Li deien Na Pilar Revulla i pertanyia al Partit Socialista. Era una dona de molta empenta que despertava temor i odi entre els seus enemics polítics, Vivia la política d'una manera intensa, apassionada. El trast que tenia a la plaça del mercat, on venia entrepans, va ser la seva tribuna pública al llarg de molts anys. Parlava, parlava, parlava. A les darreres eleccions del trenta-sis, va presentar-se a l'oficina electoral del carrer Beatriz de Pinós i pretengué fer-se passar per un altra persona, morta, que figurava a les llistes com a viva. Va ocórrer que el representant a la taula del financer Joan March la va reconèixer i va impugnar el vot. S'inicià un discussió aspra. Pilar deia que no era Pilar, sinó que era la dona morta; el representant d'En Verga, en canvi, insistia que ella era Pilar. Pilar Sánchez, la socialista. I malgrat que ella ho negàs, ja hi havia altra gent que assegurava que sí, que efectivament era la venedora de la plaça. Finalment, convençuda que ja no podia seguir negant la seva personalitat autèntica i que el vot que havia depositat no tenia validesa, amb un arravatament agafà l'urna i l'esvellà enmig del carrer, tot i dient Ara ja ha votat tothom! L'escàndol fou majúscul i Pilar va romandre dos dies tancada en els Caputxins. No és estrany doncs, que el denou de juliol cercàs refugi a casa de Joan Real, vigilant nocturn de S'Hostalet i difícilment haria estat localitzada, si el seu ímpetu no l'hagués traïda. Pilar no podia sentir-se enclaustrada i, quan la deixaven a la casa sola, sortia pel corral a prendre el sol. Naturalment, algú la va veure i la va acusar. Joan Real va morir afusellat a Porreres. Ella morí a Sencelles. Tenc dos testimonis del Via Crucis de Pilar. En el quilòmetre vint-i-quatre de la carretera de Sineu, passades Ses Planes, a prop de les barreres de Son Ganyada, un home estava caçant conills amb filats, quan va percebre el renou d'un cotxe que s'apropava. Desconfiat, va amagar-se i va veure com del cotxe, que acabava de frenar, baixaven quatre homes i pugnaven per dominar Na Pilar, quan ara no volia baixar, ara rapinyava, ara insultava. Els quatre homes la violaren, ignorants dels ulls aterrats que els espiaven i després la fermaren en el parafang del cotxe i l'arrencaren. La nit va engolir gemecs i renou de màrquina i a l'home, que encara no gosava moure`s, li va quedar gravat a la memòria un renec de Pilar: Tanmateix sou capellans disfrassats de falangistes! Possiblement Pilar errava la seva apreciació, a no ser que el cotxe canvià d'ocupants. A les tres i mitja de la matinada, un altre home que vetllava en el cementiri de Sencelles un parent seu mort el dia anterior, va sentir gemecs i insults de dona. Espaordit va apagar el llum i, procurant no fer renou, anà apropant-se a l'indret del qual procedien les veus. Ho sentia tot. A l'empar de la paret era un protagonista passiu i invisible del que succeïa. Cercà a les palpetes i trobà una escletxa per on guaitar. De sobte la sang se li glaçà a les venes, Ell vivia a La Soledad i va reconèixer Pilar que també hi vivia. I va reconèixer els quatre homes que la martiritzaven, que també hi vivien. Tot l'escandol quedava entre veïnats. Els homes violaren Pilar i quan era estesa a terra, retuda, li descarregaren el carregador de les pistoles a sobre. Morta, l'arrossegaren pels peus fins a les portes del cementiri.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell