| Vilafranca de Bonany /
Gent que passava per la carretera durant la República dels cinc batles i la
guerra ... Memoria Civil, núm. 21, Baleares, 25 mayo 1986 Damià Quetglas La gent de Vilafranca ha crescut des de sempre amb la doctrina a les mans, però només capellans i republicans hi posàren els diaris. Sobre tot, la primavera del 32. Per una part, el clergat protestava per la llevada dels crucifixes de les escoles; per l'altre, joves senyors, que ja es feie tractar de "tu", malgrat ser metge, secretari o mestre d'escola, llegien amb delit el detall d'entregar un ram de flors al president de la República per part d'una joveneta vilafranquera. Enfora quedava el temps que el batle sortí de la Sala i digué: "pegau!", quan arribà la República. Havia estat una festa de Sant Antoni i una carrossa estirada per dos bous sembrava el pànic a les beneïdes. Qui les havia portades havia fer servir la pedra del peix per menjadora. I un altre de comtrapartit havia tirat un coet entre les cames dels animals. Aquest caracter festiu de la vida pública, que alguna vegada acabava a tocs, com aquest que encara es recorda, es va perdre. Només algú dins un café donà visques a la República acabada d'entrar el 14 d'abril. Però els verguistes que havien guanyat, ara no només havien de fer front als comservadors locals, sinó al propi règim.
Una festa i una manifestació Encata hi havia molts de roters i els amos de possessió eren amos i un poc senyors, perquè els senyors, qui s'escoltaven, era al rector. Conseguir una rota, doncs, volia dir fer bonda i anar a missa. Així doncs, causa cert revol el que el govern manàs treure els crucifixes de l'escola. I fou organitzada una manifestació d'al·lots sota el lema "Volem a Déu, que és el nostre pare", tal i com reflecta a una crònica del Correu un tal "Berlamí" tot i destacant el caràcter religiós del poble al destacar que dels dos millars d'habitants del poble, uns doscents "abrassen la santa vida religiosa i escampen l'embaumadora flaire de l'amor cristià per tot arreu del món". Encara no havia passat un mes d'aquest fet, quan una altra noticia donà que escriure als diaris. Però aquesta era llegida amb bulla pels jovers professionals -mestres. secretaris i metges- que ven ian a distorbar l'ancestral control ideològic del clergat. Havia passat que una joveneta vilafranquera en un impuls decidíd havia anat amb un ram a veure passar el president de la República que visitava l'illa. na empenta i una bandera tricolor, atravesada de sobte en la carretera, que feu parar el cotxe d'Alcala Zamora, li feren entregar el ram. Un vacil·lant Del pueblo para su excelencia feu somriure d'agraïment el President i el seu acompanyant senyor Prieto. L'espntaneidad o l'atraviment fou comentat per la premsa, però a Vilafranca el fet fou censurat, perquè aquest dia el senyor rector havia organitzat una festeta a ca'n Teca amb totes les al·lotes vestides de pagesa, com qui espera al president i aquest no s'atura. Comissió gestora a l'Ajuntament El batle Tomeu Bauçà de s'Hostal deixà l'Ajuntament mesos després. I no tardà el dia qie el rector Parets marxàs a Santa Maria. Semblava que les velles estructures de poder s'havessin esfondrat i els senyors de Sant Martí ja no volguessin saber res de Vialafranca, com tampoc l'església. Un gestora prengué, l'any 1933, l'autoritat i es succeïren cada un dels seus membres en la presidència. Primer fou el mestre de l'escola Miquel Mercadal; després el conservador Toni Oliver de l'estanc i finalment, Mateo Català, que ja hi quedà després de la victòria dretana a les eleccions generals del 33. A la fi d'animar la feligresia, el nou rector Siquier inicià l'ampliació del temple parroquial l'any 1936. Però ja eren molts qui s'escoltaven el polítics o les manifestacions tebament anticlericals dels mestres Mercadal i Pastor o del metge Sebastià Sancho. Esquerra Republicana i Falange La plaça era de sempre el centre social del poble. El cafè de Ca'n Jordi el lloc de reunió i local de la CEDA. Els pocs esquerrans es reunien al cafè de ca'n Poloni a la carretera. El fill del senyor de San Martí començà a anar més espesses vegades a Vilafranca i reunia a alguns joves sota consigna de la clandestina Falange, mentre a la carretera s'organitzava l'Esquerra Republicana sota els auspicis del metge Sancho. I les eleccions de febrer donàren la victòria al Front Popular, que es traduí amb el nombrament d'una nova comissió gestora, emcapçalada pel vell fadrí entusiaste republicà Joan Català Xico.
