Sencelles, els comunistes també son germans nostres

Memoria Civil, núm. 23, Baleares, 8 junio 1986

Damià Quetglas

Que havia dit al sermó que els comunistes també son germans nostres, era l'acusació que pesava sobre D. Bartomeu Oliver, capellà de Sencelles i mestre d'escola d'Algaida. I la sang encara era calenta aquella quaresma del 37, quan la Falange sencellera decidí preparar uns bons sermons cristians per a preparar la Pasqua. Ara que tot s'ha abandonat a l'oblit, D. Bartomeu afirma qiue a Sencelles no hi havia comunistes. Alguns dels que s'ho deien foren els primers en posar-se la camisa blava, afegeix. Però queda sorprès en veure el segell sortit fa unes porques hores de la clandestinitat d'un crui de la viga d'un sostre.

I és que es fa difícil creure que a Sencelles poqués haver-hi una cél"lula organitzada del PCE, quan ni tan sols hi havia un partit de dretes organitzat.

Impresió del segell del Radi comunista de Sencelles que ha restat amagat 50 anys dins el covi d'una biga.

La República

La República va tenir a Sencelles algun ideòleg ple de seny com el mestre Llorenç Durán o el practicant de l'apotecaria, però el reste de la gent es movia per interesos seculars de sobrevivència. Fins i tot, els amos de possessió, representants tradicionals de les tendències conservadora i liberal, s'apuntaren a la teba reconversió d'aquells en autonomistes i republicans de centre. El batle elegit el 12 d'abril era el mateix que durant la dictadura havia estat conservador i ara es deia autonomista, l'amo en Toni Bibiloni, Guixa..

La gent vivia de l'agricultura i la proximitat a Inca permetia que les fàbriques d'aquella ciutat sabatera mantenissin alguna roda de sabaters en aquest poble. Eren treballadors menys incordiants i a preu més baix. Així doncs, l'aparellador de la roda de una cinquantena de sabaters, era el segon batle. I aquest mateix, l'amo en Joan Sastre, era el president de la societat recreativa, que esdevingué obrera en aquests anys de convis.

Mes eleccions

L'Ajuntament Republicà inicià la construcció de les escoles i un veí enriquit a América feu una donació per l'hospital. A l'Ajuntament, el secretari Rebassa i l'escrivent, n'Antoni "Apotecari", era qui treballaven de valent per tirar endavant el projecte republicà davant l'impassibilitat dels regidors. Només el rector Parera, natural de Manacor, treballava per davall no fent les millores de l'hospital i exigint actuacions a les autoritats. No és estrany, doncs, que entre tanta mescladissa de gent, d'inquietuts i idees les eleccions del 33 fossin accidentades. Miguel Gori, disconforme amb els manetjos que sospitava entre els amos va rompre l'urna,. L'incident li costà presó per llargs anys.

Els comunistes

Al café de ca'n Tòfol es reunia la societat obrera. En Julià Llarg era el secretari i la desconformitat amb el president, més pròxim a la dreta determinaren que sense manifestes actuacions, començassin a actuar a part. Un grup de 10 homes, animats pel mestre Guillem Gayà, que sovintetjava la casa d'una germana seva a Sencelles, anaren reunint-se i denunciant per davall les actuacions de les autoritats als seus dirigents de Ciutat. Una vegada va arribar a Sencelles el propi governador per comprovar "in situ" la situació de l'hospital, on es deia molt demagògicament que un mestre hi tenia una granja. Només hi trobaren 3 gallines. Però l'hospital restava sense amillorar, mentre es dipensaven molts de dobbers en el mobiliari de l'escola.

Xesc d'Erissal, batle del Front Popular de Sencelles

Del Front Popular al desembarcament

A les acaballes del 36 alguns sencellers estaven ja apuntats a la clandestina Falange. Però la victòria del Front Popular feu moure als elements republicans en el sentit de cercar un batle poc més o menys allunyat de la Societat que cada vegada agafava més color "comunista", per tal d'evitar perdre el control del poder compartit amb els poders tradicionals. Un home vengut de França, il·lustrat i de tendència republicana, que acabava de comprar s'Erissal fou l'elegit. En Xesc Sales havia tornat de França a causa d'una greu malaltia que li feia portar una borsa ortopèdica. Tornava a ser un batle de compromís que duraria fins al juliol, quan els falangistes va prendre l'Ajuntament i republicans i comunistes començaren a anar pels racons.

El secretari Rebassa, que era qui movia els fils de la política local i el mestre Durán foren detinguts de seguida i portats al vaixell Jaume I.

