Bartomeu
Mestre i Sureda
La mort (equívoca) d’Antoni Coll
Possiblement el carrer més emblemàtic de La Villa és la
Carrera de San Jerónimo, de Puerta del Sol al Paseo del
Prado. Aquest tram, del novembre de 1936 a l'abril de 1939,
portà el nom del felanitxer
Antoni
Coll. Ara, un treball del Departament d'Història de la
Universitat de Valladolid n'ha qüestionat l'existència i
conclou que va ser un invent del servei de propaganda de la
República per mantenir la moral durant la defensa de Madrid.
El treball es titula La
historia de Antonio Col (sic)
i, per adobar la tesi negacionista, esmenta el fracàs de la
recerca del llinatge, el desconcert sobre la data de la mort
i la similitud dels fets atribuïts al protagonista amb
l'escena, habitual del cinema bèl·lic, del film Els
mariners de Kronstadt, exhibit a Madrid i que explica
la resistència de Kotlin (una illa més petita que Cabrera al
Bàltic), on uns soldats s'enfronten a l'artilleria enemiga.
Qui era
Antoni Coll? La primera referència periodística és la de
la seva mort en combat, metrallat des d'un tanc italià,
després d'haver-ne destruït quatre. El diari ABC de
dia 9 de novembre de 1936 publica un article laudatori,
"Antonio Col (sic), héroe del pueblo", que relata els fets.
El mateix dia, EL SOL ("Órgano de expresión de la Democracia
nacional") narra l'heroica mort. L'endemà, a instància d'un
comunicat enèrgic i oficial del "Ministerio de Marina", la
premsa desmenteix la mort. Tanmateix, dia 11 s'informa que
va morir el dia abans. La resta de publicacions informen que
la mort va ser dia 10 de novembre i, més o menys,
coincideixen en el relat. A Cerro Blanco, al barri d'Usera,
clau per les línies del ferrocarril, els tancs italians
comandats pel capità revoltat Vidal-Cuadras, que morirà a
l'acció, s'acosten imponents a les trinxeres lleials a la
República. És dia 6 de novembre. Els defensors compten amb
la Centúria 10 d'infanteria de marina de Figueres, a la qual
pertany Coll, i el Batalló de la FETE (Federació de
Treballadors de l'Ensenyança). Un jove s'arrossega cap al
tanc i, quan és a tir, llança una bomba de mà a les cadenes.
Dos dies després, dia 8 de novembre, repetirà l'acció i
destruirà quatre tancs més (cinc segons algunes versions)
fins que és metrallat. Després de mort, altres soldats
l'imiten amb èxit (Eleuterio Cornero, Joaquim Grau o Julio
Carrasco, el qual s'exilià i arribà a representar França
davant de l'OTAN).
La mort d'Antoni Coll va tenir una enorme i immediata
repercussió. Tothom el volia fer seu. El 12 de novembre,
"Milicia Popular" presentà l'acció per afirmar que "los
madrileños no son cobardes". El Quinto Regimiento creà una
companyia amb el seu nom. Es multiplicaren els romanços
sobre la seva gesta ("Escribió en el Cerro Blanco,/ con
sangre sobre la tierra,/ Coll, mallorquín generoso,/ hechos
dignos de epopeya"); César Vallejo l'esmenta ("Contemplemos
a Coll, el paladín/ en cuyo asalto cartesiano/ tuvo un sudor
de nube el paso llano"). Dia 14 Trifón Medrano, del Partit
Comunista, fa un elogi públic del soldat. Dia 15, Victorio
Macho, l'escultor de les obres del Retiro, s'ofereix per
aixecar un gran monument al mallorquí. Dia 20 es penja a la
Puerta de Alcalá un cartell gegant d'homenatge i se li
dedica el carrer del Congrés de Diputats. Tot i que la
brutalitat de la guerra apaivagà el record del mariner,
l'abril de 1938, amb motiu del Congreso Nacional de la
Solidaridad, organitzat per Socorro Rojo Internacional,
s'editaren 19 segells dedicats a persones distingides en la
lluita contra el feixisme. Al costat de Thäelman i García
Lorca, hi ha Antoni Coll. El 12 d'octubre de 1938, el Diario
del Ministerio de Defensa publica:
"Como recompensa a la ejemplar y meritoria actuación del que
fue cabo de Infantería de Marina Antonio Col (sic), este
ministerio concede al citado cabo el ascenso a los empleos
de sargento y teniente con la antigüedad respectivamente de
6 de septiembre de 1936 y 9 de noviembre del mismo año,
fechas en las que Col (sic) se distinguió como primer
antitanquista. Asimismo, se dispone que su nombre figure en
la cabeza de la escala de tenientes del expresado cuerpo con
la anotación de Héroe de Usera".
Evidentment, Antoni Coll i Prohens va existir. Nascut dia 1
d'abril de 1915 al carrer Cala Figuera de Felanitx, milità a
les Joventuts d'Esquerra Republicana i, com la totalitat
d'afiliats del seu poble, era més proper a
ERC que no a Izquierda Republicana (en un document de
l'època diuen que és separatista). El juliol de 1936 feia el
servei obligatori i s'apuntà a les milícies populars.
Malgrat el renom assolit, ningú a Mallorca no en va poder
cantar les glòries. Les hemeroteques romanen com a testimoni
silent. L'ABC del
14 de novembre de 1936 destaca la fotografia del sergent
Jaume Roig, company i amic de Coll, explicant la gesta
d'aquell antifeixista que s'enfrontà als carros blindats
comprats a
Mussolini per
Joan
March. La víctima ja no té carrer.
05/07/2011