Premsa i republicanisme

  Antoni Marimón

Des de la seva aparició, a l’inici del segle XIX, el republicanisme va esser la reivindicació d’una manera més racional de dirigir l’Estat i, a més, un regeneracionisme polític, social i fins i tot ètic. En aquest sentit, bona part del seu missatge encara té una plena vigència a l’inici del segle XXI. Però tant ara com abans, qualsevol projecte polític necessita uns mitjans de comunicació afins perquè es pugui difondre i arribar a esser majoritari. En el segle XIX, els republicans tenien una gran fe en l’educació i la cultura i dedicaren molts d’esforços a crear i dirigir publicacions periòdiques que impulsassin alhora el seu moviment polític i el nivell cultural de la població

Precisament, han aparegut no fa gaire dos llibres que aporten informació sobre algunes de les publicacions republicanes mallorquines més importants. Ens referim, en primer lloc, a La construcció d’una identitat (Lleonard Muntaner, Editor, Palma, 2008), del catedràtic Joan Mas i Vives, que si bé s’ocupa sobretot de personalitats conservadores, o moderadament liberals, com Josep Lluís Pons i Gallarza, també dedica tota la tercera part de l’obra a El contrapunt progressista i radical. En aquestes pàgines trobam personatges tan interessants com el periodista demòcrata Josep Barbier i Rosselló, el prevere socialista utòpic Jeroni Bibiloni i Llaneres, l’advocat i polític Joaquim Fiol i Pujol i l’escriptor anticlerical Josep Francesc Vich Sastre. Pel que fa a la premsa, són imprescindibles les pàgines dedicades a El Iris del Pueblo, la primera publicació demòcrata de la història de Mallorca. Només va durar nou mesos, entre febrer i novembre del 1855, però varen esser suficients per fer aflorar un món ideològic alternatiu al conservadorisme clerical.

S’hi defensava la llibertat de cultes, la instrucció dels sectors populars, la dignificació del treball, la supressió del servei militar obligatori, la reducció d’imposts, la desamortització de béns eclesiàstics i l’abolició de la pena de mort. Demòcrates radicals, els redactors d’aquest periòdic propugnaven un "gobierno de todos para todos, ostentando en su hermosa bandera el lema augusto de Libertad, Igualdad y Fraternidad". En el seu darrer número, es manifestaven, a més, a favor de las naturales e indefectibles aspiraciones de la República. Així, quan reaparegué El Iris del Pueblo, el 1869, ho féu com a òrgan del Partit Republicà Federal de Mallorca. Aquest diari ha estat recentment estudiat per la historiadora Ana Isabel Gargallo Astrom, en una comunicació recollida en un llibre capital per a conèixer el nostre republicanisme: Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana (Actes del VI Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Barcelona, 2, 3 i 4 de novembre del 2006).

En aquest treball, es recullen fins a sis capçaleres republicanes mallorquines en el període 1869-73, fet que dóna ja una idea de la difusió del republicanisme entre els sectors progressistes. Algunes d’aquestes publicacions tenien un caràcter satíric, com El Rayo (1869-70), La Bocina (1871-72), i La Trompeta (1872-73), i són, sens dubte, un llunyà precedent del conegut Foch y Fum de Jordi Martí i Rosselló. Des del punt de vista ideològic, la principal novetat és el federalisme, que mena aquestes publicacions a criticar en algunes ocasions el centralisme de Madrid. Republicanisme com a regeneració del caciquisme i de la indiferència política. Federalisme com a forma d’organització territorial. Realment, massa sovint fa la impressió que passen els anys, però els grans temes de debat són els mateixos.

Publicat al DIARI DE BALEARS 10/02/2009