El 16 d'agost, però, quan el poble s'havia resignat a un nou estat de coses, foren detinguts 7 ó 8 persones més. A la Casa del Poble, n'Antoni Apotecari i en Macià Tonces ja foren apartats del reste que acabaren al castell de Bellver. Els rojos hjavien desembarcat i no es volien enemics a l'esquena.

 

Don Bartomeu Oliver processat per un sermó que feu a Sencelles la Quaresma de 1937

Del primer mort a la carretera al sermó del capellà Capità

Aquells dies d'agost arribà la notícia d'un roig trabat mort prop de Lloret. Algú va creure que era un dels desembarcats que s'havia perdut, però prest es va extendre la nova de l'afusellament d'en Pep Flor a Manacor. I la por va prendre tan aviat com la pólvora. La senyora del metge Verd, un liberal d'altre temps esdevingut republicà indefinit per tal de no perdre el fil que manetjava dins el poble, va entregar un devantal ple d'or. I en Reguinya, un comerciant esdevingut batle, aprofitava l'avinentesa per liquidar comtes atrassats. Tampoc faltà el falangista aprofitat en qüestió de faldes, ni l'idealista que s'apuntàs als Dragons de Rossi. Tots els petits vicis d'uns esdevingueren pecats inconfesables i les poques virtuts d'uns altres foren esborrades amb el silenci o la mort.

Al llogaret de Jornets, on també s'havia construit una escola aquests anys de la República, el marit de la mestre es posà malalt. El mateix dia 16 d'agost el batle, Xesc de s'Erissal, demanà el combreg. Però al voltar la fulla del calendari ja eren més d'aquests dos els retgirats i transportats. Dos homes de Montuïri, assassinats sobre el pont de Son Saletes, camí de Biniali, i el cos quasi desfet d'una tal Eulàlia del Molinar trobats a les costes de Son Palou eren externs al cementeri de Sencelles, mentre la carn de la terra s'espergia per qualsevol indret de l'illa.

Aquestes morts de cuneta feren que el capellà Capità, D. Bartomeu Oliver aprofitàs els sermons de preparació espiritual que organitzava Falange per reprovar amb el semó de la caritat cristiana aquests fets, Encara que no fou tancat, per l'apreci que tenia de la gent, fou processat. El comisari Barrado no el se'n havia duit davant l'amenaça de dimisió del batle feixista. I davant l'absolució del procés, fou denunciat a la Comisió Depuradora de Magisteri, que no aconseguío provar els càrrecs contra ell. Fins i tot, el pare Sagesse, el dia que posaren el nom d'un carrer a Sor Francina Aina Cirer, va defensar la matança, que ell havia condemnada. I és que a tothom li volien fer respirar foc i sang. Però entre el foc i la sang hi quedava la bonhomia d'aquest mestre que mai ha cobrat de capellà i, amagat, el segell d'una organització, més símbol d'un anhel que d'una realitat de Sencelles.

AL MARGEN

SENCELLES

A Sencelles la repressió agafà fins al metge Verd, un home tan idefinidament republicà, que fou tancat juntament amb el mestre Durán, el secretari Rebassa, el glosador Llorenç "Cartutxo", Miquel Fiol, l'amo en Joan Carboner, Joan Sastre, Joan "Nadal" o el propietari del cafè de ca'n Tòfol.

No ser detingut els primers dies costà la vida a Antoni "Apotecari", escrivent de la Sala i practicant de l'apotecaria.

El mateix 16 d'agost moriren en Macià "Tonces" i Josep Cirer Flor, afusellat al cementitirde Manacor, enllaç de la cèl·lula comunista de Sencelles.

Els germans Toni i Tomeu Roquet també foren trobats morts a una vorera de la carretera.

Un tal "Xoi", que feia de forner a Ciutat i Julià Tauler, que havia estat alguns mesos amagat dins un pou a San Jordi, foren dos sencellers més que moriren en aquella orgia de sang i foc.

El fet que la repressió arribàs tan endins no va fer necessari l¡ús d'olo de rici, encara que un dels qui li tocà el beure-ne, va guardar, fins fa ben pocs anys, els restes d'alló que li provocá per al qui l'obligà a beure el purgant.

SENCELLES AL DICCIONARI VERMELL  DE LLORENÇ CAPELLÀ

Julià Cirer i Ferragut (vivia a la Ciutat de Mallorca)

Pere Josep Cirer i Gomila

Antoni Ferragut (vivia a la Ciutat de Mallorca)

Llorenç Ferragut

Julià Ferragut i Coll (vivia a Lloret)

Miquel Ques

Antoni Vallés i Sans

Bartomeu Vallés i Sans

Macià Vicens