Quaranta-set anys. Casat. Pertanyia a Esquerra Republicana i era vigilant de nit. La nit del tres de setembre del trenta-sis, en una nit tràgica per als montuïrers, l'assassinaren a Son Pardo. Asseguren que el varen cosir a ganivetades i, curiosament, el possible motiu d'una mort tan cruel, va procovar-lo una malhaurada casualitat. Un mesos abans de produir-se la rebel·lió militar, la tercera festa de Pascua, la Guàrdia Civil requerí a la caserna la presència d'un falangista del poble, per tal de prendre-li declaració sobre uns incidents protagonitzats a rel d'un partit de futbol. Era el vespre. El falangista, contrariat, va llançar la pistola a una cuneta prop de la Rectoría, per evitar que la hi trobessin, cas que el volguesin registrar. Sembla que Joan Rigo se n'adonà i, sense dubtar-ho un moment, la recollí i va entregar-la a la Guàrdia Civil. Com he escrit, el cosiren a ganivetades.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 147
Montuïri. La Inquisició que tornà amb camisa blava
Memoria Civil, núm. 13, Baleares, 30 marzo 1986
Damià Quetglas
MONTUÏRI
L'esclafit de la crispació
Guillem Mas i Antoni Mateu
Edicions Documenta Balear, 2001