Una data per recordar: 24 de febrer de 1937

Ja fa setanta anys que va succeir el trist esdeveniment. Encara hi ha persones que el recorden, com jo mateix i la meva germana. Altres, per diverses raons, sobretot per por, sembla que prefereixen que resti a l'oblit. Sí, es tracta de la mort, millor dit, assassinat, del meu oncle Emili Darder i Cànaves, batle de Palma.

Jo solament tenia vuit anys, però record, com si fos avui, l'expressió de la cara i la veu tremolosa de mon pare Gabriel en notificar-me la tragèdia. Durant els dies posteriors mon pare no me'n parlava, del tristíssim succés d'aquella dolorosa matinada de febrer. Recordem que també foren assassinats altres tres polítics; Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, companys de partit de l'oncle Emili, i Alexandre Jaume, diputat a les Corts de la República.

Vull manifestar que no desitj que aquest record pugui ser interpretat políticament. Solament pretenc retre, una vegada més, un sentit homenatge al meu oncle i a la memòria de la seva família més acostada: la seva muller, Miquela Rovira i la seva única filla, Emília, per tot el que hagueren de sofrir arran de la detenció, empresonament i assassinat del sou espòs i pare, respectivament. Per si això no bastàs, encara pogueren comprovar el rebuig de moltes persones, la qual cosa va ser la causa principal del seu exili a Veneçuela durant molts d'anys

Emili Darder fou metge als vint anys. Va ser necessària un dispensa especial perquè no tenia l'edat reglamentària. La va aconseguir son pare, metge molt conegut, Tomàs Darder i Ensenyat; el meu avi. Va ser destinat, prèvia oposició, a Alacant. Posteriorment permutà aquesta plaça i retornà a Palma. Com a metge analista, treballà magníficament a l'Institut d'Higiene de Ciutat; estudià, sobretot, les malalties infeccioses. Muntà un laboratori d'anàlisis i investigació a ca seva, al carrer Antoni Planes (avui Jefatura de Defensa), i entre els seus clients, cal destacar el bisbe Miralles. Participà en nombrosos congressos i reunions propis de la seva especialitat. Membre de l'Acadèmia de Medicina de Palma i també de la de Barcelona. Féu una gran tasca divulgadora mitjançant els seus escrits i les seves aportacions en matèria sanitària. Va ser membre fundador de l'Associació per la Cultura de Mallorca, de la qual fou president durant uns anys. Els seus coneixements de caire científic i cultural el dugueren a entrar en política, tot per ajudar a millorar la cultura i el benestar de les classes treballadores. El 1931, en ser nomenat regidor, dimití del càrrec de president de l'Associació per la Cultura de Mallorca, encara que en seguí fent part. També fou soci del Rotari Club i d'altres entitats. Va ser batle en dues ocasions, el 1933 i el 1936. Des del seu càrrec fomentà la sanitat i la cultura. Cal destacar la creació de dispensaris municipals a les barriades, el clavegueram, etc. Quant a la cultura, foren importants les colònies escolars, la construcció d'escoles i escoletes, etc. Participà en la redacció del primer Estatut d'Autonomia, que no es pogué dur a terme. Publicà el primer ban en català perquè el poble el pogués entendre millor.

Resumint, va ser un ciutadà que, aprofitant la seva formació i els seus càrrecs, va procurar sempre la millora de les condicions de vida dels ciutadans. El seu amor per la Terra i la seva gent va quedar més que demostrat, tant, que esdevingué màrtir per la justícia i la pau. De tot cor, deman als distints partits polítics que no aprofitin el 70è aniversari de la seva mort per als seus objectius partidistes, sinó que li retin l'homenatge que tant es mereix. I que el testimoni de la seva vida i obra serveixi per a la millora del nostre estimat país.

Pep Darder i Sartre, nebot. Palma.

  l'opinió publicada

Publicat a Cartes al Director del  Diari de Balears el 5/02/2007