Lluís Alemany i Pujol

Memoria Civil, núm. 49, Baleares, 7 diciembre 1986

Antoni Nadal

Polític primarenc

A penes havia complert la majoria d'edat que fou elegit regidor de l'Ajuntament de Palma i als 28 anys d'edat ja n'era batle. Algunes de les activitats que s'efectuaren durant el seu manament foren la construcció del Passeig de Sagrera i la col·laboració a l'Exposició regional de l'any 1910. Alemany es preocupà molt pel proveïment de l'aigua i pel mercat d'abastiments (molts d'anys després, una companyia constructora que presidia edificà el Mercat de l'Olivar). El març de 1913 fou elegit diputat provincial formant part d'una candidatura liberal que comptà amb el suport dels republicans reformistes. L'any 1917 ocupà la Presidència de la Diputació Provincial.

Aquest any, i sobretot el posterior amb la conferència vulgarización del concepto de autonomía, exposà la seva teoria balearista, la qual va derivar amb el curs dels anys en un clar anticatalanisme que algún autor ha associat al lligam que establí en aquell temps amb Joan March, enemic acèrrim de Francesc Cambó, d'ençà que aquest ocupà el càrrec de ministre d'Hisenda. Alemany també publicà els textos de sengles conferències sobre les zones franques i la hisenda provincial. Durant el seu manament es concluí l'hospital psiquiàtric de Jesús i l'actual saló de sessions, els finetrals i els vestíbuls de l'antiga Diputació Provincial, es començà la carretera d'Andratx a Estellencs i es va fundar el Museu Pedagògic.

El desembre de 1920 no se celebraren les eleccions legislatives perquè els mauristes, els conservadors i els liberals acordaren legalment de repartir-se els escons. Al Partit Liberal li'n correspongueren dos: l'un per a Alexandre Rosselló i l'altre per a Lluís Alemany. A les eleccions de 1923, Alemany sortí elegit diputat dins la candidatura liberal. Uns mesos més tard, el cop d'Estat de Primo de Rivera li privà de l'escó. El 20 de gener de 1924 Lluís Alemany asistí a la inauguració de la nova Casa del Poble de Palma i fins i tot hi pronuncià una conferència sobre l'ensenyament l'any 1929. El Partit Liberal es va presentar a les eleccions municipals de febrer de 1931 en coalició amb els conservadors, però a les eleccions legislatives de juny d'aquell any ja es va presentar en solitari, com a Partit Republicà de Centre (nova denominació del Partit Liberal liderat per Joan March, Pere Matutes i el mateix Lluís Alemany), March i Alemany hi sortiren elegits diputats. El mes de setembre de 1931 protestà contra les declaracions de Gabriel Alomar segons les quals les Illes Balears no tenien personalitat pròpia per gaudir d'un estatut d'autonomia i calia que anassin unides al Principat de Catalunya ( a les Corts constituents es discutia la prohibició constitucional de la federació de regions autònomes). En aquells anys, Lluís Alemany col·laborà sobretot en El Dia, el diari de March. L'any 1933, Lluís Alemany renuncià a l'acta de diputat com a protesta per la persecució a què fou sotmès Joan March. A partir de llavors, Alemany es va dedicar als negocis i a l'assessorament jurídic.

Mitjancer durant la guerra

Durant la guerra del 1936 s'encarregà de la defensa del seu cunyat Alexandre Jaume i acompli amb una gran discreció la funció de mitjancer entre les forces revoltades i Joan March. La idiosincràcia d'Alemany no s'avenia amb aquell estat de coses, però hi degué contribuir econòmicament. El juny de 1940 fou nomenat membre de la Junta de Govern del Col·legi d'advocats de Palma per disposició ministerial. Això no obstant, de cada vegada es va mostrar més en desacord amb el franquisme i més decantat a l'activitat empresarial, Lluís Alemany ocupà diferents càrrecs directius a la Unión Naval de Levante, a ESEBA,  a Mare Nostrum, a la Isleña Marítima, a la "Banca March", a la Companía Transmediterrànea, a Edificios y Urbanizaciones S.A. (EUSA), etc. Va morir el 20 d'agost de 1960 a Palma, dues setmanes després d'una intervenció quirúrgica. Tenia 79 anys d'edat