CAMPANET / Matances abans que els murtons fossin madurs i les olives, pansides

Memoria Civil, núm. 38, Baleares, 21 septiembre 1986?

Damià Ferrà Pons / Damià Quetgles

Sa llagosta vola i bota i és molt mala de matar. Camomil·la no n'hi ha, ha les s'ha acabada tota.

Símbols i metàfores per anomenar les cameretes polítiques del poble, con l'ensenyament moral estava ple de paràboles. Campanet, poble alegre i desentès d'assumptes mundans ni en volia parlar amb nom propi. Quatre espardenyers i un bon grapat de ramaders, que treien menjar pel bestiar d'una terra prima que podrien solcar amb l'ungla, segons expressió de mossén Riber, deien als conservadors de don Antoni Bennassar de Biniatró, Sa Llagosta, I als lliberals de don Joan Bisquerrra, es metge Dolç, Sa Camomil·la. Qui manava, jo ho diu la corranda. I no és que hi hagués massa camomil·la pel poble. Un tipus de producció molt singular era la recollida de murtons, que empraven les fàbriques per curtir pells. Però aquell 36 no havia madurat la murta i ja havien fet matances del metge Julià i els campanaters posaren cara d'oliva pansida, per fer companatge al pa de pors que se'ls va donar.

Miquel Palou de Son Garreta batle del Front Popular

Poca vida republicana

No hi va haver eleccions aquell 12 d'abril de 1931. S'ho van compondre Sa Llagosta i Sa Camomil·la, la darrera de perdedora, per suposat. El batle nomenat fou Pere Gual Seguí Ronquet, de la dreta catòlica. L'anterior, el darrer batle de la dictadura, Jaume Poll feu desaparèixer algunes actes municipals per por als republicans, que no hom sabia que eren per aquell indret.

Tanmateix alguns joves anàren fins a Inca a cercar una bandera tricolor per penjar a l'Ajuntament. Del mateix partit conservador en va sortir un nucli de republicans que posà local a la plaça i demandava una posada al dia del poble en aspectes culturals, pedagògics i sanitaris.

L'any 33 es fundà una societat obrera que al juny intentà proclamar una vaga general al poble. El metge Dolç ja no actuava i es va nomenar inspector sanitari a Julià Bennàssar, un metge jove de Selva molt atent.

Aquest mateix any. segons reflexa la correspondència del Governador Civil Gil Aparicio, sembla que hi va haver enfrontaments entre el poder civil i l'esglèsia per mor de la pujada del Sant Crist de San Miguel. L'Ajuntament, respetant el sentit religiós del poble, celebrà l'aniversari de la República amb les banderes a mitjan asta.

 I a les mateixes eleccions de febrer del 36, Francesc de Sales Aguiló i Monserrtat i Parets van haver d'anar-se'n apedregats del poble.

Pere Gual Ronquet batle durant la República i durant la guerra

El front popular

Però arreu de l'Estat va triumfar l'opció d'esquerres. I el governador va nomenar una Comissió Gestora amb els elements d'Esquerra Republicana. Miquel Palou Buades de Son Garreta fou anomenat batle. Aquest, juntament amb Miquel Riber i Guillem Mata havien posat una escola particular seguint els mètodes de Decroly. Havia tengut una gran acollida. Per tant, aquest batle intentaria fer front a les dues assignatures pendents del poble; les escoles i l'escorxador.

S'iniciaren les expropiacions i es demanaren els prèstecs per tal d'iniciar l'escorxador, però el projecte fou impugnat. El batle decidí que es fes un referendum, que va perdre per àmplia diferència. Només la manca de participació popular permeté anul·lar els resultats. El metge Julià fou definitivament titular del poble, no sense un llarg contenciós. Les traves a l'acció municipal foren constants. I quan Campanet ja era un niu de Falange, el mateix marc que fou nombrada la gestora, es creà una guàrdia cívica republicana per a vigilar l'acció dels actius joves de dreta amb camisa blava.

Un niu de falangistes

El marquès de Zayas conta que a Campanet el jove metge Tortella havia fet proselitisme del partit Nacionalista Espanyol del doctor Albiñana, precedent del feixisme ibéric. I apunta que una decena de jovenells ja per les eleccions generals de novembre de 1933 es posaren la camisa de Falange, Fins i tot, anaren a Sa Pobla a fer una volta, on els feren envant.

