El culpable del despertar d’uns antics records va ser precisament en Climent Picornell, santjoaner de luxe, amic i magistral col·lega d’aquests cornalons d’opinió. A un dels seus darrers articles va citar de passada don Nicolau Saggesse i el seu punyalet al cinturó.

Saggesse, prevere i activista polític, del qual l’Enciclopèdia de Mallorca en diu que nasqué a Binissalem el 1888 i morí a Palma l’any 1962, que va ser catedràtic de filosofia i teologia al seminari de Ciutat, que fou inspector provincial d’educació i assistència religiosa de Falange Espanyola del 1936 al 1939. Afegeix que intervingué en nombrosos actes públics del partit i prengué part activa en la repressió.

Aquesta part activa que va prendre en la repressió, tenc entès que va ser molt dura, molt entregada, home apassionat fins a la darrera conseqüència com era ell. Eren uns temps molt difícils. Però també és veritat que hi va haver energúmens que, amb sotana o sense, amb uniforme militar, amb americana i corbata o amb la disfressa de camises blaves, corretjams i pistola al cinturó, gaudien d’una manera molt especial d’exercir el seu poder per damunt de la vida i la mort de la gent emporugida, levitaven de glòria i d’impunitat. Sobretot després del desembarcament del capità Bayo devers Manacor.

Que no va ser el detonant de la "matera", però sí que representà aquell punt de bullidura exacta que fa vessar la llet dins el perol al foc, la volta al grampó que li fa mesclar la rosca, l’empenta que dóna cós per córrer i fins i tot folgança a la violència covada molt de temps, soterrada, amagada arrufadeta dins el racó on s’hi sedimenta la mala llet, s’hi condensa l’odi.

Pel que he pogut llegir, pescar d’aquí i d’allà, Saggesse va ser director espiritual i company de l’ànima de l’anomenat comte Rossi, el dels dragones de la muerte, i era el que extremunciava i beneïa els que havien de fer el més llarg viatge, a fi i efectes que arribassin al cel el més aviat possible i amb l’ànima en perfectes condicions. I és que tenia un cor que no li cabia dins la caixa del pit.

Segons escriu Antoni Nadal a Memòria civil (n. 42. Diari Baleares, 19 d’octubre 1986), don Francesc de Borja Moll en el seu llibre Els altres quaranta anys digué de Nicolau Saggesse: "Durant els primers mesos de la guerra anava amb la pistola pels pobles incitant a la caça de suposats rojos, fins i tot des de la trona. M’han assegurat que un rector morí d’un atac de cor, de l’horror que li produí veure la trona del seu temple parroquial profanada pels crits d’aquell energumen".

Per la meva banda puc afegir que el vaig arribar a conèixer personalment, ja que els tres anys que vaig estudiar el peritatge mercantil a Ciutat, el 1958, 59 i 60, vaig estar hostatjat a ca la tia Magdalena, la meva padrina de fonts, als baixos del número 31 del carrer de Ticià de l’eixample. Al primer i únic pis de la mateixa finca hi habitava don "Micolau", com l’anomenaven pel barri. Bon dia tengui i besar mans i tot allò.

Aleshores ell ja era un homenet sec i bastant retut, magre i groguenc de pell, al qual li agradava amb deliri el vi Franja Roja de Binissalem. Vivia servit i clarament amistançat amb una dona, ja madureta aleshores, que es veia a la llegua que de jove havia estat una real femella, alta, estirada i de bon pitram, que nomia Margalida Font, i crec sospitar que era bunyolina.

M’ho empelta haver arribat a saber que el capellà aquest havia estat rector de Bunyola, anys enrere. Fos el que fos, la criada i etcètera Margalida cobrava molt poc perquè l’havia de fer hereva, deien, i se’n dugué un bon perboc. A la mort de don "Micolau", el pis resultà ser llogat i doblers cap ni un o molt poca cosa. O sia, partí amb una mà davant i l’altra darrere, com vulgarment es diu. I què hi hem de fer, es va perdre més a Cuba

Reproduït de DIARI DE BALEARS 05/04/2009

Desfilan: El capellà-militar-falangista, Nicolau Saggesse, amb els caps militars de la rebelió: coronel Aurelio Díaz de Freijó, comandant militar, tinent coronel Antonio Álvarez Osorio governador civil, i el tinent coronell cap auditoria militar de Balears.batle de Palma Mateo Zaforteza

Saggesse oficiant la missa de campanya en acció de gràcies per la retirada dels expedicionaris del Port de Manacor ajudat per dos capellans joves, un vestit de falangista i l'altre de soldat