Búger, no feren capot

Memoria Civil, núm. 29, Baleares, 20 julio 1986

Damià Quetgles

No fou una partida de cartes ni cap joc, però alguns fets esdevinguts a Búger han quedat com a fets sense explicacions. Només la delació d'una llista amb 20 noms, que un falangista passà a un dirigent de UGT perquè aquestes 20 persones s'amaguessin i evitar que fossin mortes delaten que les intencions eren donar capot a la República i als republicans aquell estiu de 1936.

El petit terme de Búger coronat pels molins del Pujol es va veure repoblat durant la década dels 20 per sabaters retornats de Paris i alguns emigrats a Bons Aires. El rector Cullera considerà que la banda de música composta majoritariament per aquests sabaters, era instrument incitador de la promiscuitat. I el batle Bater, amo de possessió avesat a rebre ordres i a estar bé amb el clergat prohibí els balls i les actuacions de la banda.

Però el dia que va caure la dictadura de Primo i amb ella el batle conservador, de bon matí ja començaren a assajar la marxa fúnebre amb la qual acompanyarien al batle sortir a caseva. Amb els ciris de reglament, dos moixos morts i en Tomeu Noviet damunt una siivera de director, celebrà Búger l'anunci d'eleccions per l'any 1931.

D'alt, fotografia que s'usà per la captura del batle Joan Alemany, a la dreta, Jaume Capó i Joan Alemany, batle de Búger.

Un batle diputat

Joan Alemany i Villalonga havia estat una bona temporada a Bons Aires. A les eleccions de 1931 fou elegit batle i també diputat provincial. Era un home llegidor i d'idees pròximes a l'anarquisme, malgrat afiliar-se al partit Federal de Lerroux.

Per a Tots Sants del mateix 1931 ja havia fet adreçar la carretera de Sa Pobla a l'altura del cementeri, que el voltava fent un colze, s'instal·là llum eléctrica fins allà i l'interior, adesat. Maria Plaça augmentà la plantilla de dos mestres que hi havia a la població de 1200 habitats i organitzà la biblioteca que li facilità l'Ajuntament. També es tenia el projecte de construir una escola nova, mentre es traslladaven les dependències a local més gran de Ca'n Castanyola. Diverses obres, com les aceres dels dels carrers principals o la construcció d'un ponterró a ca'n Ringo eren les armes per convèncer als bujarrons del nou esperit republicà.

Els fets d'octubre

Mentre al café de ca'n Saletes un grup més nombrós de l'habitual escoltava per la ràdio la proclamació d'Estat Català dins una República Federal, explotaren dos petards a les cases dels vells dirigents polítics monàrquics, ca'n Mascaró i ca'n Femenies. Ja s'havia comentat algun cop, abans de la República que els havien embatumat de merda les persianes. El batle, que havia acudit d'inmediat, després de comprovar que no hi havia fertis posà vigilància al convent i a l'esglèsia, al temps que requerí la presència de la Guàrdia Civil.

Declarat l'estat de guerra, l'endemà, dia 6 d'octubre de 1934 foren detinguts, fermats duits a peu a Inca, deu persones, mentre la Guàrdia Civil cercava armes per l'Ajuntament i el cementeri. A Inca, el comte de Perelada vetllà pels presoners, que foren amollats 20 dies desprès, excepte el batle i un altre individu de Búger, que va restar incomunicat del grup.

Sense aclarir-se l'autoria de l'atemptat ni la circumstància per la qual els propietaris de les cases aquella nit no dormien a les habitacions habituals, on foren col·locats els petards, tres dies després de retornar a Búger foren detinguts per la guàrdia civil d'Inca, quatre dels ex-presos, que van restar tancats una cinquantena de dies a Ciutat. Acabat l'estat de guerra, es va sobresseir el processament del batle, però els altres quatre restaren processats per una carta que havien enviat a Búger des de la presó d'Inca.

Organització d'UGT

Molts dels detalls quedaren sense aclarir, però el dia del Corpus un veí penjà la bandera monàrquica al balcó i els republicans obligaren al Batle que el multés. El batle, anticlerical fins a la mèdula, procurava no aficar-se amb els assumptes de l'església i el dia que hi havia actes sortia a passejar a la fi de no veure's involucrat en una situació compromesa.

Al cafè de Son Costa es reunien els homes de la CEDA, on començà a comparèixer en Juanito Montaner, fill del comte de Perelada, senyor de Son Vivot. El batle s'apuntà al projecte d'Esquerra Republicana i els sabaters de la vila s'organitzaren sindicalment a UGT- Començava a haver-hi una mica d'atur obrer i el sindicat organitzava talls per a treure patates a Sa Pobla. Així arribà a tenir més dos-cents afiliats amb un nombrós contingent femení.

Quan les eleccions de febrer de 1936, hi va haver una autèntica guerra de cartells. La victòria del Front Popular confirmà al batle i regidors al seu lloc. Pel primer de maig de 1936 es celebrà una magna festa per inaugurar la Casa del Poble al saló superior de ca'n Saletes, front per front al local dretà. Animà la jornada la banda de musica de Campanet i hi va haver cinema pels infants i ball al carrer Major. I el mateix di es descobriren les plaques noves de carrers dedicats a destacats polítics republicans.