Mossén Joan Crespí, natural del poble, que mes tard seria encausat per la pròpia Falange i sortiria de capellà, organitzà el grup de Falange local a casa del requeté Miquel Socies, En Sebastià Alcover Covaner i Joan Tortella, en foren els directius u animadors. Fins i tot, diu Zayas que a Campanet es van fundar la majoria de Falanges locals de quasi bé tots els pobles de la contrada. Per les eleccions de febrer de 1936, celebraren un miting. Concretament, dia 9.

Després ja trobam els falangistes campanaters per tots els actes clandestins del seu partit arreu de Mallorca: aferrant cartells, distribuint propaganda, sin detinguts quan la clausura del local provincial de Falange són autors materials de la bomba a la casa del poble. Amb el cotxe de D. Joan Alemany partiren d'Inca per tirar un petard a un tenda del batle de Búger per l'Eixample de Ciutat. No ho trobaren i amollaren la bomba a la Casa del Poble.

Tenien enfrontaments per tots els pobles de la contrada: quan inauguraren la casa del poble de Búger, a Sencelles ..., I d'amagat anaven a fer exercicis de tir a Son Vivot.

L'aixecament

El dissabte 18 de juliol la gent d'esquerres va estar tot el dia escoltant la ràdio dins el club. Hi passaren tota la nit. De matinada, els falangistes partiren cap a Inca. I a les dues tornàren amb un escamot de militars que proclamà l'estat de guerra. Ja estaven armats i a les 7 de la tarda escriviren un rimbombant acte de presa de possessió de l'Ajuntament. El mateix escamot militar va prendre 4 persones caracteritzades d'esquerras. Antoni Boi, Pere Taverner, el metge Julià i Joan Coloma. A la Casa del Poble de ciutat reberen una bona pallissa. I als 4 dies d'estància al vaixell Jaume I foren amollats.

La mort del metge

Sebastià Alcover, cap de Falange local va prendre el malnom de Xerif, perquè la pistola era més grossa que ell, deien. El batle fou el metge Tortella. Va anar amples, els falangistes, pel poble; però sembla que fou el seu cap qui evità el 16 d'agost que l'espiral violenta no se'n dugués més vides que la del metge Julià.

La mateixa matinada del desembarcament van anar a cercar-lo per a un malalt. Va prendre l'instrumental i sortí amb els falangistes. Havien passat per ca'l batle, però aquest ha no dormia a caseva. A la carretera vella de Búger el mataren. L'endemà fou trobat dins la vorera mort i despullat de tot allò de valor que portava sobre. I el seu cotxe, incautat, esdevingué el transport habitual de la Falange local, alguns membres de la qual van prendre popularitat a la contrada per la seva brutalitat.

Aquella mateixa tarda vam ser detinguts tots els elements destacats d'esquerres, després d'una conversa entre Miquel de Son Garreta, ex-batle i Sebastià Covaner. Passaren la nit a l'Ajuntament. I l'endemà foren transportats a la presó per la guàrdia civil de Sa Pobla. La mare d'un dels detinguts s'aferrà al radiador de l'autocar. Tothom sospitava que els se'n duien a matar.

Esgarrifança

Entre comentaris sobre la mort del metge Julià, si era per un assumptes de faldes on tenia quelcom a veure el periodista Pablo Espajo, casata Son Batle de Lloseta, o per gelosies sobre la titularitat del metge, els campaneters veren com els joves havien de marxar al front. No n'hi havia prou amb l'or que els havien demanat i que molts havien amagat dins forats de paret. Com darrera el delicte ve la sanci´`o, el furt, la guàrdia civil segons la moral religiosa, rera la tebior van venir les noves d'aquell i d'aquell altre mort al front. Fins a 16 joves moriren als camps de batalla de la península. I es deixàren anar de galanges i en Pere de S'Oli tornà ser nomenat batle. Era la dreta catòlica que tornava plena de remors de consciència. Per això no miraven prim en carregar les tintes a les informacions sobre diverses persones.

Aquest temps es va collir poca murta, perquè els joves eren a la guerra, a l'esgarrifosa guerra.

Joan Reynés Coloma

Guillem Rosselló Roca