MARRATXÍ/ Poble de pobles prop de Ciutat

Memoria Civil, núm. 41, Baleares, 12 octubre 1986

Damià Quetgles

 

Marratxí ha seguit el desenvolupament de la ciudat de Mallorca amb un creixent urbà paral·lel. Com a zona residencial de mà d'obra, a la primera meitat de segle. I ha funcionat com a zona fronteriza entre la ciutat i el món agrari, amb tot el que suposa això de varietat, diversitat i mobilitat de comportaments socials. I entre els propis nuclis urbans hi ha una diferenciació de nuclis agrícoles i urbans, que mantenen un tradicional enfrontament, manifest a la política municipal de la II República.

 

El procés electoral que portà a la República l'abril de 1931 feu que el vell sistema de repartiment de regidors entre amos de possessió, menestrals i comerciants fos trastocat. Petites manifestacions celebraren l'esdeveniment a Sa Cabaneta i Pòrtol, mentre els nuclis obrers del Pont d'Inca i Pla de Na Tesa, millor conectats pel tramvia, ho celebraven a Ciutat. Les eleccions es va repetir el maig i la victòria fou clarament socialista.

 

Antecedents i conseqüències

 

Vistes les eleccions des de l'òptica de diferenciació de nuclis de població, la victòria electoral correspongué a Sa Cabaneta, en perjudici de la tradicional aliança de grans propietaris amb comerciants, que equilibrava la representació dels diversos nuclis. El nucli més perdudicat fou Pòrtol, més tradicional, més agrari, i amb forçes polítiques, menys organitzades.

 

A Sa Cabaneta, des de primers de segle hi havia una organització obrera fonamentada en torn dels nombrosos sabaters instal·lats part damunt Sant Marçal. Després de la guerra mundial i l'impuls de la industria sabatera consegüent, a Sa Cabaneta els treballadors crearen una societat cooperativa de consum la igualdad que aconseguí una gran força. Al seu local del Vilanet a més de la botiga que administrava Miquel Rotger, s'hi desenvolupaven diversos actes culturals i d'esbarjo. Aquesta tradicional organització va permetre consolidar una candidatura socialista quan entrà la República.

 

El Pla de Na Tesa era l'altre nucli urbà que contanva amb sòlida organització obrera. Les societats LA SEMILLA, d'oficis diversos, i LA COLECTIVA, societat de picapedrers, s'uniren formant LA SIEMBRA, lligada a UGT i els nombrosos picapadrers del lloc que anaven a treballar a Ciutat i al mateix Pont d'Inca, barri en expansió industrial -fàbriques de sabó, de sacs i llista, ciment, farinera ... i residencial obrer, contaven en el seu si grups d'obrers més pròxims a idees comunistes.

 

El Pont d'Inca, per la seva banda, era un nucli nou i en creixement. La comunicació que facilitava el tren i el tramvia amb Ciutat, feia que no hi hagués una sòlida organització política pròpia. Al llarg de la República, tanmateix, s'organitzà una agrupació socialista a ca'n Ferrer i un sindicat (LA SIEGA) que s'oposava a l'altre de caire catòlic a la cantonada del costat.

 

Pòrtol, habitacle dels artesans del fang i pagesos que tenien una indústria artesanal secundària de fabricació de pebrers, no comptava a cap tipus d'organització política, sinó la caciquil tradicional. Els anys de la República sorgí un nucli de republicans, que arribaren a formar una agrupació d'Esquerra Republicana al café de ca'n Jaume, mentre la dreta es reunia a ca na Xesca. Però mai hi va haver una col·laboració estreta entre socialistes dels demés nuclis i els republicans portolans. I de Pòrtol es confeccionaren les camises blaves, amb assistència de les esposes dels dirigents de dretes, que s'utilitzarien per interrompre les festes del Carme l'any 1936.

 

L'Ajuntament republicà

 

El batle elegit per la majoria socialista fou Miquel Oliver Ramis, cap de la societat obrera de Sa Cabaneta, recolçat pels seus companys Bartomeu Joan i Sebastià Jaume, de Sa Cabaneta, Joan Perelló, del Pont d'Inca i Bartomeu Palmer, del Pla de Na Tesa. Tanmateix Ramon Riba "es català", republicà de Pòrtol els donà el vot i colaborà en el govern municipal.

 

L'oposició, formada per Antoni Canyelles Quetgles, Joan Vich, Ramon Oliver "Domingo", Joan Molà, del Pont d'Inca, Miquel Serra, l'amo de so'n Alegre, i Antoni Galmés va prendre la decisió de no assistir a les sessions municipals. Esporàdicament algun dels seus membres assistia per defensar interessos particulars en les nombroses iniciatives portades a terme per la majoria, sobre tot en allò que pertoca al subministrament d'aigua a la població. El nou ajuntament tallà amb la construcció sense permís municipal i es proposà la construcció d'escoles als diversos nuclis així com ordenar urbanísticament cada un dels nuclis. La no assitència dels regidors de l'oposició fou perseguida pel tienent de batle, Joan Perelló, el qual es mostrava molt radical en tots els aspectes ideològics. Aquest ajuntament es preocupà per acabar amb el joc il·legal, que proliferava pel terme, i la recolecció de nombroses armes del vell somaten que hi havia a Marratxí.

