Associació obrerista de tendència republicano-federal. Sorgí a Palma el desembre de 1869 i. un mes després, per influències de La Federació de Barcelona, s'adherí a l'Associació Internacional de Treballadors -AIT- i més tard al seu sector anarquista bakuninista. Es declaraven anarquistes en política, col·lectivistes en economia i ateus en religió. Constituïren societats obreres a sa Vileta. Llucmajor, Selva i Pollença i en tenien adherides més de vint (de sabaters, fusters, paletes i ferrers, entre altres oficis). El seu òrgan de difusió era El Obrero. Molts dels obrers d'aquet centre es feren membres de l'Aliança de la Democràcia Socialista. Participà en el Primer Congrés Obrer Espanyol de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (Barcelona 1870) amb una ponència de Francesc Tomàs sobre la situaió obrera a Palma. A principis de 1871, sofrí una crisi quan les societats de mariners i teixidors abandonaren l'AIT. El 1872, edità el fullet Lo que es el partido republicano ante el obrero moderno, que va tenir una acollida important a tot Espanya. Quan fou declarada il·legal l'AIT (19 de maig de 1872), foren clausurats els locals de Palma: no obstant això es reorganitzà en la clandestinitat, sobretot mitjançant l'Aliança de la Democràcia Soscialista, i promogué algunes vagues. Amb el cap d'estat del general Pavia (1874) quedà dissolt, encara que continuà en la clandestinitat. Alguns dels membres més destacats foren Francesc Tomàs Oliver, Miquel Paieres, Guillem Arbós, Josep Roca, Josep Còdol i Rafael Alemany. Arribà a tenir uns 2.000 afiliats.

Gran Enciclopedia de Mallorca

vol. 3  pàgs. 257-258

 

