En el moment de la seva desaparició, el 2007, Josep Moll estava preparant un llibre a partir dels sumaris del procés contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. Malauradament el projecte restà inacabat i inèdit sobre la seva taula d'estudi i també traspaperat sobre la meva, com un projecte orfe. Finalment, s'ha publicat en format llibre, a manera de corpus documental, amb un pròleg, algunes anotacions i uns apèndix que Josep Moll havia elaborat poc abans de morir. Tot i que es tracta d'un aplec particular, fonamentalment arxivístic, conté una gran càrrega emocional i discursiva que serà de gran utilitat als estudiosos i farà un servei cívic inigualable a la ciutadania més compromesa. El procés contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques arrossega torrencialment també altres causes de primera línia, com ara les d'Ignasi Ferretjans i Jaume Garcias, per citar només els exemples més coneguts.

El conjunt editat és inqüestionable i cada fitxa, cada paper, cada testimoni i cada decisió és una història que aporta elements a un llibre que és alguna cosa més que un dossier enquadernat, tot i que lamentablement hom s'adona immediatament que hi manca un estudi històric elaborat en profunditat, ponderat i pensat per introduir el lector pel laberint de la documentació. Més enllà dels handicaps que té el llibre, allò més significatiu és l'impacte dels continguts, com a conseqüència d'una farsa de judici que, setenta anys després, ens situa davant un passat que volgué acabar amb la dignitat humana. Josep Moll, durant els seus darrers mesos de vida, parlava sovint d'aquest projecte i l'imaginava com un homenatge a quatre patriotes víctimes de la ignomínia. El llibre ens permet, avui, fer memòria del mentor i principal promotor d'aquesta obra, però sobretot ens ajuda a entrar en un espai sagrat, un àmbit que reclama respecte i veneració.

La lectura detallada d'aquesta obra ens transporta a la realitat del país i a la nostra gent, als botxins i a les víctimes. Entre uns i altres sembla que no hi ha color. Allò més admirable en el cas de les víctimes és que tenim l'oportunitat d'examinar i contemplar aquests personatges des de la integritat i l'alçada moral que demostraren en els moments més difícils, i davant les pitjors de les tortures, aquelles que tocaven el viu de la seva ànima i que pretenien matar l'esperit que havia enfortit la seva acció política. Aquest és el millor i més exemplar dels testimonis que pot deixar un home als seus successors, aquesta és la mort més constructiva i més digna, perquè la seva causa mai no mor. Aquest llibre, de Josep Moll, dóna fe d'aquesta veritat eterna.

Diari de Balears

04/11/2009

 

CRÒNICA D'UNA INFÀMIA El procés contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques

 

Resum:

«El 24 de febrer de 1937 es varen consumar quatre assassinats que figuren entre els més vergonyosos dels perpetrats pels feixistes espanyols en aquells anys vertaderament tràgics de la història de Mallorca. Vergonyosos no per la significació de les quatre persones assassinades, sinó pel fet que varen esser sotmeses a la fars d'un judici en el qual els inculpats estaven condemnats per endavant. Eren moments en què s'estaven assassinant centenars de persones traient-los de ca seva a qualsevol hora del dia per pegar-los un tir a la nuca i deixar-los tirats a la cuneta d'una carretera, o detenint-los per aficar-los a la presó i després d'algun temps, a vegades dies, a vegades setmanes, els treien arbitràriament i sense judici de cap casta els duien a afusellar als cementeris de Palma, de Porreres o de Son Coletes. Potser ens podríem demanar per què, en moments així, els militars revoltats contra la República, facciosos i feixistes, es varen prendre la molèsties de sotmetre Emili Darder Cànaves, Alexandre Jaume Rosselló, Antoni Mateu Ferrer i Antoni M. Ques Ventayol a un simulacre de judici en el qual, fent veure que es respectaven totes les garanties processals i s'evitava qualsevol situació d'indefensió dels processats, en realitat no es va fer més que emetre la sentència que ja havia estat prèviament decidida pels seus botxins.
Aquesta és la convicció que s'imposa llegint la documentació d'aquell judici, que ara ha pogut esser consultada i publicada. Alguns, els de sempre, diran a què ve publicar ara les proves d'aquella ignomínia. La resposta més clara i senzilla la va donar l'oficial que, d'acord amb l'autorització que s'havia concedit, va facilitar la documentació a qui havia anat a fer les fotocòpies del procés i li va dir: "Ja és ben hora que es conegui la veritat!" Aquí la teniu, aquesta veritat...»

(Del pròleg de Josep Moll Marquès)