 

L'imposició de crear una plaça de metge nova pel creixement de població i la demanda de l'apotecari de reconeixement de quinquenis, motivà una crisi municipal, interessada en reduïr els pressuposts, es negà a incloure aquests conceptes, i després de moltes de discusions va ser obligada a fer-ho pel govern sorgit de les eleccions de 1933, guanyades per les dretes.

 

Fou aquest moment que l'oposició retornà a les reunions municipals. I aprofità, amb el recolçament del republicà de Pòrtol Ramon Riba, l'ocasió d'inassistància a un plenari de membres de la majoria, per canviar l'horari de les sessions a un dia laborable i a hores de feine per a dificultar l'assistència dels membres de la majoria. Era tota una feina precissa d'esbucament i contrapropaganda. el batle presentà diverses vegades la dimissió, que era sistemàticament inacceptada, fins que els fets d'octubre a Astúries, determinaren la suspensió gubernativa dels mebres de la majoria, regidors socialistes, malgrat no haver esdevingut cap avalot a la població.

 

 

 

Vista del governador Francesc Carreras i la seva esposa a l'Ajuntament. D'esquerra a dreta: comandant de la Guàrdia Civil, el síndic Bartomeu Joan; el tinent de batle Joan Perelló; amb la vara, el batle Miquel Oliver; darrera el governador, els regidors Sebastià Jaume, Antoni Canyelles, Ramon Oliver, Joan Moià, Miquel Serra, Antoni Galmés, Bartomeu Palmer, Joan Vich, Guillem Bestard -empleat municipal-; més a la dreta, el metge Antoni Jaume i el regidor Ramón Riba

 

La tasca del restingit ajuntament, presidit per Antoni Canyelles, fou un canvi de cent-vuintanta graus en les directrius anteriors: es returaren totes les obres municipals i es concedíen subvencions a balquena per a construcció de voravies al Pont d'In ca i Pòrtol

 

La victòria del Front Popular havia de restituir la majoria suspesa i l'Ajuntament va reprendre l'acció incial amb més força i més radicalisme: es van destituir tots els funcionaris possats pel govern dretà, es revisaren comptes, s'obriren expedients, etc. com a mesures particulars que acompanyaven a altres preses a tota l'illa (canvi de noms de carrers, creació d'una guàrdia cívica, etc.)

 

Resistència i detencions

 

Malgrat no es produisin avalots durant aquella primavera, el 18 de juliol a la Casa del Poble de Sa Cabaneta algú oferí les armes recollides del somaten als obrers, que les rebutjaren. L'endemà impàvits van veure com un escamot de l'exèrcit decretava l'estat de guerra. Al Pont d'Inca, en canvi, va anar a cercar armes a la caserna de la Guàrdia Civil, qui després d'aproveir-los, els emboscà damunt el pont del Torrent Gros.

 

Es produïren detencions massives a tots el nuclis. El cap de Falange Joan Joan, es preocupà que no es produissin brutalitats. El senyor de Son Verí, Nicolau Cotoner, protegí els membres cabaneters de l'Ajuntament, que quasi bé no foren molestats.

 

La brutalitat manifestada pels falangistes portolans amb l'assassinat del batle de Buger, rematat a cops de xapeta, i les notícies de la mort de diversos veîns feu canviar una mica el talant.

 

La mobilitat urbana de Marratxí ha fet diluir l'agre record en l'oblit i la víctima en l'anonimat; però no, la dels assassins, encara ara assenyalats amb noms, cognons, malnoms i particularitats de la seva actuació.

 

AL MARGE

LA CABANETA

.- Resident a Sa Cabaneta no fou assassinat ningú. Només alguns directius de la Casa del Poble van romandre a la presó i camps de concentració. Nat al poble però resident al Vivero fou assassinat Josep "Serra", fadrí, que repartia diaris a Ciutat.

PÒRTOL

- Un trencador de marès, casat a Pòrtol, que treballava a Ses Cadenes, fou el primer assassinat. Mestre "Piol" o Pep Vent, que vivia al pou del Coll, fou el segon portolà trobat assassinat. I Joan Mafó, protestant, va restar amagat a llarg de 4 anys per les contrades de Pòrtol. Deien que sortia de l'amagatall de la cova de Son Collet fent bruixeria, per la qual cosa els mateixos falangistes locals es negaven a anar a cercar-lo. El brutal assassinat del batle de Búger els degué assecallar l'abundant sava per al Nou Estat de coses, que havien mostrat.

