(Llucmajor 1889 - Manacor? 1937) Polític. Fundador de la Joventut Socialista de Llucmajor (1909), fou president de l'Agrupació Socialista de Llucmajor i regidor de l'Ajuntament (des de 1915). Barber i sabater de professió, assolí, de manera autodidàctica una important formació cultural, Mestre de l'escola socialista de Llucmajor (1911-15), mantengué una dura polèmica sobre els continguts d'aquest centre i la seva vinculació amb l'Escola Moderna, amb Francesc Mulet, a El Obrero Balear i a El Correo de Mallorca (1911-12). Fou candidat a diputat per la coalició republicano-socialista a les eleccions legislatives de 1919. El 1920, fundà, a Llucmajor, la cooperativa Helios, de producció i consum d'electricitat., de la qual fou director. Va esser un dels principals impulsors de la cooperativa La Nova Vida. Més tard, treballà com a administratiu a Petrolis Portopí, empresa propietat de Joan March. Durant la II República, s'instal·là a Palma. Fou president de l'Agrupació Socialista de Palma (1933) i vocal de la comissió executiva de la Federació Socialista Balear -FSB-, dins la qual defensà el sector d'Indalecio Prieto. El 1933, fou candidat al Tribunal de Garanties Constitucionals. Després de l'aixecament militar de juliol de 1936, fou empresonat al castell de Bellver. El gener de 1937, fou tret de la presó i assassinat, probablement al cementiri de Son Coletes (Manacor). El seu germà Miquel (Llucmajor - 1883 - Porreres? 1937) fou gerent de la cooperativa La Nova Vida i primer tinent de batle de l'Ajuntament de Llucmajor. Fou destituït i empresonat arran dels fets d'octubre de 1934. Al començament de la Guerra Civil (1936-39), fou empresonat al castell de Bellver i assassinat probablement a Porreres. (DG)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 11  pàgs. 117 - 118

14 abril

Memoria Civil, núm. 15, Baleares, 13 abril 1986

Joan Monserrat i Parets

Llucmajor, solidaritat i cooperativiesme esdevinguts tabu

Memoria Civil, núm. 15, Baleares, 13  abril 1986

Damià Quetglas