Sindicat Obrer Catòlic    | ASSOCIACIONS SINDICALS TEMA: MOVIMENT OBRER | SINDICATS CATÒLICS

 

Denominació genèrica de les societats obreres de catàcter confessional, promogudes a partir de la doctrina social de l'Esglésoa. Eren bàsicament unions professionals, enfrontades a les societats de resistència i tenien borses de treball, secretaries populars i el suport d'algunes associacions religioses. Quant a l'evolució es poden constatar quatre grans etapes. Durant la primera (1907 - 12), els principals promotors foren sacerdots, com Andreu Pont, amb el suport d'alguns periòdics confessionals com La Gaceta de Mallorca i Correo de Mallorca. Així es crearen algunes associacions obreres a Muro, la Vileta, Sóller, Manacor i Pollença. Això no obstant, durant aquests anys no s'aconseguí federar ni unificar l'acció dels catòlics en aquest terreny. La segona etapa (1913 - 19) tengué com a principal centre d'acció el Patronat Obrer i el seu òrgan de premsa El Seglar Católico. Els jesuïtes i la patronal del tren crearen (1913) el Sindicat Ferroviari, amb seu al Patronat. A partir d'aquell moment es fundaren sindicats nous, amb les mateixes característiques organitzatives del primer. Al final de 1914, hi havia el projecte de constituir-ne dotze de nous. El 1915 es constituí la Federació de Sindicats Obrers, amb vuit sindicats. Així, es constituí (1919) la Federació Obrera Catòlica de Mallorca, que tenía la seu al carrer de Savellà, de Palma, i que creà el seu òrgan de premsa El Adalid. Fou especialment rellevant, durant aquest període, la creació de sindicats obrers femenins i la Federació de Sindicats Catòlics Femenins de Mallorca.. La quarta etapa (1931 - 36) fou de decadència d'aquell model d'associacionisme professional catòlic. Com a conseqüència de l'encíclica Quadragesimo anno, de Pius XI, s'impulsà un nou obrerisme confessional. Es creà (1933) la Federació Professional d'Acció Obrera, però es posà en evidència que els sindicats obrers catòlics depenien cada cop més de la dreta política. Així sorgí l'Agrupació de Treballadors de la Unió de Dretes, presidida per Andreu Buades. Alguns sectors catòlics es radicalitzaren més en el vesant antimarxista i crearen (1934) el Sindicat Espanyol Antimarxista i el Sindicat Regional Autònom d'Obrers de la Producció i Distribució de Balears, promoguts per Joan Crespí. Amb l'escat de la Guerra Civil desaparegueren totes les societats obreres confessionals (PF)

 

Gran Enciclopèdia de Mallorca

Vol. 16, p. 251

fideus