Puigpunyent, un pont sense correu per alguns mesos

Memoria Civil, núm. 4, Baleares, 26 enero 1986

Damià Quetglas

Abans Galilea i Puigpunyent eren més com a dos pobles, juntats sols per un correu diari que arribava a Ciutat.

El conductor un home xerrador i alegre, fou el batle fins al 36, que dimití. Pujava, a més de gent, els diaris i les noves que es comentaven, Aquell 20 de juliol no pujà fins a Galilea. Les noves arribaren per l'altra banda. Tanmateix el diumenge a la tarda els els comentà que havia sortit de la part de l'Ajuntament en Pep Martorell vestit de falangista, amb corretjam i "machete". Ell mateix n'havia convençut uns quants que el deixassin, que a Ciutat les coses estaven remogudes.

Sebastià Carbonell, "Falet", batle de Puigpunyent (1931-1936). (Foto: Sebastià Terrasa)

Ca'n Falet i ses nyoques

Aquest conductor, en Sebastià Carbonell, en Falet, fou elegit batle quan entrà la República. Tenia cafè i botiga a ca seva i baixava a diari a Ciutat. Anà a Barcelona a un miting d'Azaña i ja no el van treure d'aquí fins fa dos anys, que morí.

Després de les eleccions del 36 fou nomenat batle un socialista que no vivia amb l'esposa, en Jaume Ramon, president de la societat que hi havia damunt Ca'n Molineta. La gent de dretes, per la seva circumstància familiar, no li tenia gaire respecte i als socis, que en gran majoria treballaven a la mina de So'n Cotoner d'abaix, quan arribaven a la vila amb l bicicleta els feien nyoc-nyoc i ja els deien ses nyoques.

Una setmana de diversió per als falangistes

Don Miquel de Sa Taulera fou la persona elegida batle pel Governador Militar, García Ruiz.

Era un vell amb fort sentit de l'honor, Es feia saludar havent-se de treure els altres la gorra o el capell. Era amb l'unica cosa que posava ferrós.

Però el secretari havia organitzat Falange, que tenia seu a Ca'n Toni Destral. El dimarts, un tal Gaspar i en Biel Morey entraren a Ca'n Falet i reconegueren la gent que hi havia, que no era poca, tot i esperant noves de Ciutat. Els dies que vingueren ja no foren tan alegres. Alguns ha no dormien a ca seva. Els bosc els servia de "cobro" d'estiu.

Ja sabien dels dos veïns morts a Galilea i l'esglai s'imposà sobre la festa d'aquells dies. Una nit els falangistes n'arreplegaren una trentena sobre Ca'n Toni Destral. Reberen la corresponent purga de ricí i algún, més de dues bofetades. L'escarni a un altre arribà a ficar-lo dins un bagul on descarrega a efectes de la purga i del mateix esglai.

Un poble sense homes

Només amb els falangistes fent tragins, els carrers de Puigpunyent es mostraven deserts a ple estiu, quan tornaren falangistes de Ciutat i requisaren el correu i obligaren a Sebastià Falet a conduir-lo al Port de Manacor amb els falangistes que volguessin anar al front.

La guerra ja era aquí i ni els al·lots sortien de més. Però reembarcats els roigs, vendrien els dies tristos de les detencions. Vint-i-un homes foren arreplegats a la Casa de la Vila pels falangistes i la Guàrdia Civil.

Sobre el pont, el batle recordà al cap de l'esquadrò de falangistes que aquells homes havien d'arribar a presidi. Foren tancats a Ca'n Mir i la majoria d'ells traslladats al camp de concentració de Campos.

Mentre, al poble la vida es normalitzava altra cop en la mesura de les possibilitats  i els al·lots tornaven a escola. Alguns no eren admesos per no tenir vestimenta de flecha. I al repic de campana, tothom a missa. Bé hi mancava algú, com aquell que va estar tota la guerra amagat dins ca seva i dormint al jaç que s'havia fet dins el guardarobes.

Passat mig any començaren a arribar presos. En Falet recordava que al camp de concentració ell manava una aplanadora i que els altres eren vius. Les assistències a missa ja no eren tan estrictes i les milícies, a les quals molts foren obligats a apuntar-se si volien evitar mals majors no patrullaven amb assiduïtat. Es tornava a la garriga a fer sitges i el correu reemprenia els viatges quotidians, però les converses i les escomeses es reduïren al moviment d'ulls o de cap.

L'única cosa que tendria semblança amb la vida anterior als avalots de juliol era l'estraperlo de cafè, sucre i oli delsdies que vendrien.