música de Montuïri era a tocar fore poble. Quan baixaven del camió els músics, dos d'ells Llorenç Caló i Pep Malaherba se'n adonaren que hi havia foc sobre el portal de la rectoria. Tanta sort que només foren dos diaris i va ser bó d'apagar. No ho fou tant la xafarderia que "els republicans havien pegat foc a ca's rector.

L'acte culminant segons conta el Marquès de Zayas fou, però, la nit que la placa que donava nom de Plaça de la República a la Plaça Major del Poble, va ser espanyada i pintada a la façana de la Casa de la Vila, "Plaza de España".

El seguiment de diversos sospitosos i el testimoni d'algú, feren determinar que hi havia reunions clandestines a ca'l rector Gori Barceló, i que de la rectoria havia sortit l'escala que havia permès els incidents de la plaça.

Conta el Marquès de Zayas que foren cridats a Palma per a declarar el recotr i el vicari Torrens, juntament amb els falangistes Francesc Martorell, Gabriel Mayol i algun altre. La mateixa nit havessin pogut tornar al poble, però no ho feren fins al dia següent per a fer més gros l'escàndol i veritat la mentida de què havien tancat el rector i el vicari.

El 19 de juliol a l'hora de la sesta arribà a Montuïri un camió carregat d'homes armats. No eren de Montuïri. Els falangistes de Montuïri preniern el dilluns l'Ajuntament sense resistència, uniformats i armats, amh les armes que guardaven des de principi d'any.

Inauguració del Grup Escolar de Montuïri el 24 de febrer de 1935. Les autoritats provincials visiten les dependències. Al centre de la fotografia veiem el batle, Joan Mas Verd - Collet -, al seu costat el governador civil de Balears, Joan Manent Victoy i l'inspector en cap d'ensenyament primari Joan Capó Valls de Padrinas, arrera d'ells, davallant la petita escalonada, el regidor Bonaventura Roca Mayol - Piadós - /Fotografia i text reproduït de Montuïri l'esclafit de la crispacio de Guillem Mas i Antoni Mateu.

El set Peres

El mateix dilluns uns algaidins convidaren a Joan Mas per partir cap a Menorca. No es decidí i s'amagà per Sa Font Bosseta i per les rotes des Fonoll. Per allà, s'ajuntà amb el batle de Porreres i el seu germà. Pero aviat li pegaren ganes de tornar a caseva. Devall una carretada de llenya va entrar al poble.

Els bonsal·lots, com anomenen els vells republicans irònicament als falangistes, s'havien instal·lat a Ca Na Socies. I feren fer sarcàsticament guàrdia amb una granera al portal a Biel Nius i Pep Brines. ,emtre en processó es portava un "Sant-Cristo" beneït a l'escola. Desprès passaren a Son Moià, perquè ja utilitzaven la Casa de la Vila com a presó particular des detinguts a Montuïri. Allà es reunien els set peres. caps de Falange, amb el vicari Torrens incluit, per a prendre la dràstica decisió de castigar els "flageladors" del clergat.

"Correr ses pomes"

No va riure Joan Mas quan li contaren la feta de la ·"guardia d'honor" i obrí els ulls com a plats quan veié que disparen a Jaume Doia. Era dia 16 d'agost i un camió de falangistes arribà del front de Manacor, mentre esperaven a la plaça un grapat de joves que havien sigut cridats per incorporar-se a l'exèrcit. Al arribar, un falangista cridava que havien mort tots els rojos. Aquell jove li manifestà que no sabia per a què els demanaven si ja no quedaven rojos. La mare d'un dels més actius falangistes locals cridà: "matau-lo!". I començaren a dispoarar-li. Ho donà a les cames. Desprès va ser detingut a Cavalleria. Va estar a Illetes i es salvà d'anar a Formentera, una vagada acabada la guerra, encara que no de l'acusació de desertor, malgrat la carrera a campobert cap Algaida per arribar d'hora el tren que li havien fet perdre a Montuïri.

I comença la repressió

Pel patró del Poble, San Bartomeu desprès d'un dia de romandre tancats a la Casa de la Vila, el ferrer Guillem Garcia Mossón, Rafel Pocoví, Andreu i Bartomeu Bauçà, Pelut, foren conduïts a destí desconegut. A tancar, deien, però ningú sabia on. Quatre més forem emporats. El pare de Joan Mas, creia i deia que el seu fill era a Cabrera on tenien parents. Però el 3 de setembre, mentre el se'n portaven detingut va parar a despedir-se. El pare li donà diners i ell els rebutjà fins que no sabès definitivament el seu destí. Un veí l'havia delatat i amb les claus falses havien obert.. La seva fe de mort diu que morí d'una hemorràgia interna a la carretera de Sóller. La familia anà al cementiri de Ciutat. Veieren la seva roba, però no deixaren que l'agafessin. La guardà fins fa ben poc, que morí un amic seu, en Biel Badia que tenia el cinema de Ca'n Aloy, on acudia el secretari a dinar i contava d'amagat el que passava: a la presó de la Vila li havien pegat una culatada a la cara fent-lo guaitar pel finestró amb qualsevol escusa. I el mataren assegut damunt una pedra al cementiri de Palma, desprès de tres trets i el tir de gràcia.

AL MARGE

Massa "hemorràgies internes" justifiquen la mort de 16 montuirers. El primer mort fou Bartomeu Pocoví Piadós resident a Ciutat. El seu pare anà a veure'l i ja només trobà les despulles al cementiri.

Després d'haver destruit les pertenències de la Societat -i haver-se quedat el que els agradès- començà la repressió a Montuïri sense escusa ni mirament. La casa de la Vila funcionà com a presó. I allà passaren la revetla de San Bartomeu els tres primers detinguts. La fe de mort de Rafael Andreu i de Guillem Mossón parla d'una hemorràgia interna el dia 28 d'agost prop de la base de Son Sant Joan i al Km. 8 de la carrretera de Sóller. En Tomeu Pelut tornà a Montuïri desprès de molts d'anys de presó i camps de concentració. Estava malalt i morí aviat.

El primer de setembre falangistes extern se'n portaren en Pep Vadell i en Pep Malherba. Els seus restes foren enterrats al cementi de Sencelles, desprès de trobar els seus cosos plens de bales al costat del pont qui ha vora Biniali.

També moriren a alguna carretera en Bernat Borreó· i en Jaume Moliner.

Una altra parella que partí junta cap a la mort fou la formada el 3 de setembre per Joan  Collet, el batle, i Joan Rigo.

I una altra, Gaspar Mesquida Serra i Miquel Garcia, Baco.

Els altres 5 montuirers morts són: Rafael Ribas Rua, sergent d'aviació afusellat a Burgos, desprès de caure el seu avió amb misió de propaganda; Miquel Martorell Terric, funcionari de telègrafs, mort a Porreres; Nofre Arbona Maceno, resident a S'Arenal; Joan Mesquida Caragol, cosí del lluitador Biel Mesquida, casat i resident a Pina; i Joan Beltrán, mort a Ciutadella al febrer de 1939, on havia anat la primavera del 36 a fer feina, perquè aquella ciutat havia estat agraciada amb el gros de Nadal i hi havia molta feina.

Els falangistes de Montuïri es mostraren molt actius en actes repressius, participant en els afussellaments a la Creu de Porreres, on hi havia una ametralladora instal·lada i afusellaments quasi bé diaris.

+ Informació

Les víctimes no queden en l’oblit  / Diari de Balears 05/11/2012