|
Eleccions generals espanyoles de 1918
foren convocades enmig de la crisi política i
econòmica provocada per l'Assemblea
de Parlamentaris
i la
vaga general de 1917,
sota sufragi universal masculí. En total foren
escollits 409 diputats, i el partit més votat
fou el
Partit Liberal Conservador,
dirigit aleshores per
Eduardo
Dato e Iradier,
però les dues fraccions del
Partit Liberal dirigides per
Manuel García Prieto
i
Romanones,
en conjunt, van obtenir més vots.
Com a
novetat, cal destacar la presentació d'una
Aliança d'Esquerres,
formada pel
Partido Reformista
(9 diputats), Federación Republicana (10
escons),
PSOE
(6 escons),
Partit Republicà Català
(4 escons),
Partit Republicà Radical
(2 escons), PURA (un escó),
Partit Republicà
Democràtic Federal
(un escó) i republicans catalanistes
independents (2 escons), que intentaren
presentar una alternativa al turnisme sota la
direcció de
Melquíades Álvarez.
Només va obtenir 35 escons, però amb cert ressò
a Catalunya.
Fou
escollit president del Congrés el liberal
demòcrata Miguel Villanueva i president del
Senat
Alejandro Groizard.
El cap de govern fou
Antoni Maura,
qui va dirigir un govern de concentració amb
conservadors, liberals i de la Lliga. El 9 de
novembre fou substituït per un govern de
concentració de les forces liberals dirigit per
Manuel García Prieto,
però als 26 dies va dimitir i el 5 de desembre
es formà un nou govern dirigit pel
comte
de Romanones,
qui el gener de 1919 va suspendre les garanties
constitucionals. El 15 d'abril de 1919 fou
cessat i es convocaren noves eleccions.
Composició de la Cambra
Resultats per la circumscripcio de les Illes
Balears
Eleccions Generals / Mallorca
|
