Punt de vista

Memoria Civil, núm. 39, Baleares, 28 septiembre 1986?

J. A. BERASTAIN (C.P.)

Ante la imposibilidad de contactar con algún personaje más próximo, o con un conocimiento más amplio, que representara esa opción política, el secretario de A.P. amAblemente contestó:

- Sé que Emilio Darder era alcalde de Palma, pero no tengo datos concretos sobre este caso. Sin embargo, la postura del partido es que la guerra, el levantamiento por armas no es el cauce adecuado para resolver los problemas políticos. Y todo lo que siguió al levantamiento es muy lamentable.

MATEU MORRO (PSM)

Es tractà d'un judici absurd, sense proves, amb la setència fixada d'anduvi. Va tenir una funció simbòlica per al nou estat de coses: la voluntat d'acabar amb qualsevol reste del passat democràtic, una vegada es va tenir la seguretat de la victòria, una vegada resolt el desembarcament.

En aquest sentit les persones elegides són significatives: Antoni Mateu, el jove ex-batle d'Inca, demòcrata i autonomista amic tant de gent de dreta com dels anarquistes inquers; Qués, l'home ric, però demòcrata, considerat desertor a la seva classe; Alexandre Jaume, l'home bo i dialogant, amic del socialisme humanitari i gens revolucionari; i Darder, el batle estimat i honest, acusat de separatista. La cosa es deixava clara: no anaven de berbes.

I l'afusellament públic d'aquets quatre homes bons i dialogants amb amics dins la dreta, marca, sens dubte el caràcter feixista del règim que s'imposà.

ANTONI PONS (U.M.)

- Vaig conèixer n'Antoni Mateu. Erem amics. Va ser un gran batle. Feu moltíssim per la cultura a Inca.

A part la vivència comuna, com a fets anecdòtics he d'assenyalar que feu constar la seva protesta en acta quan es van tirar las creus del terma abaix.l Va condemnar el fet vandàlic i d'irrespetuós amb les tradicions i la fe d'un poble. Després d'assassinar a Calvo Sotelo feu constar en acta també, la repulsa a la violència. Dins l'aspecte cultural va crear la banda de música, festivals culturals, biblioteca, l'escola de Tirasset ...

Puc admetre la locura dels pobles que s'enfronten en guerra, però una guerra civil ... Es per això que no crec que hi hagui pecadors per expiar culpes. Les ideologies s'han de defensar amb diàleg, mai es poden imposar per les armes. I en aquesta idea s'hi inclouen totes les parcel·les de la guerra civil.

Fan llàstima les persones que aplaudeixen l'assassinat d'un germà. Ningú te dret a llevar la vida d'una persona militi on militi.

FRANCESCA BOSCH (PCB)

- ¿Juicio? Ni la palabra es adecuada. Fue una farsa, la imposición del vencedor y la afloración de bajos instintos; representa, sobre todo, una confrontación del fascismo con todo lo que representaba progreso, avance, ansia de justicia, de libertad, de vida ...

Sencillamente una expresión más de la criminal actitud desplegada contra hombres honestosm que habían cometido un único delito: defender una ideología emancipadora y a favor de la clase trabajadora y el pueblo, Es un imperdonable delito poner unos jueces que, tanto durante la guerra como en el juicio a Julián Grimau en 1963, lo único que pretendían era atajar el avance del movimiento liberalizador y la castración del impulso revolucionario que se despertaba en los pueblos de España.

JOSEP MOLL (PSOE)

- He llegit una mica els darrrers escrits a la presó d'Alexandre Jaume i he seguit la peripècia del pobre Emili Darder ... Persones d'una honestetat política absoluta i enemics acèrrims de la violència. La seva mort és un dels episodis més lamentables de la història de les nostres illes. Vam perdre quatre de les persones més qual·lificades que ha donat Mallorca en política. Foren víctimes de l'odi, perquè allò no va ser un judici. Fou un tribunal acusador, inculpador, un tribunal d'envejosos, que van satisfer les seves ànsies de venjança. Avui en día amb la concepció de les coses que tenim sembla impensable, a més, que fessin de l'afusellament de quatre persones, un espectacle públic. Es un episodi molt, molt, llastimós.

XISCO QUETGLAS (CDS)

- No és un tema que el tengui massa fresc, però aquest judici reflexa que, quan els principis de la convivència estan tan quedrats com durant la guerra civil, hi ha una conculcació dels drets més elementals, dels principis més fonamentals del dret. Va ser un assassinat no gaire ben emblanquinat. Constitueix una fita de vergonya històrica. Crec que no convé remarcar-ho massa; però tampoc s'ha d'oblidar per evitar la quebració d'una convivència i un diàleg necessaris pel bon desenvolupament d'una vida democràtica