Centre unitari i federal de societats obreres creat entre finals de 1869 i principis de 1870 a Palma. Fundat per Miquel Payeras, J. Canyelles, Rafel Alemany, Vicenç Ramon, Josep Rosselló, Joan Sánchez, Lluc Nicolau, A. Fullana, Francesc Tomàs, J. Valls, J. Roca. La seva seu en un principi estava al local del Casino Republicà del carrer Sant Bartomeu. Però prest s'instal·laren a la seu de l'associació de sabaters La Iguialdad, carrer Llongeta núm. 39. Amb el temps, els primers mesos de 1870, es van adherir a l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), participant fins i tot en l'assemblea nacional de la FRET, l'AIT a l'Estat Espanyol. També amb el temps el nom de Centre Federal de Societats Obreres s'anà abandonant pel de la Secció de l'AIT de Palma o de Balears, la Federació Local, Federació de Seccions Obreres de Palma, Cercle d'Obrers, etc. En un principi les societats que la formaven eren les de picapedrers, fusters, ebenistes, sabaters, teixidors i ferrers. Però prest forners i serrallers s'hi uniren. I un poc més tard s'hi inclogueren  els terrissaires i els obrers de la Vileta, així com també la Societat d'Obrers de la Fàbrica de Fideus, la Societat d'Esparters i les societats de corders i adobadors. I encara més, a principis de febrer de 1870 també es formaren baix aquest centre les societats La Protectora Industrial, de capellers; La Construcció Naval, de mestres d'aixa; la Societat d'Obrers i Vidriers; la Societat d'Obrers Argents; i la Societat d'Obrers Llauners. El mes de març també fou creada la societat d'obreres La Virtud Social. D'aquesta manera en aquesta data ja contaven amb 19 societats. I encara en les setmanes següents s'hi uniren la Societat de Calafatadors, de Cistellers i Tipògrafs i Enquadernadors, i es va crear un nova cooperativa de consum anomenada La Emancipación. A principis de 1870 el secretari era Joan Sánchez i el secretari general era Rafel Alemany, però prest fou substituït per Miquel Payeras. I encara més tard, el mes de març de 1870 el secretari era Joan Vives. El Centre en créixer va reorganitzar-se en tres seccions: la secció de premsa i propaganda, encarregada d'El Obrero: la Comissió Administrativa; i la Comissió de Correspondència i Organització Social. Fins i tot a principis de juny de 1870 es va crear en el si del centre una caixa de resistència. Cap al mes de setembre de 1870 canviaran novament de local, passant ara la nombre 48 de la plaça de Sant Antoni. Durant la tardor de 1870 el moviment obrer mallorquí patí de valent la forta crisi provocada per una epidèmia de febre groga que afectà a Palma. Aquesta epidèmia provocà una fota crisi econòmica i un augment de l'atur obrer molt important, molt d'ells hagueren de marxar a la part forana per cercar feina, i encara més, canviar d'ofici per poder treballar d'alguna cosa. Tot aixó fou un cap molt dur per l'organització que fins i tot hagué de suspendre l'edició del seu òrgan d'expressió, El Obrero. Encara que per l'activitat i el nombre de notícies sortides a La Federación podem assegurar que estaven ben actius. És més. em aquests moments hi hagué un intent de crear una secció d'oficis varis, com s'acordà al Congrés de Barcelona, per tal d'agrupar als obrers que pertenyessin a oficis que no renian reorganitzada la seva secció. També podem asegurar que diverses seccions, com la Unión Artística que augmentava el nombre de treballadors del seu taller i la secció de sabaters, i la de picapedrers, seguien en activitat. I encara més, a finals d'octubre de 1870, s'afirmava a La Federación que hi havia seccions amb més de 800 afiliats: Després de la forta crisi i del Congrés de Barcelona de la Internacional, on es varen dictar noves formes organitzatives, el centre es va haver de reorganitzar. Cosa que es va fer el día 1 de gener de 1871 convertin-se en la Federació Local Palmesana de la Associació Internacional de Treballadors. En aquests moments el consell local estava format pels mariners Miquel Fornés, Vicenç Rosselló, Juan Molí, Salvador Margé, Tomàs Campins, Sebastià Alemany, Bartomeu Gomila, Joan Vivó, Antoni Frau, Martí Mayor, Antoni Sabrafen, Bartomeu Palou, Antoni Payerasm Antonio Coll, Joaquim Castanyer; els sabaters Joan Vidal, Ramon Vicenç, Bartomeu Guarros, Bartomeu Alorda, Joan Frau, Gregori Riera, B. Tomàs, Miquel Ripoll, Pere Gayà, Joan Rotger i Guillem Arbós; els ebenistes Joan Sánchez, Benet Jiménez, Bartomeu Comas i Lleonard Vidal; els fusters Joan Vidal i Antoni Rullan; els picapedrers Gabriel Pizà, N. Lliteras i Francesc Tomàs. El gener de 1871 van empresonar a Francesc Tomàs, líder de l'AIT i president de la secció palmesana. Per recaptar fons per la seva llibertat es va crear una Comissió de Socors als Empresonats per la Justicia Burguesa, amb seu al carrer Apuntadors nombre 59, primer pis, que era la seu de la secció de mariners. Els responsables d'aquesta foren Antoni Payeras, Bartomeu Palou i Bartomeu Alorda. Un cop alliberat Francesc Tomàs es feren noves subscripcions per a recaptar diners per als vaguistes i als presos de la Internacional. Aquests mesos fins arribar ek juny de 1871 foren de fortes dificultats. Els mariners es varen escindir del Centre Federal i la recentment creada Secció d'Oficis Varis, per tal d'aglutinar als pocs obrers que quedaven, hagué de ser dissolta per problemes interns. Amb tot, l'esforç dels internacionalistes portà a que el mes de juny de 1871 es creés el Cercle Internacional de la Federació Palmesana que tenia la seu al carrer Gerraria nombre 4. Aquest Cercle no era més que una nova reorganització dels internacionals