Societat d'Obrers Sabaters de la ciutat d'Inca, fundada el 8 d'octubre de 1898, tot i que algunes vegades s'ha dit que fou fundada l'octubre de 1902. Cap a 1901 comptava amb uns 125 afiliats i entre 1903 i 1904, després d'una reorganització, tenia entre 40 i 50 afiliats. Sembla que hi hagué una forta crisi a la societat que perdurà fins el 1911. A partir d'aquesta data el seu funcionament és ininterrumput fins el 1925. I, tot i que l'influència anarquista venia d'enrere, va estar abscrita a la CNT i les organitzacions anarcosindicalistes de Mallorca i Balears entre 1914 i 1924, quan la CNT va ser il·legalitzada amb la implantació de la Dictadura de Primo de Rivera. Els sabaters de La Justicia va tenir un paper molt destacat durant l'època de les crisis de subssitències (1917 - 1919). La manca i encariment dels productes de primera necessitat va provocar greus motins i les classes populars sortiren al carrer assaltar les botigues. Aquests conflictes que visqué Inca sobretot el 1919 foren guiats per la societat de sabaters La Justicia i la societat de picpapedrers El Progreso. Per altra banda, aquell anys feren contínues vagues i nombrosos mítings per obtenir un augment salarial. Durant els primer mesos de l'any s'havien solidatitzat amb els companys catalans per la vaga de La Canadenca. I l'abril de 1919 hi va haver un conflicte contra l'Església que acabà amb la detenció de nombrosos afiliats de La Justicia. El batle d'Inca va clausurar les societats obreres de la ciutat i alguns militans anarquistes varen anar a la presó. Per altra banda, la societat també va protestant fent una vaga general davant la marxa d'un regiment d'Inca a Barcelona per reprimir als obrers barcelonins el mes de novembre de 1919. Una altra de les preocupacions de ls societat fou l'educació dels obrers: el març de 1920 cercaren un mestre per ajudar a pal·liar l'analfabetisme existent entre els obrers d'aquesta societat. L'agost d'aquell 1920 els sabaters de la localitat d'Inca, de la mà de La Justicia, va iniciar protestes i una vaga per la baixada de sous.  La vaga encara continuaba el setembre de 1920 i varen rebre el suport econòmic de La Iguadad de Palma., La Recompensa del Obrero d'Alaró, La Lucha, Sindicat d'Oficis Varis d'Inca i de varis inquers residents a Marsella. El març de 1823 va onganitzar un míting en una campanya pro amnistía per l'absolució d'Acher, presidit per Andreu Paris. En aquest va participar Bestard, Llinás i Donjó. El 1924 comptaven amb 192 afiliats i segons el B.O.E. de 1924 contaven amb 102 afiliats. Per ordre del govern, el 1925 es va tancar la societar per motius polítics. Va tornar a la legalitat l'any 1930 i perdurà fins el 1936. Durant aquest periòde de la Segona República, La Justicia no va romandra adscrita a la CNT, i tansols el 1936 va adscriure's a la UGT. El 1932 fou secretari l'anarquista Gabriel Buades. I el març d'aquell mateix any van canviar el domicili social, anant al c/ Palmer, núm. 46. El 1935 Gabriel Buades va fundar i presidir un ateneu conegut com l'ateneu popular de La Justicia. Aquest ateneu comptà amb una bilbioteca, un cor, un grup de teatre que es deia La Estrella, s'organitzaven balls, excursions, etc. A més hi participava gent d'altres pobles com Rafael Llompart d'Alcúdia o Martí Vicens "Bonjesús" de Pollença || Font: CO, BOE, 16 de desembre 1924; ARM,  Govern Civil, 1592/331 || Bibliografia: BUADES, J. (1987); GABRIEL, P. (1973); FULLANA, P. (1996).

Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS.

VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952
pàg. 32

 

 

El mitin de Inca

EL OBRERO BALEAR

Núm. 769, 28 de octubre de 1916

 

DE INCA – Sociedad de obreros zapateros LA JUSTICIA

CULTURA OBRERA nº 22

10 de enero de 1920

 

Sociedad de obreros zapateros de Inca - LA JUSTICIA

CULTURA OBRERA nº 33

27 de marzo de 1920