PLA DE NA TESA

- La repressió aquí fou més indiscriminada. Enveges i venjances van dur a un bon grapat de gent a la pressó. Joan Busquets i Antoni Canyelles, així com l'advocat "loco", que li deien, foren víctimes de la repressió indiscriminada dels primer dies a les voreres de la carratera. El regidor Tomeu Palmer "Capoll" va morir a una treta al Castell. I algú apunta la mort d'un tal "Rubiol" a les costes de Puntiró.

Però l'assassinat més tràgic i més recordat és el del comunista Josep Salom "Punyit", que va estar més de cinc mesos amagat dins una cisterna a un solar de Son Coc. Delatat per un veí, fou detingut ii conten que fou assassinat per un amic d'infància, a qui Josep havia tret d'un safareig en una de les seves corredudes infantils.

PONT D'INCA

Si la movilitat de gent i la distància dels fets han dificultat l'estadística oralo al Pla de Na Tesa, al Pont d'Inca és quasi bé impossible. Dels que van a ser detinguts no es recorda que fos assassinat altre persona que el tramviaire i tinent de batle, Joan Perelló, en una treta del Castell, però hom apunta la possibilitat que alguns dels noms publicats a MEMORIA CIVIL com d'indret desconegut i la mateixa Ciutat, poguessin ser residents al Pont d'Inca

MARRATXI ELECCIONS

EL OBRERO BALEAR

Núm. 259, 11 de noviembre de 1905

DE MARRATXI (Elecciones municipales)

EL OBRERO BALEAR

Núm. 262, 1 de diciembre de 1905

DE MARRATXI (Elecciones municipales)

EL OBRERO BALEAR

Núm. 263, 9 de diciembre de 1905

1º de Mayo en Marratxçi

EL OBRERO BALEAR

Núm. 233, 13 de mayo  de 1905

1º de Mayo en Marratxçi

 EL OBRERO BALEAR

Núm. 285, 12 de mayo  de 1906

Marratxi / Cooperativisme

EL OBRERO BALEAR

Núm. 291, 23 de junio  de 1906

Marratxí / Eleccions Generals / 1907

EL OBRERO BALEAR

Núm. 336, 11 de mayo de 1907

La movilización obrera 1 de mayo - Mallorca

EL OBRERO BALEAR

Núm. 343, 9 de mayo de 1908

Marratxí / Mineros

EL OBRERO BALEAR

Núm. 374, 6 de febrero de 1909

Marratxí / Fundación / Ag. Socialista

EL OBRERO BALEAR

Núm. 378, 6 de marzo de 1909

Marratxí / Eleccions municipals

EL OBRERO BALEAR

Núm. 378, 6 de marzo de 1909

Marratxí / 1º de Mayo

EL OBRERO BALEAR

Núm. 387, 8 de mayo de 1909

Marratxí / Agrupación Socialista

EL OBRERO BALEAR

Núm. 389, 22 de mayo de 1909

Marratxí / Agrupación Socialista

EL OBRERO BALEAR

Núm. 390, 29 de mayo de 1909

PROPAGANDA SOCIALISTA Y SOCIETARIA

EL OBRERO BALEAR

Núm. 396, 10 de julio de 1909

Marratxí / Municipio

EL OBRERO BALEAR

Núm. 410, 15 de enero de 1910

 

1 Mayo 1910

EL OBRERO BALEAR

Núm. 424, 23 de abril de 1910

Primero  de mayo de 1910 

EL OBRERO BALEAR

Núm. 426, 8 de mayo de 1910

Elecciones Generales (Pòrtol)

EL OBRERO BALEAR

Núm. 427, 14 de mayo de 1910

De los pueblos : Marratxí

EL OBRERO BALEAR

Núm. 432, 18 de junio de 1910

Correspondencia / La Siega

EL OBRERO BALEAR

Núm. 441, 30 de agosto de 1910

La Semilla - Oficios Varios

EL OBRERO BALEAR

Núm. 453, 12 de noviembre de 1910

Marratxí / Agrupación Socialista / La Siega

EL OBRERO BALEAR

Núm. 462, 21 de enero de 1911 

Contra la Ley de Jurisdicciones (Lluchmayor / Marratxí / Capdepera / Alaró /

EL OBRERO BALEAR

Núm. 472, 1  de abril de 1911

Primero de Mayo de los pueblos

EL OBRERO BALEAR

Núm. 477, 13 de mayo de 1911

En Marratxí (Juventudes Socialistas)

EL OBRERO BALEAR

Núm. 479, 20 de mayo de 1911

La Fiesta del Trabajo
EL OBRERO BALEAR
Núm. 693, 15 de mayo de 1915