mallorquins, un nou intent de ressorgir. El seu president era C.R. i el seu secretari de l'exterior Francesc Tomàs. El Cercle des de un principi va organitzar un sèrie de conferències els diumenges per tal de mostrar les bondats de la Internacional i la necessitat d'unió dels treballadors. Pareix a ser que aquest nou intent de reorganització agafà força i des de molt prest ja s'hi varen organitzar les seccions de sabaters, picapedrers i ebenistes, fusters i cadirers. En pocs temps els fusters, tapisers, ebenistes i cadirers, els xocolaters i els clavetaires varen aconseguir petites victòries en l'augment de sou que va augmentar el nombre i la força de l'AIT. L'Associació crexia molt ràpid novament. El mes d'octubre de 1871 ja eren set les societats adherides al seu si. I noves vagues, aquest cop de diferents oficis a la vegada, donaven els seus fruits als obrers. Noves federacions, germanes de la de Palma, s'organitzaren a la Vileta, Ciutadella i Maó. L'associació seguia ampliant-se després dels mesos de crisi i, juntament amb la reorganització i una vaga dels vidriers, va crear-se una nova secció: la Societat de Constructors Mecànics. Tot això al mateix temps que les societats constituïdes s'anaven federant a les del mateix ofici de la regió espanyola. Un fet molt important va ocórrer el mes de gener de 1872 quan per unanimitat la federació palmesana s'adherí a la Circular de Jura, de tendència totalment anarquista. Tenim notícies de que en aquests moments la divisió entre socialistes anarquistes i socialistes "autoritaris" ja era notable a la federació palmesna, fins al punt de que els "autoritaris" ja no participaven de l'activitat de la federació. Un altre fet de rellevància molt important fou la posada en marxa d'una escola socialista, de la qual no en tenim noticia fin el gener de 1872 quan se'ns diu que l'escola té un gran funcionament, tant de nins com de nines. I que estava establida al local de la Federació palmesana. Més vagues es feren durant el mes de febrer de 1872. Els constuctors mecànics fracassaren en la demanda de només treballar 10 hores diàries, i els tipògrafs anaren a la vaga contra la rebaixa del 25% del jornal. I al mes de març es posaren en vaga els constructors navals també contra una rebaixa del jornal. Un altre cop dur fou que al mes d'abril de 1872 al Consell Local d'aquesta federació se li obrí un expedient en els jutjats per un document publicat. El mes de juny de 1872 hi hagué una forta repressió contra els internacionals mallorquins. Les forces de seguretat irromperen en el local de la Federació Palmesana i empresonaren als dos únics obrers que allà hi havia, que restaren a la presó 72 hores incomunicats. Amés, escorcollaren tot el locali se'n dugueren tots el papers, estendards i altres coses, menys els mobles, tobant fins i tot la caixa de resistència per les vagues de corders i tintorers que hi havia en aquells moments. Joan Sánchez, secretari d'exterior de la federació, després de presenciar l'escorcoll va marxar a l'exili per por a les possibles conseqüències contra ell. Aquesta operació policial va fer-se pel rumor que corria per Palma de que els internacionals volien cremar mitja ciutat. Després, per sobreviure al cop, feren una nova subscripció aconseguint una bona quantitat de diners. A finals d'estiu quedaren reconstituïdes novament les seccions com la dels forners i la dels tipògrafs. Arribat el moment de triar delegats de la delegació espanyola pel V Congrés Universal de l'AIT del mes de setembre a la Haya, la federació palmesana va triar per unanimitat a Tomás González Morago, Niocolás Alonso Marselau, que finalment acudiren a la Haya com a delegats espanyols i Luís Méndez i Trinidad Soriano. Aquests eren tots de la branca més anarquista de la Internacional. Després del Congrés de la Haya on s'imposaren els socialistes de de tendència marxista, es va celebrar a Córdoba, gener de 1873, un nou congrés amb presència dels mallorquins, representats per Francesc Tomàs, que no feren més que afegir-se a la opinió unànime de rebutjar el Congrés de la Haya i ratificar el pacte d'unió de Saint-Imier, que no era més que la reacció dels anarquistes a la seva expulsió de la Internacional, creant una nova internacional anarquista i posant les bases a un congrés a la ciutat de Saint Imier els dies 16 i 17 de setembre de 1872. Aquests acords, arribats al Congrés de Córdova varen ser discutits i ratificats per la federació palmesana. . Tenim notícies de que el mes de març de 1873 s'havia fet una biblioteca i s'estava intentant muntar una escola. I que aquest mateix mes es va constituir una nova societat de dones esparteres després d'una vaga victoriosa. El primers mesos de l'estiu de 1873 hi començà a haver notícies de la repressió que sofrien els internacionals de varis llocs d'Espanya, entre ells els mallorquins, que es queixaven de disolució de reunions, etc. per part dels republicans. I encara més, es queixaven de que no els legalitzen les seves associacions. Amb tot, el mes d'agost de 1873 quedaren reconstituïdes la Secció de Forners que va declarar-se en vaga i la Secció de Picadors d'Espart, que va guanyar una vaga. Durant el mes de setembre també tenim notícies de que varen publicar un nou periòdic anomenat el Proletario. Finalment la Internacional a Mallorca, com a la resta de l'estat, va quedar il·legalitzada i disolta a principis de 1874 amb el cop d'estat que posà fi a la Primera República. ||Font: LF, EO, ET, LRS.

 

Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS.

VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952
pàgs. 41 - 43