Antoni Amer

Memoria Civil, núm. 24, Baleares, 15 junio 1986

Antoni Nadal

Antoni Amer,  el batle Garanya. Fotografia institucional feta al despatx de batlia  (La història robada, Antoni Tugores)

Antoni Amer i Llodrà. Garanya, va néixer eñ 15 de desembre de 1882 a Manacor. Nascut d'una familia humil i orfe de pare i mare. era un al·lot quan s'establí a Manacor com a selleter. L'any 1903 es va casar amb Magadalena Roig. El matrimoni va tenir set fills. Militant de la Unió Republicana des de la infància, el novembre de 1911 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Manacor formant part de la candidatura republicano-socialista.

Destacat republicà

Tota la seva vida va lluitar per la unitat dels republicans. Així, fou un dels fundadors del Partit Autònom d'Unió Republicana el 1913 i un dels principals reorganitzadors del Partit Republicà Federal de Mallorca els anys 1919 i 1930. El 29 de març de 1931 va intervenir en el primer míting d'importància del Front Unic Antimonàrquic, el qual se celebrà al Teatre Balear de Palma, Es presntà a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 en la candidatura del Front esmentat.

Gestora de la Diputació (any 1934). A baix, al centre: Tudurí, Francesc Julià i Antoni Amer. A dalt, al centre Joan Bauçà (tècnic), Alomar i Mayans (La història robada, Antoni Tugores)

Batle de Manacor

Va proclamar la Segona República a Manacor i. en repetir-se les eleccions el 31 de maig següent, fou nomenat batle i diputat provincial. Com a batle, sembla que la primera decisió que va adoptar fou la de cremar el baül amb que enterraven els pobres de solemnitat i substituir-lo per un de nou a cada ocasió. No li faltaren els enfrontaments amb els sectors més conservadors. com a la fi de 1935, quan el consistori fou denunciat per un presumpte delicte d'exaccions ilegals, del qual va ser absolt al cap de poc temps, ni l'intent de subornació de Joan March. Com a professional, era el representant de la Companyia Transatlántica de Manacor i regia un magatzem de cuiros adobats. Amb dues ocupacions l'obligaren a viatjar a la Península i a América amb una relativa freqüencia. Mentrestant, la seva muller duia un taller de confecció. Aquets béns els foren incautats l'estiu de 1936. A mitjan 1934 Amer es va decantar del lerrouxisme seguint el dirigent estatal Martínez Barrio i va crear la nova Unió Republicana mallorquina. Figura en la candidatura del Front Popular que es va presentar a les eleccions a Corts el 16 de febrer de 1936. La candidatura resultà vençuda per la de dretes, però Amer va obtenir un nombre de vots prou considerable: 54.692. Dos mesos després, es va presentar a les darreres eleccions republicanes, les de compromissaris per a l'elecció del President de la República, el 26 d'abril de 1936. Solament s'hi va presentar la candidatura del Front Popular i aquesta vegada Amer va obtenir prop de 60.000 vots. Ell fou, per tant, un dels compromissaris que juntament amb les Corts elegiren el president Azaña, el maig de 1936.

Dies de reclusió

En esclatar el Moviment, Amer es trobava a Palma amb la seva muller. Hi eren per visitar una filla que havia donar a llum i per gestionar alguns assumptes. Els dies següents els va passar reclòs en una possessió d'Es Coll d'En Rebassa i rebutja l'oferiment del batle de Felanitx, Pere Oliver, de fugir amb ell. N' Amer pensava que la revolta no progressaria i tampoc volia abandonar la seva familia. A partir de llavors els canvis de d'amagatall varen ser continus fins que aná a parar a la casa d'una parenta, a Manacor. A mitjan mes d'agost de 1936 el seu fill Jaume fou víctima d'un engany que li costa la vida al cap de vuit dies. Havia estat aconsellat d'incorporar-se a la seva quinta i just en sortir al carrer ja el detingueren. L'afusellaren amb un menescal menorquí. La mare de Jaume també fou detinguda.

Detenció

Finalment, una confidència imprudent i una confessió posterior delataren l'amagatall d'Antoni Amer. Era la matinada del 29 de desembre de 1936. Amer fou transportat a Palma, on potser hauria salvat la vida, però una comissió de falangistes el va reclamar i el retornà a Manacor. Vexat i torturat, el batle Garanya fou afulletat cap al tard d'aquell dia. A la nit, els falangistes i requetés ho celebraren amb un sopar a Ca'n Felip. Magdalena Roig fou alliberada i bandejada de Manacor arran de la mort del marit. L'any 1938 el seu fill menor, Antoni, fou allistat per al servei militar. El 18 de juliol ingressà en el Regiment d'Infanteria núm. 22 de Múrxia i el gener de 1942 va morir a causa d'una lesió al cor produïda per les penalitats sofertes durant la guerra. Tenia 23 anys, la mateixa edad que el seu germa Jaume quan va morir. Sa mare va aconseguir el permís per enterrar-lo al panteó familar, sense dificultats, perqué també els havia estat incautat. El pas de l'enterrament va constituir una manifestació de solidaritat. En un moment de la cerimonia, Magdalena, va comentar que, a diferencia del seu fill Antoni, ignorava on reposaven les despulles del seu fill assassinat. Aquesta suposada incitació a la rebel·lió va bastar perque la jutjàs un consell de guerra a final de 1942. Tanmateix, solament el testimoni del fosser va sostenir l'acusació i l'hagueren d'absoltre el juny de 1943. Magdalena Roig, la dona que s'exposava a botar les parets del cementiri manacorí per deixar-hi un ram de flors en memoria dels assassinats, consumí la seva vida l'any 1958 a Palma