Jaume Boscana primer batle del "Moviment". El seu seny evità que la pàgina negra del poble fos més grossa
|
Nova comissió gestora Aquest nou Ajuntament anà ben alerta a trastocar massa aviat l'ordre ancestral del poble. Posà més esment en organitzar el nucli de republicans, obrint el centre al café de ca'n Poloni, donant xerrades ... que en prendre decisions semblants a les del demés pobles (canvi de funcionaris, secularització del cementiri ... ). Aviat, el centre Republicà va tenir president (Tomeu Estrany) i damunt la cinquentena de socis. La clandestina Falange començà fent distribuir propaganda, però les consignes canviaren amb el capellà de ca'n Teca, engegat de Sant Llorenç. Provocacions del tipus de fer actes de marcat signe anticlerical per a acusar als esquerrans donaren feina al muncipal del poble durant aquella primavera del 36. De l'aixecament al front La notícia de l'axecament militar arribà de sobte amb la visita de l'exsecretari, Miquel Capó, el notari Molina i alguns altres que anaven a Felanitx a consultar i saber més noves de l'alçament a Africa.. El diumenge, la tarda, un camió carregat de falangistes armats provinents de Porreres atravessà el poble i els seus crits de Arriba España foren contestats per algun puny alçat en un estol de dones que treballava a un sequer d'albarcocs de la carretera de Manacor. El camió parà en sec. Els falangistes formaren un escamot i passaren la bala a la recàmar. El trac-trac dels fusells en feren caure alguna d'acubada i l'intervenció d'un falangista local explicant el desconcert polític d'aquelles dones les salvà de quelcom més del retgiró. La mateixa tarda, en Capó, en Sancho i el president d'Esquerra Republicana, Bartomeu Estrany, es tralladaren a Manacor, on es dirigia el camió per saber noves que aclarissin les confuses que els manetjaven. Trobaren els carrers deserts. Una parella de carabiners els ensabentà que els falangistes havien estat desarmats. I esperaren a prendre el café que havien anat a fer de retorn a Vilafranca, cap on partiren d'immediat. Aquesta excursió les costà un procés que acaba amb la vida de l'ex-secretari i el metge. Un batle amb seny Als pocs dies, el metge fou detingut mentre la gent seguia amb les seves tasques agrícoles, que eren temps de messes. Però la detenció amb escarni del batle Joan Català al seu domicili provocà que els pocs republicans de Vilafranca s'escampassin i dormissin fora vila. Vuit d'ells foren detinguts i traslladats al Castell de Bellver. I alguns d'altres ompliren el seu estòmac d'oli de rici. La guàrdia Civil de Petra havia pres l'Ajuntament i clausurat el Centre Republicà i uns falangistes tomaren el rétol del local, quan fou anomenat batle Jaume Bauçà Boscana, que amb la seva intervenció evità fer créixer la pàgina negra de la petita hsitòria de Vilafranca. Sense or i amb l'esglèsia a mig fer El matí del 16 d'agost el pas dels camions de l'exèrcit portaren la notícia del desembarcament. El capellà Teca els deia que matessin tots el rojos i que ventassin les seves cendres. Alguns falangistes del poble pujaren als camions i, a la tarda, el desconcert de notícies feu que de la plaça sortís una columna de voluntaris armats amb forques i arquets de carro per a detenir els rotjos que ja havien passat Manacor. No arrivaren a sortir del poble. Els que si ho feren foren els de les quintes que cridaven, entre ells el president d'Esquerra Republicana, que una vegada en el quarter fou detingut. Dies més tard el poble entregà religiosament els cordoncillos, cadenetes i escapularis, que els permetia comprar l'anyada d'ametlles o la venta de melons que ja començaven a fer-se en gros. Però amb la pràctica moral de bon pagès entregaren l'or o part de l'or -ningú sabia el que tenia l'altre, perquè les pageses no eren massa donades a lluir-lo, però amagaven el reste i la plata, que encara no l'havien demanada. Soques d'arbre i forats de pared esdevingueren caixa fora, com més tard serien graners a l'hora d'entregar el blat, que l'Estat els demanava. Fa pocs anys encara de les pareds d'una casa vella se'n tregué una camionada de blat. Podrit, però blat. Un blat que havia valgut una fortuna, molt més que tot el que deixaven a la carretera i que carregaven els camions per a aliment dels soldats del front, aquell agost del 36
|
|||||||
