|
(Montevideo 1879 - Palma 1937) Polític. De
familia acomodada, estudià dret a Barcelona, València, Madrid i París- Tornà
a Mallorca el 1895. Fou nomenat (1904) cònsol de l'Uruguai a Palma. Nebot d'Alexandre
Rosselló Pastor, seguí la tradició familiar i milità en el
Partit Liberal. El 1909, fou proclamat
regidor de l'Ajuntament de Palma, però al poc temps hi renuncià en protesta
pels procediments caciquistes dels partits monàrquics. Durant els anys
següents, inicià un timid apropament al partit socialista, principalment
mitjançant la seva estreta relació amb
Gabriel Alomar Villalonga i
Llorenç Bisbal. El
1917, abandonà el Partit Liberal i, el
1919, s'afilià al
Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE-.
Desvinculat en general de les tasques organitzatives del partit, mantengué
una notable activitat periodistica i esdevengut un dels intel·lectuals més
considerats del
PSOE a Mallorca. Vinculat econòmicament a
Joan March Ordinas
mitjançant l'empresa
Jaume Germans, es va veure implicat en la lluita entre
verguistes i antiverguistes, fet pel qual es veié obligat a donar-se de
baixa temporalment del partir (1923). Durant la
dictadura de
Primo de Rivera
(1923-30), s'oposà a la col·laboració amb el règim i s'adscrivi a la
tendència d'Indalecio
Prieto. El dia de la proclamació de la II República, exerci
interinament la batlia de Palma per malaltia de
Llorenç Bisbal. A les eleccions de maig de
1931, fou elegit diputat per la
conjunció republicano-socialista. Durant la
seva gestió, s'aconsegui la propietat per a Palma del bosc i del castell de
Bellver. Malgrat la seva actitud pancatalanista, mantengué reticències quant
a la concessió d'un estatut d'autonomia per a les Illes. Tornà a esser
candidat per la conjunció republicano-socialista a les eleccions de novembre
de 1933 i pel Front Popular a les de febrer
de 1936, però no aconseguí escó. El mes d'abril del mateix any, fou elegit
compromissari per a l'elecció del president de la República. El 19 de juliol
de 1936, fou detengut al port de Pollença. Empresonat al
castell de Bellver,
el mes de desembre fou traslladat a l'Hospital Provincial. Acusat falsament
de participar en la preparació d'un inexistent moviment soviètic, el 16 de
febrer de 1937 fou condemnat a mort i afusellat el dia 24. Publicà
Impresiones de un constituyente (1933), recull d'articles dedicats
principalmement a la seva tasca com a diputat i La insurrección de
octubre : Cataluña, Asturias, Baleares (1935), on defensa els
revolucionaris d'octubre de 1934 i critica la dura repressió desfermada a
Mallorca contra el moviment obrer arran d'aquets fets. Col·laborà també en
el llibre Documentos socialistas (1935) i en nombroses publicacions,
com Aires de Fuera i
Justicia Social, de Maó.
El
Socialista, de Madrid, La Última Hora
i, sobretot,
El Obrero Balear,
de Palma, del qual fou director (1923). El 1987, fou publicada la biografia
Alexandre Jaume
d'Alexandre Font Jaume. El 1989, fou inaugurada una
làpida en honor seu al castell de Bellver. L'Ajuntament de Palma li dedicà
una plaçá
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 7 pàgs. 176 - 177
Trilogía de Alejandro Jaume Rosselló (1879-1937)
Alexandre Jaume, nuevo hijo ilustre de Palma
|