En Juanito, però, ja organitzava vegues i sopars amb els joves dretans de Búger, a Sa Mata de ca'n Jaume Pons o a Son Vivot. Un diumenge de maig, mentre el grup de teatre assajava, falangistes de Búger, Campanet i Inca irrumpiren amb el crit d'Arriba España. Hi va haver estirades. El Marquès de Zayas contà que Llorenç Capó, Jaume Pons i Pau Ferrer foren empresonats.

D'alt el secretari Miquel Capó, el municipal Damià Capó i Miquel Solivelles

El 18 de juliol

Un grup de 17 falangistes de Búger va anar a Ciutat la nit d'aquell dissabte. Al matí el batle s'encontrà al mercat dels hortolans de Ciutat amb el president de la Societat Jaume Capó Capó, i el secretari de l'UGT qie treballaven a Ciutat i esperaven el camió per anar al poble. Els advertí de l'alçament militar a Àfrica i que si ell a la not no arribava al poble que fessin desaparèixer els documents tasca que realitzà una dona cremant ho tot.

Només quedà la bandera i el rètol que el dilluns dia 20 llevaren els falangistes ja instal·lats al local de l'escola. En Miquel Buades Totsol encara tengué coratge de tornar-lo penjar. Aquell matí un escamot de militar havia anat a la plaça a decretar el bàndol de guerra. I el comte de Perelada va prendre personalment les claus de la Sala, cedides pel secretari Miquel Capó que havia estat secretari de Vilafranca i des d'on no havia permès traslladar al comte un difunt sense tots els papers en regle. El secretari partí cap a Vilafranca i d'allà a Manacor pemés notícies. Per això el jutjarien i el condemnaríen per auxlio a la rebelión. La mateixa causa s'aplicà al municipal que aturà un camió de falangistes que acudien a Sa Pobla on els carrabiners s'havien resistit a rebelar-se.

Alfred Heller, l'alemany que havia comprat El Pujol, era a Cala Rajada o també fou pres, en companyia d'altres compatriotes. Tots els homes d'esquerra abandonàren el poble. Alguns foren caçats i empresonats. Un altre restà amagat tres dies dins la seva fustería i després cinc anys dins un doble fons que es va fer al llit. La seva esposa dormia només amb un coixí per disimular i, si ella sortia de casa, deixava la clau a l'escamot de falangistes per a fer el registre pertinent. Mai el trobaren.

Hi havia una vintena de bugerrons tancats a Ciutat. No hi mancava en Miquel Buades, Joan Bennàssar i Antoni Capó foren sentenciats a mort per recolzar al municipal, però la pena els fou commutada. Mentre, pel poble a les mans dels falangistes corría una fotografia que deixaven per tot allà on anaven per tal de reconèixer el batle fugitiu.

Un dia un sargen t de Búger, destinat a Manacor, arribà amb un escamot de falangistes d'aquell poble a carregar de presoners però la Falange local els auturà. Aquells que volien prendre els falangistes locals els havien fuit per cames i no sabien que era un falangista dels seus que els havia avisat. S'havien amagat per casetes, dins cisterners ...

El batle havia restat amagat els primers dies a Sóller, on naren a cercar-lo els falangistes locals. El cap de l'escamot arribà a parlar amb ell, però no el delata. Amagat a ca's "rector pelut" (que no era cap capellà) de Pòrtol, fou delatat als pocs dies i detingut pels falangistes de Marratxí- Li feren mil impertinències i vora el cementiri de Santa Maria l'acabaren de matar. La victòria ja era clara, però no hi va haver clemència. Tanmateix però en quedà algun per poder-ho contar. I encara ara s'assenyala amb el dit una casa que li diuen la casa de l'or. Aquesta és la vasa que no pogueren guanyar.

AL MARGE

A part el batle, brutalment assassinat, foren afusellats el veinats de Búger Damià Capó Capó Flotxet municipal, Miquel Solivellas Capó Gatxet i Llorenç Alomar Siquier, que estaven tancats als Caputxins. Se'ls incoà sumaríssim nº 982 d'afusellar-los segons els familiar d'un d'ells- Havien esperat a detenir al municipal que nasqués l'infant que la dona esperava. El mateix 20 d'octubre que avisaren a les famílies del judici, foren afusellats.

El secretari Miquel Capó Capó fou afusellat amb el metge Sancho de Vilafranca, als quals se'ls seguia la mateixa causa.

Jaume Capó Amengual, president de UGT de Búger, fou posat "en llibertat" al castell de Bellver. Traslladat al cementiri de Porreres només fou mal ferit a l'afusellament. Pogué refugiar-se a una possessió de la contrada, on fou auxiliat en primera instància i després entregat als falangistes que el mataren baix de la mateixa figuera on el van detenir.

De Búger, també fou assassinat un boxeador, Tomeu Capó Martorell, a Fornalutx i un barber, Miquel Crespí, a la Faixina de Ciutat.

Tomeu Mora, el fuster que restà amatat cinc anys dins caseva, a l'entregar-se fou desterrat a València i més tard a Binissalem.