L'adveniment de la IIa. República
Memoria Civil, núm. 1, Baleares, 5 enero 1986
Sebastià Serra
En parlar de l'adveniment de la república cal fer unes notes introductòries que ens orientin sobre quina era la situació de les Illes aleshores. S'ha de tenir molt present que estam parlant d'una comunitat on la instrucció elemental en el conjunt de les Balears. L'analfabetisme és prou important a ámplies zones de les Illes.
A nivel sociològic hem de pensar que estam a una societat on, encara, el caciquisme té una importància decisiva a molts de llocs.
Pel que fa a l'activitat econòmica que es desenvolupa és desigual a cada una de les Illes. A Mallorca, en general, la crisi de 1929 afecta en la disminució d'exportacions agrícoles, quasi desaparició de l'emigració - fins i tot hi ha retorn d'emigrants -, augment de l'atur ja considerable a la Ciutat de Mallorca i altres zones; agreujament de la crisis del calçat i del textil. La crisis anirà augmentant els anys següents; si bé aquí s'ha de dir que el turisme comença a tenir una importància com a impulsor d'empreses de serveis.
A Menorca, l'activitat econòmica ve caracteritzada per una forta crisi industrial. El fet que la industria menorquina i practicament el conjunt de la seva economia depengui fonamentalment de l'exterior fa que la crisis de 1929 agreugi encara més la situació de la llarga crisi que patia feia anys la indústria del calçat fonamentalment. L'agricultura menorquina, a través de la ramaderia associada a ella, manté una serie d'actitvitats prou importants, si bé no es pot parlar d'una millora sistemàtica de l'agricultura i ramaderia menorquina, en part pel fet del sistema de les relacions social a la terra. Per altra banda, s'ha de dir que l'atur a la majoria de pobles de Menorca fou molt important. En aquests anys es comença a plantejar la necessitat de crear una infraestructura capaç d'atreure el corrent turístic, però no es passa d'un plantejament amb poques concrecions.
A Eivissa i Formentera la característica fonamental és l'aïllament existent. En general a les Pitiüses l'activitat econòmica és molt reduïda, pràcticament de subsistència, i els factors nous com la possible industrialització o l'arribada d'un possible turisme representaren unes esperances de desenvolupament impulsat per alguns sectors socials però tenint en compte un aïllament de la majoria de la població que es dedicava a l'agricultura o a la pesca.
Situació laboral
Respecte a la situació laboral cal dir que la característica comuns eren les dificultats dels assalariats per tenir un jornal suficient pel cost de la vida i unes condicions de treball, assegurances i retir adeqüats. A la pagesia les condicions laborals eran molt diverses segons es tractàs de jornalers, missatges, amitgers, arrendadors o propietaris. Els jornalers eran abundants i malgrat la legislació social de la Segona República no es pot parlar que millorassin gaire la seva situació. Els jornals restaren baixos fonamentalment a les zones de secà i degut a la manca de feina. La jornada de treball superava les vuit hores
.
La legislació social de la II República representava un gran optimisme entre les classes populars. Però l'esperança que representava la nova legislació es va trobar amb 3 impediments importants per a dur-se a terme: l'atur, la resistència de determinats patrons a acceptar la legislació social republicana sobretot i en la qüestió de les 8 hores de jornada laboral i en tercer lloc els enfrontaments entre el sindicalisme, que d'una banda cercava reformes socials i d'altra banda un sector propugnava accions de caire més revolucionari, essent superada en algunes ocasions la primera opció (socialista) per alguns grups (anarco-sindicalistes o comunistes).
Respecte al sindicalisme, cal diferenciar entre els sindicats de classe, -amb no massa implantació a l'agricultura i sí al món industrial- i el sindicalisme cristià que tindrá importància a l'agricultura, relacionat sempre amb senyors, sectors de l'església, pagesos i alguna entitat d'estalvi a Eivissa i Menorca, com la "Caixa de Pensions". A finals de 1931 es reorganitzarà el sindicalisme catòlic i arribarà a enfrontaments amb UGT i CNT respecte al tema del clericalisme i anti-clericalisme. Aquestes dues organitzacions seran les més importants (UGT i CNT), essent la UGT la majoritària. Els conflictes laborals anaren en augment durant l'any 1931, destacant-ne el del moll de la Ciutat de Mallorca, on l'Ajuntament de Ciutat, republicano-socialista i la UGT foren superats per un plantejament de vaga revolucionària protagonitzada per anarco-sindicalistes i comunistes, donat-se una repressió important, amb un mort i tot.
La premsa d'aquest període és prou important, sonbretot la de tendència socialista ("El Obrero Balear"), l'anarco-sindicalista ("Cultura Obrera"...), comunista ("Nuestra Palabra") la republicana ("Proa", "Ciutadania"...), la sindicalista católica ("Verdad y Justicia" ...), així com la satírica i anticaciquil ("Copeo", "Foch i Fum"...).
Amb la caiguda de la Dictadura, els grups polítics fins aleshores perseguits, fonamentalment republicans, regionalistes, comunistes i anarco-sindicalistes, comencen a refer la seva política convocant assemblees i intentant espargir la seva ideología. Els grups polítics que havien format part del poder durant la Dictadura, després d'un curt període de descontent, s'organitzaran, impulsant la unitat de les forces monàrquiques. Les polèmiques entre conservadors i republicans foren abundants, sobre tot pel que fa a la qüestió religiosa.
El 12 d'abril de 1931 es celebren les eleccions municipals, amb resultats, encara que importants per als socialistes i republicans, que mostraren una majoria dels grups continuistes. Les denúncies de caciquisme i el canvi de régim del 14 d'abril de 1931 varen fer que el 31 de maig del mateix any es celebràs una 2a. volta d'eleccions municipals a 15 poblacions de Mallorca i Eivissa. Els resultats favorables als republicans-socialistes a Mallorca van fer que el poder municipal quedàs a les Illes dividit entre els grups monàrquics i el grups republicans. A les següents eleccions a diputats de juny de 1931, es va donar una victòria dels grups republicans i socialistes, obtenint 5 diputats per 2 del grup centrista anteriorment anomenat liberal.
Durant aquest any 1931 i a partir de l'Associació per la Cultura de Mallorca, i alguns membres de la cambra de comerç o l'adhesió de membres de la cambra agrària, s'intenta fer un Projecte d'Estatut d'Autonomia que fos aprovat en assemblea d'ajuntament i entitats en el moment en què es discutís la Constitució a l'estiu de 1931. Com a grups polítics sols el partir republicà federal, el regionalista, alguns centristes i alguns socialistes. Els recels de sectors menorquins al projecte d'Autonomia global de les illes, la falta d'entesa entre els diversos grups i el retrocés autonòmic dels republicans, d'una gran part d'ells; l'oposició socialista i la falta de connexió popular amb aquest debat definitivament col·lapsaren el Projecte d'Estatut d'Autonomia de l'any 1931.
En general podem dir que l'adveniment de la IIa. República va significar a Mallorca, i a Balears, la participació dels homes i dones en assumptes públics per primera vegada al s. XX. Aiximateix sifnificà que es plantejàs tota una sèrie de lluites ideològiques, polítiques i culturals que provocaren l'aparició de molts de mitjans de comunicació que feren possible un relatiu avanç en el procés de la cultura crítica
