Brigades Internacionals Les brigades internacionals eren unes unitats formades per voluntaris vinguts de 54 països d'arreu del món per lluitar en la guerra civil espanyola al costat de la república i en contra dels exercits colpistes del general Franco. Van participar en diverses batalles fins que el 23 de setembre de 1938 es retiraren a conseqüència de la intervenció estrangera del comitè de no intervenció. Segons estudis fets per la l'associació americana d'amics de la Brigada Lincoln, van ser 59.380, dels quals en van morir 9.934. En realitat, però, de militants només n'hi hagué 35.252 i mai més de 20.000 alhora. La procedència principal era França, uns 10.000 homes, la majoria dels voltants de París. A diferència dels exèrcits regulars italians i alemanys que ajudaven a Franco, els brigadistes internacionals generalment no eren soldats sinó treballadors reclutats pels partits comunistes o, com a molt, veterans de la primera guerra mundial.
La creació de les brigades internacionals es va fer a Moscou el 1936 quan el Partit Comunista de la Unió Soviètica començà a captar voluntaris per tal de combatre la revolta que s'estava duent a terme a Espanya. En principi aquestes tropes foren rebutjades pel govern de la república però més tard, l'Octubre d'aquell mateix any, veient les dificultats per vèncer, van ser acceptades. La seu internacional de reclutament es va establir a París, organitzada pel Partit Comunista de la Unió Soviètica i el Partit Comunista Francès, des d'on eren enviats en tren a Albacete on hi havia la base dels brigadistes. Els primers brigadistes en arribar ho feren el 14 d'octubre de 1936 procedents de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. Foren els que crearen les brigades XI, XII i XIII. Dins d'aquestes estaven organitzats en batallons formats per membres de la mateixa nacionalitat per tal de facilitar-ne la comunicació. Cal apuntar que molts brigadistes alemanys i italians s'allistaren per tal de fer el primer pas en la lluita contra el nazisme i el feixisme creixent en els seus estats. La primera de les brigades en combatre, però, vas ser la fundada pels atletes que es trobaven a Barcelona per a participar en l'olimpíada popular organitzada per Lluís Companys. Fou, de fet, l'atleta austríac Mechter el primer brigadista caigut en combat, el 19 de juliol. BatallesLes primeres accions de combat en les que participaren les brigades (la XI, XII i XIV) va ser la Batalla de Madrid, des del 4 de novembre de 1936 fins al Febrer de 1937, en el decurs de la primera ofensiva nacional que ja ocupava Getafe i Leganés. Els 1550 homes i dones (1628 segons els arxius soviètics) van crear el quarter general en la facultat de filosofia i lletres i van enfrontar-se al general Varela als voltants de la "Casa de Campo", en les accessos des de la carretera de València, en la defensa de la ciutat universitària i en els accessos a Guadarrama. En la Batalla del Jarama la brigada XV - formada per russos, nord-americans i britànics - va contenir l'ofensiva per conquistar Madrid des del sud de les tropes nacionals. Els enfrontaments van ser des del 6 de febrer de 1937 fins al 27. Les brigades XI i XII es van enfrontar a 30.000 homes, 80 carros de combat i 200 peces d'artilleria en al Batalla de Guadalajara que tingué lloc el 9 de març de 1937. L'ofensiva iniciada per les tropes italianes per tal d'entrar a Madrid pel Nord va causar gran quantitat de baixes entre les brigades republicanes. També van participar en altres batalles com la de Belchite, la de Brunete, la de Terol, la d'Aragó o la de l'Ebre.
RetiradaEl 1938 el Comitè de No Intervenció va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre les forces democràtiques internacionals es retiraren, rentant-se les mans amb el pretexte de no interferiren un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes italià i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals de la República.[1] La retirada va ser denunciada pel President del govern de la República, el Doctor Negrín el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que comdenmà el cop militar, però no va atendre les peticions d'ajuda. A la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situació de Catalunya. Per aquella condemna, Espanya fou rebutjada com a membre de la Societat de Nacions [2] el mateix any 1945, i no fou acceptada fins a deu anys més tard[3]. El 12 de desembre de 1946 la 50ena Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable. [4]
Brigadistes famososEntre els brigadistes internacionals hi havia un jove Willy Brandt que més tard esdevindria president socialdemòcrata de la República Federal Alemanya. També hi havia literats com Ralph Fox, Charles Donelly, John Cornford, Christopher Caudwell o George Orwell que basant-se en la seva experiència escriuria més tard Homenatge a Catalunya. Les Brigades Internacionals disposaren dels seus propis hospitals de guerra on s'atengueren els seus ferits, així com d'altres soldats i població civil. Per això, foren nombrosos també els metges que els acompanyaren, com el metge comunista búlgar Zwetan Kristanow (a. Oscar Telge), responsable mèdic dels serveis sanitaris de les Brigades Internacionals, el metge txec Bedrich Kis i la metgessa vienesa Francesca Brauner, cirurgians a l'Hospital de Benicàssim, el metge anglès Reginald Saxton, que treballà en precaris hospitals de campanya a Guadarrama, El Jarama o al front de l'Ebre, així com les infermeres Patience Edney i Ada Hodson, al front de l'Ebre, o la infermera negra nord-americana Salaria Kee, a Madrid i a Múrcia. Brigades, denominació, composició i data de creacióLa numeració de les brigades internacionals comença a l'11 (XI) perquè, anteriorment, ja s'havien creat deu brigades formades per combatents de l'estat espanyol.
Formada l'octubre de 1936.
Formada el novembre de 1936.
Formada el desembre de 1936
Formada el desembre de 1936
Formada el gener de 1937.
Formada el juny de 1937.
Formada el febrer de 1938.
Himne de Marxa de les BrigadesSobre el text de Erich Weinert i música composada per Carlos Palacio
Referències
Bibliografia especialitzada
ImatgesFotografies dels brigadistes, la majoria anglesos Enllaços externs
Col·laboradors de la Viquipèdia. Brigades Internacionals [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 31 de desembre del 2007]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Brigades_Internacionals&oldid=1681894>.
|
