Son Carrió, els visitants

Memoria Civil, núm. 19, Baleares, 11 mayo 1986

Damià Quetglas

L'amo en Llorenç Pistola era el cap dels conservadors de Son Carrió. No dubtà ni un instant en recolçar als republicans del llogaret de San Llorenç a les eleccions del 31. Aconseguiren 3 regidros, que res podien fer davant la majoria de "verguistes" treta a San Llorenç de 7 membres. Així doncs, els de Son Carrió es van mantenir una mica apart del devenir municipal de Sant Llorenç i es tiraren més cap a Manacor, on governaven els republicans.

A Son Carrió els cultius de terra eren més intensos i la terra estava més repartida. Molta gent vivia fora vila al costat de les seves propietats. Al temps que mirollaven les seves terres i assentaven la vida, també es feia necessari fer poble. Així que, prop de l'església van começar un escola. Poc a poc, s'establiren menestrals i botigues i creixia un poble nou a escaire de l'Ajuntament de Sant Llorenç.

Llorenç Febrer i Jaume Genovard preniren part de la Comissió Gestora a la que el Front Popular encarregà l'Ajuntament de Sant Llorenç, amb la idea d'acabar l'escola. Ja tenien els fonaments fets i era qüestió d'acabar-la, però l'any vinent els nins no hi anirien a classe per raons molt diferents.

 

A primera linea

Practicades algunes detencions i amagats els elements més destacats, només acabades les messes, arribaren, a meitat d'agost, els visitants·. Tràfec de tropes i pobladors espectats els primers dies van saber els habitants de Son Carrió, que l'exèrcit havia tancat el pas als desembarcats al port de Manacor. Espargits pels turons i coves veien com les elevacions més pronunciades eren ocupades per bateries d'artilleria. I endevinaren que el comellar dels molins, entre Ses Atalaies i Son Motxo havia de ser el pas dels desembarcats per entrar illa endins, quan els avions començaren a bombardetjar les posicions de l'exercit en aquest indret. Per recomenació de l'exèrcit, ompliren els carros i buidaren el poble. Quedaren entre els dos focs, però, els perseguits i aquells botiguers que es resistien a deixar el negoci que era la seva vida. En Xim, el barber, fins i tot feu bon negoci en els dies d'ocupació dels "visitants". Els pagesos, segons recomenació dels "visitants", encara que seguine cultivant la terra, no s'allunyaven gaire de casa.

Evidentment no arribaren amb la barxa a l'espatlla. Hi va haver saqueixos. Prenien animals i organitzaven un proveïment de guerra entre les cases abandonades. Un nin de cinc anys no recorda, ara, que a la seva botiga es fes cap mal averany. Recorda només les carretades de morts que es duien a enterrar al cementiri.

Fou desprès amb la retirada que vengueren els dies tèrbols de cases buidades i carrers destruïts. La tensa calma dels dies de front esdevení solapada activitat a partir del 3 de setembre.

Magdalena Bassa Galmés havia estat detinguda amb altres dones. Cercaven el seu marit que havia estar regidor de San Llorenç, Jaume Carrió Fontpella. Creien que sabia on era. No ho digué. La se carregaren. Aquell principi de setembre, en Jaume Fontpella fou trobar penjar pel coll amb una corda d'una viga.

Tots els pagesos que havien conviscut amb els "visitants" -terme remarcat per algún d'aquests- eren sospitosos. La maquinària acusatòria es posà en marxa. Els manacorins Miquel i Andreu Boquet, pare i fill, que vivien a Sa Gruta, així com els Neules, també pare i fill, foren presos. Ja no arribaren a Manacor. Aquests foren els únics del lloc que morien mentre fou primera línea del front.