A la contra

 BARTOMEU MESTRES I SUREDA BALUTXO

 

La vaga del sindicat del tren

 

A Mallorca, la repressi desencadenada arran de la insurrecci feixista de 1936 es va acarnissar amb el sindicalisme. El Diccionari Vermell de  Lloren  Capell, qualificat dimprescindible per limprescindible Josep Massot i Muntaner, ofereix extensa relaci de persones que pagaren amb la vida la de- fensa de  la  gent   obrera. El cas dAurora Picornell s emblemtic: el 1931, amb 19 anys, va organitzar esindicat de  sastresses i, cinc anys  desprs, vser  afusellada, amb Catalina Flaquer i dues filles daquesta, Antnia i Maria  Pascual, tamb del sindicat txtil. Ni la condici femenina lloada per la Falange, ni la dmare invocada per lEsglsia, varen impedir que Aurora, amb 24 anys i una filla de dos, fos assassinada a Porreres, ni que  lendem decrim, dia 6 de gener de 1937, a un caf del Molinar, un dels assassins nexhibs els sostenidors tacats de sang.

 

En el moment de la rebelli armada, epaper del  sindicat del tren (i, en menor mesura, el dels tramvies) mereix una  atenci superior a la que  ha rebut fins avui. Paralitzar les comunicacions i el transport s una  mesura efectiva per  a lxit duna vaga. Lagost de 1917 hi va haver una aturada gene- ral de ferrocarrils que va permetre assolir les reivindicacions obreres. Potser aquest referent, i la unitat dUGT i la CNT en aquest sector, fes que el del tren fos considerat el collectiu sindical ms combatiu dels   existents. Ho  demostraren amb una vaga de protesta quan, la primera setmana de juny de 1936, els   falangistes varen  tirar  una bomba la  Casa  del  Poble de Palma, no gaire lluny de les estacions, amb el resultat de 6 ferits. La vaga de ferrocarrils for  una  investigaci que va concloure amb la detenci dels autors materials, els quals revelaren que Canuto Boloqui, un falangista exmilitar asturi resident a Inca, havia elaborat lexplosiu

 

 

.

El 18 de juliol daquell any, arran de laixecament de Franco, el sindicat del  tren vconvocar una vaga indefinida que  comen dia19. La nota retransmesa cada hora daquell dia des de Rdio Mallorca delata lxit  de  lconvocatria: Maana, da 20, a la hora sealada,  se presentarn al trabajo los obreros de todos los ramos, considerndose despedido el que  deje de hacerlo. El parte de lendem deia: Los trabajadores se dirigen, como en los das normales, al trabajo, per no  devia ser  aix quan la nota afegia: Se han tenido que  efectuar detenciones que  el Gobernador castigar con rigor. Dos dies  desprs, la vagencara continuava. El Correo de Mallorca de dia 22 de juliol reprodua un co-municat de  Garca   Ruz:  Esta maana he conferenciado con  el personal de la Compaa de Ferrocarriles el cual me ha prometido solemnemente, que esta tarde reanudarn el trabajo. Sha ddir que, des de dia 19, militars dartille- ria havien ocupat el tren, els auto- busos i els tramvies per oferir uns serveis mnims (tres  trens i dotze tramvies), tanmateix insuficients. Dia 10 dagost Garca Ruz decreta- va: Por motivos de orden pblico, he acordado la clausura de los sin-dicatos Obreros. El governador militar, dia 15 dagost, feia amena- ces abstractes: Para que sepis aquienes me refiero os dir que son los que  se encuentran ehuelga de brazos cados en las barriadas de  La Libertad, SoCok, Hostalets,  Can Capas, Son Espaolet y los ms lejanos Creu Vermella etc. Si os escondis os sacar de vuestras  cscaras con  un alfiler  como se hace con los caracoles y si hus pensad que os perseguir hasta ex- terminaros.

La repressi contra els  valents sindicalistes del tren va ser dura. Les dues companyies ferroviries elaboraren llistes  negres amb  els noms dels  obrers que  feien  nosa als patrons. La majoria eren del Consell Obrer Ferroviari, vinculat a UGT. Dels 800 empleats (100 del tren de Sller), gaireb 200 (36 del de Sllerforen processats i multats i ms de la meitat, 110, acomiadats. 65 treballadors ms del ferrocarril varen desaparixepe a sempre. Els sindicalistes Miquel Femenies Mas i Antoni Toms Prats de Palma, Antoni Ochogavia Cervera dAlcdia i Bartomeu Sans  Pons d Binissalem foren afusellats, alguns abans del desem- barcament de  Bayo, acci   que brinden incerts autors com a causa per justificar la repressi. Els principals  atiadors dels  judicis i dels crims (Garca  Ruiz Boloqui, Arcs, Saz ... fins al comte Rossi) tenen en com dues caractersti- ques: la professi dmilitar i la procedncia forastera.

Com aix el sindicat del tren va cridar a la vaga en el moment lgid de laixecament militar? Eren uns temeraris? Uns inconscients? Segurament va poder ms la coherncia perqu, amb  vaga o sense, el final no hauria estat gaire diferent i,a ms, no hi havia una causa ms justa  i ms  noble que  aquella per impulsar laturada. Aleshores, com aix aquella vaga roman ignorada? Com aix mai no ha estat enaltida pels  sindicats actuals? millor mantenirla enterrada per  si alg cau en la temptaci de fer compa- rances amb  el sindicalisme dara hipotecat als poders pblics? Sigui com sigui, vull cloure larticle amb reconeixement i gratitud a unes persones, dignes representants del nostre poble, que  amb  totes les conseqncies soposaren a la guerra i defensaren la llibertat.

Texte reprodud de Diaria de Balears 22/06/2009