Francesc de Sales Aguiló
Memoria Civil, núm. 26, Baleares, 29 junio 1986
Antoni Nadal
Francesc de Sales Aguiló i Forteza va néixer l'11 de maig de 1899 a Palma i en aquesta ciutat estudià el batxillerat. Tot seguit va cursar la carrera de Ciencies Naturals a Barcelona, on coincidí amb Andreu Crespí. Aguiló es va llicenciar l'any 1921 i retornà a Mallorca. L'any següent va fundar amb Crespí el Col·legi Cervantes, del qual fou director. L'estiu de 1923 ingressa a l'Associació per la Cultura de Mallorca i a partir de l'any següent sempre hi ocuparà un càrrec directiu. El maig de 1924 publica el primer article en el Quadern Mensual de l'Associació. La dictadura establerta l'any 1923 provocà una forta davallada de les activitats política i cultural. Aixó no obstant, en aquells anys Aguiló, de qui s'ha dit que tenia un tremp extraordinari com organitzador, participà en molts d'homenatges i pronuncià nombroses conferències sobre temes preferentment sanitaris (algunes les va fer a la Casa del Poble). Fou professor ajudant d'Historia Natural a l'Institut de Palma. Josep Forteza-Rey va ser alumne seu i recorda que li deien "es roig" pel color dels seus cabells. Fou a l'Institut on va conèixer una alumna Antònia Ferrer, amb qui es va casar el mes de desembre de 1927.
Francesc de Sales Aguiló i Emili Darder als enderrocaments per a l'apertura del carrer Gilebert de Centelles
Comença la seva vida pública
El maig de 1928 inicia la seva col·laboració a La Nostra Terra. Ingressa en el Partit Republicà Federal a la caiguda de Primo de Rivera i es presentà a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, però no sortí elegit. Tanmateix, amb l'adveniment de la Segona República fou nomenat membre de la Comissió Gestora de l'Ajuntament de Palma i en repetir-se les eleccions el 31 de maig següent Aguiló fou elegit regidor i nomenat tinent de batle. L'activitat d'Aguiló durant el període republicà es pot qualificar gairebé de frenetica: ensenya català, pronuncià discursos i conferencies, fou un dels redactors de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomía de les Illes Balears presentat l'estiu de 1931 i fou un dels fundadors d'Acció Republicana en escindir-se el Partit Republicà Federal el gener de 1932. El setembre de 1932 viatjà a Barcelona amb una expedició de 900 mallorquins per celebrar la promulgació de l'Estatut de Catalunya. El 1933 assistí a l'enterrament de Francesc Macià. El novembre d'aquest any fou nomenat director de l'Institut d'Inca càrrec que exercí fins al juliol de 1936. Formà part del primer consell regional d'Esquerra Republicana Balear (abril de 1934). Signa el manifest del Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca que es va fer públic el maig de 1934. Aguiló solia dir que no era un català de Mallorca, sinó un mallorquí de Catalunya. Arran dels esdeveniments d'octubre de 1934 l'Ajuntament de Palma fou destituit i fins al 21 d'octubre de 1935 no fou rehabilitat. La primavera de 1936 Aguiló signa el missatge de resposta dels mallorquins als catalans.
Camí de l'exili
Uns dies abans d'esclatar el Moviment, Aguiló va partir de Palma amb la intenció de presentarse a unes oposicions que s'havien de celebrar a Madrid. Antònia Ferrer dos fills i una filla romangueren a Palma. El 18 de juliol de 1937 fou nomemat president del consell executiu de l'Esquerra Republicana Balear a Catalunya. Dirigí el butlletí Mallorca Nova del juny de 1937 al juny de 1938. El novembre de 1937 va visitar els mallorquins que combatien al front de Madrid. Fou, a mes el secretari de relacions del Casal de Cultura. Els primers dies de febrer de 1939 va travessar la frontera de l'Estat francès i fou confinat durant uns dies al camp de concentració d'Argelés sur Mer. Durant un any va residir a l'Estat francès. L'abril de 1940 partí cap a la Republica Dominicana. Hi romangué cinc mesos i també hi exercí l'ensenyança.
Enyorança de Mallorca
L'octubre de 1940 passa a la ciutat colombiana de Chiquinquirá i l'any 1942 s'establí definitivament a Bogotá, on desenvolupa una intensa tasca propagandística i divulgadora. Es conta que hi va posar una llibreria on regalava mes llibres i opuscles dels que aconseguia vendre. Encara sort que pogué exercir l'ensenyança universitària de biologia, de ciencies naturals, de zoologia i d'entomologia. L'any 1946 es va fundar el Patronat de Cultura Catalana a Bogotà i ell fou nomenat secretari. A la capital colombiana, li tocà de viure una nova guerra civil: la produïda entre els partits liberal i conservador.
Francesc de B. Moll s'ha referit en les seves memòries a l'enyorança d'Aguiló a l'exili americà i comenta que totes les seves cartes anaven datades amb els mots majúscula FORA-MALLORCA. Francesc de Salas Aguiló tenia 56 anys quan va morir, d'un infart de miocardi, a la nit del 19 al 20 de gener de 1956 a Bogoyà. A l'enterrament, li espargiren un saquet de terra mallorquina que hi havia tramès Maria Plaza per mitjà d'un emigrant.
